diumenge, 22 d’abril del 2018

Bogeries de Brooklyn


Autor: Paul Auster
Editorial: Edicions 62. Col·lecció El Balancí. (2006).

Una meravella de llibre. El vaig agafar perquè sóc un seguidor d'aquest conegut escriptor de Nord-Americà, autor de nombroses obres brillants com la "Trilogia de Nova York", "Leviatan"," La invenció de la Solitud" i moltes d'altres. També ha escrit poesia, guions de cinema i fins i tot ha dirigit una pel·lícula, "Lulu on the Bridge", que també compta amb el seu guió.
"Bogeries de Brooklyn" són poc més de tres-centes pàgines que es llegeixen en un no res. El personatge central és un home de seixanta anys divorciat i malalt de càncer que busca donar sentit al  darrer tram de la seva vida. L'obra avança com una locomotora a cada pàgina. L'aparició de nous personatges, a quin més fascinant, va obrint un ventall de successos i esdeveniments sorprenents que omplen la narració d'humanitat, tendresa i molt sentit de l'humor.
L'obra es deté sovint en els detalls i misteris de la vida ordinària, aquells que formen la vida comuna de cada dia. Em quedo sobretot en dos conceptes que apareixen a la narració, la creació de l'Hotel Existència i la concepció d'un llibre amb l'irònic títol de "El llibre de l'estupidesa humana". Només per aquests dos invents literaris val la pena perdre´s als carrers de Brooklyn. 
Una autèntica delícia.  

diumenge, 15 d’abril del 2018

Misantropía dura


Autor: Santiago Bará.
Editorial: bang. ediciones. (2017).

Aquest petit llibre de tapa dura i bona edició ens presenta diferents aspectes de la vida d'un entranyable misantrop. Aquest qualificatiu respon en el diccionari a les persones que pateixen certa aversió al gènere humà i al tracte amb les persones. Popularment el misantrop és una persona antipàtica, que gaudeix de les desgràcies de la resta de la humanitat i ressentida amb el món. Però tot això no coincideix quasi mai amb la realitat.
El misantrop vol apropar-se a les altres persones, però és incapaç de trobar la manera de fer-ho. Desitja fer el que fan les altres persones, busca la normalitat i poder dir a algú un hola. I aquesta dificultat estableix una solitud no escollida que el mortifica. Vol, però no pot.
L'autor ens presenta escenes de la vida d'un tendre misantrop en diferents moments i aspectes de la relació amb el seu entorn. Així, el veiem en un cafè al matí, en el bar, al carrer intentant dir hola a una noia, en una biblioteca intentant creuar quatre paraules amb una altra noia, caminant sol i dominat pels seus pensaments, i fins i tot en un estudi fotogràfic lluitant amb el fotògraf que busca un somriure. I tot això ens ho mostra Santiago Bará amb un dibuix de negre sobre blanc molt senzill, però molt expressiu en els gestos i cares dels personatges. Les ulleres del misantrop es conformen com un element quasi definitori del personatge.
Esperem que aquest jove autor gallec continuí dibuixant obres com aquesta que és la primera i única que ha realitzat. Tot un encert d'un home que treballa en el món de la publicitat. 
Una obra plena d'humor, d'ironia i de detalls que tots hem vist en algun moment en el nostre entorn o perquè molts de nosaltres contenim un petit misantrop. Una comèdia que de vegades s'apropa al drama, però sense perdre la frescor. Es llegeix en pocs minuts perquè a cada pàgina vols saber més del nostre rar i estimat personatge.    

dilluns, 2 d’abril del 2018

Píldoras azules


Autor: Frederik Peeters.
Editorial: Astiberri. (2009).

Aquesta gran obra es pot considerar quasi una peça autobiogràfica. L'autor va conèixer tot el que gira al voltant del món del VIH-SIDA quan van aparèixer a la seva vida la Cati i el seu fill de tres anys, tots dos amb la malaltia, que va esclatar a escala mundial a mitjans dels anys vuitanta.
L'obra descriu com ell, un dibuixant professional, acompanya els afectats que han de passar per la triple teràpia per fer front a la malaltia. Amb tot aquest procés sorgeixen moments de dubtes, pors, incerteses, i la ferma voluntat de tirar endavant malgrat l'adversitat. La malaltia no desapareixerà de les seves vides, però es conformarà com una malaltia crònica que s'haurà de controlar sempre. Les imatges dels malsons són molt poderoses i sovint la malaltia és representada per un enorme rinoceront blanc que ho arrasa tot. 
És destacable el paper que va agafant  la paternitat a mesura que va avançant la relació dels dos joves. Per altra banda la magnífica sort que   tenen amb el metge que els hi fa el seguiment de la malaltia. Un metge de veritat, carregat d'humanitat i saviesa.
El dibuix negre sobre blanc és dinàmic i treballa especialment les expressions de les cares dels personatges.
L'obra està carregada d'amor i de tendresa, però també d'humor. No cau mai en la sensibleria, la llàgrima fàcil, ni el drama fosc.Un còmic  delicat perfecte per apropar-se a un tema complicat i que encara avui crea molta angoixa i pors.