dimecres, 31 d’octubre del 2018

¡A la aventura!



Autor: Alexis Nolla.
Editorial: Apa Apa Cómics. (2018).

"Lo mejor de una aventura no sucede durante el viaje, sino cuando alguien tiene la idea y grita...¡ A la aventura!", aquesta és la frase que presenta aquesta obra de Nolla. L'autor català va escriure el còmic quan va llegir als diaris i escoltar per la ràdio que feia cent anys que Robert F. Scott havia iniciat la seva aventura en l'Antàrtida.
És la història dels perdedors, dels que van arribar més tard que l'expedició de Roald Amundsen que es va endur la glòria per haver-ne assolit el Pol Sud. Malgrat saber que ja no tenia cap sentit continuar avançant, els homes de Scott van arribar 35 dies més tard i van llegir una carta que Amundsen els hi havia deixat. Cap d'ells va sobreviure a la tornada, potser per a ells era la millor manera de mantenir el seu honor després del fracàs.
Aquesta odissea tràgica ocupa la primera part del còmic. Després trobem "La isla del Diablo" amb diferents aventures, i tanca l'obra "El escondite" amb cinc històries més. Entre els anys 2012 i 2015 es van publicar per separat en tres volums diferents.
Amb un dibuix senzill, personal i ben acolorit, Nolla presenta les històries de forma molt especial, una mica semblant al noruec Jason, amb un ritme calmat, traient certa intensitat al drama i exposant-lo de forma més freda, amb un punt d'humor proper a l'absurd. L'obra així resulta divertida, malgrat que expliqui un desastre. La vida ja és un desastre en si mateixa i nosaltres formem part d'ella. No deixa d'haver-hi un to de crítica a la irracionalitat de molts dels nostres comportaments. 

dimarts, 23 d’octubre del 2018

Camp de Bard



Autor: Ponç Pons
Edicions Proa. Óssa Menor. (2015).

Amb aquesta obra, Ponç Pons va guanyar el Premi Miquel de Palol 2015, i l'afegeix al Premi Ciutat de Palma Joan Alcover; als Jocs Florals de Barcelona, al Carles Riba, a l'Alfons el Magnànim, al Nacional de Poesia i també va guanyar quatre vegades el Premi de la Crítica. Tota una trajectòria que l'ha portat a una maduresa on realitza un enorme desplegament de recursos estilístics i una varietat de registres i assumptes a tractar.
Els principals temes que toca l'autor menorquí són, com sempre, la natura i la poesia, que considera inseparable de la seva vida. L'escriptor, que escriu aïllat de les persones i envoltat de la natura i els animals enmig de la seva illa, fa un cant a l'humanisme, a la bondat i a la transcendència dels actes humans. També fa un homenatge al poeta romanès Paul Celan, a la poesia Oriental, i fins i tot a l'actriu de cinema Julie Christie per la seva màgica bellesa.
He gaudit moltíssim amb la versió tan especial que fa dels personatges Bíblics, plena d'ironia i humor, i amb el poema "Tretze maneres de mirar un lleó al zoo", que resulta delirant, magnífic.
Trobem la màxima sensibilitat en els poemes dedicats al seu pare: "Tròpic de Càncer" i "Carta de Nadal a mon pare" on fa un homenatge a la seva figura i al fet d'haver-li ensenyat les coses importants de la vida.
A les darreres pàgines, l'autor, en una prosa excel·lent, ens explica el perquè de cada poema i la intenció de la seva escriptura. Una autèntica joia poder gaudir d'aquest brillant escriptor, ple de sinceritat, senzillesa i tendresa.
Per tancar, un fragment del poema que escriu sobre el ressucitat Llàtzer:
"És fotut. Tu pots fer miracles perquè ets déu, però jo sóc humà, i ara sé, descregut, que després de la mort tot és fosca i oblit, no hi ha res més que absència".

dimecres, 17 d’octubre del 2018

Altes Valls



Autor: Valentí Puig
Ediciones Proa. (2010).

Remenant entre diferents llibres de poesia, ha caigut a les meves mans aquest curiós artefacte. A les seves pàgines m'he trobat un escriptor content de ser diferent i anar a contracorrent. Un poeta potser conservador, ple de manies, tics, esquemes i rituals que l'allunyen del món on li ha tocat viure. L'obra es divideix en cinc parts amb temàtica molt diferent.
La primera part només té el poema d'Altes Valls, un poema de difícil definició, ambigu i confús, com la boira. Sembla el desig d'un món ben diferent del que ha viscut l'autor. 
La segona part, Belle Dame, parla de les dones. Ho fa amb una visió agre, des del rancor i l'escarni. 
A la tercera part, Criminals i estadistes, la política és el tema tractat. Fa servir un to violent, destraler, arrogant, gens amable. Fins i tot hi ha un poema patriòtic que fa posar els pèls de punta. 
Les següents parts porten els títols de Biologia i Massacres de l'oblit. En aquestes dues ens parla de la seva infantesa,  de la família, del sentiment de llar, de la memòria, però ho fa des d'un punt de vista llunyà, amb un to de cinisme considerable que fa servir sovint com a cuirassa per protegir-se.
Per tancar el llibre, hi ha un poema final que porta el nom de Seixanta. En aquest poema ens fa referència al seu moment en la vida, per una banda  l'enyor del passat i per una altra l'esperança en el que espera que li quedi encara per viure.
Potser no estic d'acord en moltes coses que diu, però reconec que la seva escriptura m'ha sorprés per l'explosivitat i bel·ligerància. Un autor amb un estil particular, diferent i que s'expressa amb riquesa d'idees. 
Per tancar un dels poemes que més m'ha agradat, porta el títol de Gran dinar.
"Tant llenguatge corporal, tant tocar-me l'avantbraç, i tant repetir el meu nom de pila i omplir-me de vi la copa. Tanta falsedat, tan indigne tot el dinar, retrobar-se, l'interès incofessat. Adorable bruticia d'amistats falses que tanta estilística ens reclamen" 

dilluns, 15 d’octubre del 2018

Zenovia



Autor: Morten Dürr. Dibuixos: Lars Horneman.
Barbara Fiore Editors. (2017).

Amina, una nena Síria que fuig de la guerra al seu país, embarca en una pastera amb moltes altres persones. És portada pel seu oncle davant dels mafiosos que gestionen els transports, quan un dia els seus pares ja no hi tornen a buscar-la. Al seu voltant una guerra atroç que no ha deixat més que morts i runes.
Les condicions mecàniques de la pastera, la capacitat absolutament desbordada del vaixell i el mar que  de vegades pot ser terrible provoca l'enfonsament de la navegació i amb ella, la nostra protagonista Amina. Mentre s'enfonsa en la profunditat d'un mar blau, la nena rememora la seva curta vida amb els seus pares abans de la guerra i pensa en la llegendària guerrera Zenòbia, reina de Palmira. En el seu descens cap a les profunditats anirà a caure sobre un vaixell de càrrega enfonsat que porta també el nom de Zenòbia.
Els dibuixos d'Horneman són molt estilitzats i estan magníficament il·luminats, el joc de llums i ombres és brillant. Hi ha dos tons oposats en la narració, els ocres i taronges per la terra de Síria, i el blau, un immens blau, per al mar que acull a la protagonista. Una bona il·lustració deixa pas a una altra i així s'omplen les pàgines d'aquesta curta, però crua i sensible narració.
La guerra, el drama dels refugiats i la fragilitat humana són els temes que aborda aquesta obra de forma senzilla, evocativa, poètica i meravellosament dibuixada i acolorida. Una delícia.
Zenòbia va rebre el premi al Millor Còmic i Millor Còmic Infantil en Dinamarca l'any 2016.




dilluns, 8 d’octubre del 2018

Ilegal




Autor: Eoin Colfer i Andrew Donkin. Dibuixos: Giovanni Rigano.
Alianza Editorial. (2017).

Una obra que descriu la tragèdia de les persones que arrisquen la seva vida i passen per múltiples situacions dramàtiques per arribar a les terres del Primer Món. Un viatge a un paradís que no existeix per a ells. Un còmic dur i real que ens relata la història d'Ebo i Kwame, dos germans que decideixen arriscar les seves vides creuant l'Àfrica i el mar Mediterrani per trobar la Sisi, la seva germana, i començar tots junts una nova vida a una Europa somiada.
La història narrada és fictícia, però totes les situacions que apareixen són extretes de la realitat. Un viatge que l'any 2015 va portar a més d'un milió de persones a creuar el Mediterrani i va deixar a moltes altres en el fons del mar. Una autèntica tragèdia humana que es va repetint cada any sense que Europa faci alguna cosa més que gestos i retòrica buida o crear camps de refugiats que ja no donen més de si.  Aquestes persones que intenten aquesta desesperada odissea són víctimes de les xarxes dels traficants que dominen totes les vies de transports, sense que a aquests miserables  els importi res les seves vides i únicament estiguin  interessats a obtenir els màxims beneficis.
La il·lustració de Rigano és magnífica, amb gran domini sobre la figura humana i el paisatge. Els colors fan atractiva una lectura d'una història trista i dura, que sembla no deixar pas a una mínima esperança, però la vida insisteix en no desaparèixer. La realitat és de vegades absolutament injusta, inhumana i propera a l'absurd.
A les darreres pàgines de l'obra, podem conèixer la història real de Helen, una refugiada d'eritrea que va donar la seva veu mitjantçant Women for Refugee Women, un col·lectiu que lluita pels drets de les dones refugiades.
A l'obra apareix a les primeres pàgines una frase cèlebre del Premi Nobel  Elie Wiesel que va ser un supervivent de l'Holocaust:
"Vosaltres, els  anomenats immigrants, heu de saber que cap ésser humà és il·legal. És un contrasentit. Els éssers humans poden ser bonics o molt bonics, grassos o prims, poden comportar-se millor o pitjor, però il·legals?, com pot ser un humà il·legal?" 



dijous, 4 d’octubre del 2018

La propiedad



Autora: Rutu Modan
Editorial: Sins Entido. (2013).

Una senyora jueva d'edat avançada, Regina Segal, viatja des d'Israel a Varsòvia després de la mort d'un dels seus fills. L'acompanya la seva néta Mika i el motiu del viatge sembla ser, en principi, reclamar la propietat d'un immoble que els va ser arravatat  en el transcurs de la Segona Guerra Mundial. Tot comença per una recerca de la propietat  i la seva documentació, però al llarg dels dies van apareixent sorpreses i revelacions de secrets. Tot va agafant una nova dimensió i fa evident que el que va passar fa molts anys, ara sembla tornar ben present. 
Aquesta és la història que ens narra l'autora israelita de forma àgil, divertida, dosificant  la intriga i que s'enriqueix a cada pas amb els moviments de la resta de personatges que acompanyen l'àvia i néta per terres poloneses. Amb l'estructura d'una comèdia d'embolics, ens mostra que el que vàrem fer en el passat pot tornar a aparèixer en el present de forma insospitada i sorprenent. De vegades, no és recomanable tornar allà on vam ser feliços.
Els dibuixos de Modan pertanyen a la més pura línia clara, ben equilibrada i acolorida de forma suau, acollidora. Una il·lustració que cuida els detalls, però també els simplifica. Una obra clàssica, ben explicada i dibuixada. 
A l'inici de les pàgines hi ha una frase de Michaela Modan, la seva mare,  que ja ens prepara per veure que les coses de vegades no són exactament com semblen.
"En familia, no hace falta decir toda la verdad y a eso no se le llama mentir"