dimarts, 14 de juny del 2016

La cata


Autor: Roald Dahl. Dibuix: Iban Barrenetxea.
Nordica Libros. 2014

Roald Dahl, escriptor britànic d'ascendència noruega és famós per algunes de les seves obres orientades al públic infantil: "Charlie i la fàbrica de xocolata", "James i el préssec gegant", "Matilda" i "Les Bruixes", però també va escriure joies com aquest conte que molts anys més tard va formar part de la seva obra "Relats inesperats".
Aquest conte es va publicar per primera vegada a l'edició de març de 1945 del Ladies Home Journal, més tard al The New Yorker el 1951 i posteriorment al Someone Like You l'any 1953. 
És un conte curt al voltant d'una taula on sis persones assisteixen a un sopar. Una atrevida aposta a un prestigiós sommelier genera tot un món de reaccions. 
La refinada narració és acompanyada per les il·lustracions de Iban Barrenetxea, il·lustrador i escriptor basc, que planteja la mateixa escena de la taula amb les variacions que van donant els moviments dels personatges. Absolutament descriptiu de la tensió del sopar i amb unes expressions molt ben definides. La cara del sommelier és difícil d'oblidar. La vella criada i un gat negre són presents sempre, abans i després de l'emocionant sopar, 
Una obra d'un mestre de la literatura clàssica en la línia de Poe i Hawthorrne, amb una trama densa i retorçada, plena de crítica social, però lleugera i refinada com els bons vins.    

divendres, 10 de juny del 2016

L'aigua és això

Autor: David Foster Wallace.
Edicions del periscopi. 2014


És curiós aquest petit llibre.  És un discurs a la promoció de Kenyon College que es graduava el 2005. Va ser l'única vegada que va fer un parlament públic. L'obra té una distribució del text absolutament original que obliga a fer una lectura pausada  que invita a la reflexió. L'obra comença amb un pròleg brillant de Vicenç Pagès Jordà que descriu la fascinació que té per aquest escriptor de culte que va morir a Nova York amb 46 anys.
"Hi ha dos peixos joves que van nedant i es troben un peix més vell que neda en direcció contrària, els saluda amb el cap i diu: "Bon dia, nois. Com està l'aigua?". I els dos peixos joves continuen nedant una mica més i al final l'un mira a l'altre i fa: "Què collons és, l'aigua?""

L'autor ens explica que de vegades les realitats més òbvies i importants són les que més costen de veure i parlar. El fet de pensar ens pot canviar la vida, però el pensar com el fet de ser menys arrogant, de contemplar-nos a nosaltres i les nostres circumstàncies amb una certa consciència crítica. Un gran percentatge del que tendim a donar per segur s'acaba demostrant que és fals i del tot il·lusori.
Ensenyar a pensar vol dir ensenyar a exercitar un cert control sobre què pensem i sobre com ho pensem. El cervell és un criat excel·lent però un amo espantós. 
La llibertat veritablement important comporta atenció, consciència, disciplina, esforç i la capacitat de preocupar-te de debò pels altres i sacrificar-te per ells, una vegada i una altra, en una miríada de petits gestos ínfims i pocs seductors cada dia.
Una petita joia que forma part d'una bibliografia tant curiosa com divertida: "La niña del pelo raro","Entrevistas breves con hombres repulsivos", i també "Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer", entre d'altres. Com diu Vicenç Pagès: "El mèrit d'aquest autor és baixar a l'infern de la depressió, sortir-ne de manera intermitent i retratar-lo en textos que es riuen de l'infern, d'ell mateix, de nosaltres, però és un riure d'aquells que et queden congelats a les comissures. I això no obstant, és ben bé un riure."