Nein. Un manifiesto.

Autor: Eric Jarossinski.

Editorial Anagrama. Colección Argumentos. 2015

"Este libro es el resultado de un fracaso tirando a monumental", això diu l'autor d'aquesta curiosa obra. Jarosinski es trobava escrivint un llibre acadèmic que esperava que li ajudes per aconseguir una plaça de professor titular a una de les universitats d'elit nord-americanes, quan de sobte va descobrir Twitter. Aquest fet va suposar la fi de la seva carrera acadèmica i l'inici d'una estranya professió que ell descriu com "aforista d'internet".

Jarosinski, amb els 140 caràcters del twitter dispara veritats com a punys embolicades amb grans dosis de sarcasme, nihilisme i profunditat. El llibre resulta tant divertit com punyent, tant cínic com precís, tant irreverent com calculat. 

-"El mundo de hoy sólo tiene dos problemas/ 1. El mundo / Y 2. Hoy / Tres, si contamos mañana"

-"Como encontrar la Felicidad / Piensa dónde la viste por última vez / Mira si sigue allí / Si no está, pregúntate por qué se fue. / Si está, pregúntate por qué no te quedaste."

Aquestes són dues de les moltes píndoles d'intel·ligència afilada que ens regala aquest filòsof nord-americà expert en la literatura i la cultura alemanya, i apassionat de l'obra de Marx, Nietzsche i Kafka.

Aquesta obra que es llegeix de forma ràpida et va provocants somriures, alhora que va colpejant sense parar tot el nostre sistema social, de pensament i de comportament humà. Una bona peça d'artilleria. 

-"La Audacia de la Esperanza / La Buena noticia: / Han encontrado la esperanza que perdimos. / La mala: / Se niega a volver." 

  

Fin de poema

Autor: Juan Tallón.

Editorial Al revés. 2015

El llibre  del gallec Juan Tallón ens descriu com quatre poetes arriben a donar el darrer pas cap al suïcidi. I ho fa descobrint els seus últims moviments i veus com si aquests haguessin quedat gravats en una caixa negra d'un avió estimbat. Els escriptors que viuen aquest enderrocament definitiu tenen en comú la solitud a què ens enfrontem tots davant de la mort, l'alcohol com a eina i vehicle cap a l'altra banda i un mateix període de temps on van viure i escriure. I sens dubte tots ells s'enfronten a un moment de silenci en la seva obra creativa, a la por i després constatació del fet que ja no tornaran a escriure cap línia més. 

Cesare Pavese truca per telèfon a les persones més estimades, amics i dones de la seva vida sense trobar a ningú des d'un hotel a Turin. Tan sols troba silenci a l'altre costat de la línia. 

Alejandra Pizarnik troba enmig del caos de desordre de casa seva un manuscrit de Rayuela que li va donar Julio Cortázar. 

La nord-americana Anne Sexton es pregunta sobre el fet de ser dona i el cos femení dins del seu Cougar vermell que es va comprar després de guanyar el Pulitzer.

Gabriel Ferrater a Sant Cugat viu dins de l'alcohol i compleix la promesa de no arribar als cinquanta que li va fer a Jaime Salinas.

El llibre no parla de la mort o el suïcidi com a tema central, però sí com estació d'arribada després de pors, inferns, addiccions i paranoies que generen l'incendi final. És aleshores quan ja no queden poemes per escriure i només s'escolten en forma de promesa complida, rumor de passes i batre d'ales.