Nicanor

Autor: Oriol Alegret

Editorial: Intestino Fino. 2011

Petita obra a prop del fanzine, on cada pàgina ens mostra un dibuix del personatge. La figura  central és Nicanor, que d'adolescent és Nican i de gran és Nic. Ens els mostra com un nen desafortunat, un adolescent perdut i un home ja derrotat i sense capacitat de sortir de la tragèdia. La pàgina deixa al personatge a la dreta i el breu text es situa a l'esquerra. Podem fer aquell joc de passar de forma ràpida els fulls i veiem com el personatge creix i passa de nen a home, però aquesta visió és molt poc encoratjadora. El pas del temps anirà deixant empremtes a la pell de Nicanor, i el conduirà a la solitud i la manca de qualsevol perspectiva afectiva i social. Fins i tot la pèrdua d'un braç no serà el pitjor desastre, serà un més en una relació imparable.

És una obra tràgica, amb un sentit de l'humor cínic, i uns dibuixos expressius  que transmeten aquesta condemna vital del poc afortunat Nicanor, un autèntic perdedor. Sembla una exageració, però és molt a prop de la realitat d'algunes persones en aquest món que hem creat entre tots.   

En soledad

Autor: Christophe Chabouté
Editorial: Planeta Cómic. 2016

És una obra de més de tres-centes seixanta pàgines amb poques paraules i un ritme pausat que només un autor com aquest pot convertir en una autèntica meravella. Al llarg de l'obra ens mostra la natura més viva d'un mar que envolta i tanca al personatge central i que només es veu alterada per la visita periòdica d'uns mariners que li porten viandes. També ens presenta la natura tancada i la presència de la mort. I sense voler descobrir cap secret de l'obra veurem que un soroll com el "Boom" pot generar les més grans dosi d'imaginació al cervell d'una persona reclosa dins d'un far sense cap mena de comunicació. De vegades les seves imatges s'apropen a la realitat, de vegades originen imatges delirants. Però no expliquem més detalls de la trama. Al final tot tindrà un sorprenent final que obre una nova aventura.

Hem de destacar el ritme de l'obra, tot va passant, sense detenir-se, però deixant-nos paladejar la visió gegantina d'aquest mar sempre present. El cel i l'aigua van apareixent amb una presència permanent, inalterable, infinita, on els personatges es mouen com a petits elements fràgils sotmesos al pas del temps i la condició humana.

Chabouté, aconsegueix un altre cop generar una història que ens atrapa a poc a poc, com el ritme de les onades. El seu dibuix torna a presentar amb mestria una natura desbordant i uns personatges ben definits sense perdre el sentit de l'humor que alleugera una situació de solitud i aïllament. Els freqüents premis que rep aquest autor són absolutament merescuts.

El bus

Autor: Paul Kirchner
Editorial: Ninthcomic. 2014

Aquesta obra és un recull de tires còmiques que Paul Kirchner va estar publicant al llarg de set anys, des del 78 al 85, a la prestigiosa revista Heavy Metal, que és la versió nord-americana de la francesa Metal Hurlant. L'èxit d'aquestes publicacions va ser per una banda el còmode ritme de publicació, dues per número amb periodicitat bimestral, i l'absoluta llibertat que va disposar.  Aquest dibuixant de Connecticut és un artista eclèctic i absolutament dispar a la seva carrera, des de la il·lustració editorial, el disseny gràfic, el còmic i arribant al disseny de joguines. Sembla que Kirchner ara, desgraciadament, és molt lluny del còmic i no deixa de ser aquesta una mala noticia.

A "El Bus" totes les històries estan compostes per un nombre reduït de vinyetes, de sis a vuit, en blanc i negre, que ens presenten petites històries absolutament delirants algunes, altres surrealistes, altres inquietants, però totes sorprenents i plenes d'imaginació. Sembla increïble com un tema en principi tan pla i anodí pot generar tal quantitat d'aventures d'aquest viatger i el seu autobús. També podem trobar una crítica social sobre la nostra societat i els seus mecanismes de funcionament. 

Cal destacar els nombrosos canvis de línia d'horitzó i plans, de vegades les coses més llunyanes estan molt a prop i de vegades podem passar de les tres dimensions a les dues amb un gest net i elegant. Sense dir una paraula ens fa riure i reflexionar a gran velocitat, com la d'aquest autobús amb vida pròpia.

       

La cosa perduda

Autor: Shaun Tan

Barbara Fiore Editora. 2005

Aquest escriptor i il·lustrador australià de llibres infantils va rebre el Premi Memorial Astrid Lindgren i el Premi Oscar al millor curtmetratge animat per l'adaptació d'aquest intel·ligent conte.

Shaun Tan, es troba com peix a l'aigua en aquestes obres que combinen petites narracions amb autèntiques pintures. La seva escriptura està molt influenciada per Roald Dahl, i els escriptors de ciència-ficció Jhon Christopher i Ray Bradbury, així com pel·lícules com Star Wars o sèries com Twilight Zone. A la seva trajectòria també podem destacar l'obra "Emigrantes" que va rebre nombrosos premis. 

A La cosa perduda trobem un noi que col·lecciona taps d'ampolles i en un dels seus habituals passejos  troba per atzar la cosa. Un ésser que sembla fora de lloc malgrat que ningú sembla haver-se adonat de la presència d'una cosa tan gegantina i de color vermell tan lluny del ventall de grisos i verds apagats que formen el panorama general. La història ens descriu un món gris, amb una industrialització absurda i inútil, sense natura i amb una població anodina, que fuig de trencar les seves respectives rutines i que no mou un dit per veure que li passa a la persona que tenen al costat. També ens presenta un Estat fred i burocràtic que només vol tenir-ho tot classificat, endreçat i controlat, afortunadament també apareix un poder alternatiu, misteriós que ajudarà al nostre noi a deixar la cosa en un lloc agradable, envoltat d'altres coses trobades i on semblen felices.

L'obra té una profunditat de sentiments i una crítica social que podrien  semblar difícils per a la lectura infantil, però aquí radica la saviesa i la mestria d'aquest autor que ja compta amb una curta, però prolífica carrera.

Tancarem l'entrada amb un fragment del text molt significatiu: "Si de debò t'importa aquesta cosa, no hauries de deixar-la aquí, aquest és un lloc per oblidar les coses, per deixar-les enrere, per arraconar-les". Quina por, també les coses poden ser persones.