Des del banc dels acusats

Autor: Raül Romeva.

Editorial: Ara Llibres. (2019).

Aquest petit llibre recull textos i esbossos fets per l'autor durant els mesos del judici al Procès al Tribunal Suprem. Resulten una crònica testimonial del judici vist des del banc dels acusats. 

Molts d'ells respiren incredulitat, perplexitat, ràbia, però amb un toc d'humor que només pot fer una persona de la integritat moral i política de Raül Romeva. Tinguem en compte que aquesta crònica de malson està realitzada després de passar pels centres penitenciaris d'Estremera, Lledoners i Soto del Real.

Els seus dibuixos són una manera d'expressar les seves conviccions, alliberar tensions, i de recollir totes aquelles impressions i estats anímics quan es viu privat de llibertat de manera absolutament injusta i venjativa per part de l'Estat Espanyol.

Raül Romeva ha estat Investigador sobre pau al Centre Unesco de Catalunya i a l'Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona, Sotscap de l'Oficina de la Unesco a Bòsnia i Hercegovina, Supervisor electoral per a l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, Coordinador de campanyes de desarmament a Intermón Oxfam i Professor d'Afers Europeus i Relacions Internacionals en diverses universitats. Entre 2004 i el 2014 va ser Diputat al Parlament Europeu. Quan llegeixo aquesta trajectòria professional, la indignació encara creix més. El judici va ser una cruel pantomima sense més sentit que la venjança i l'orgull més ranci. Perdoneu que em repeteixi. 

Tant de bo, poguéssim veure aquests dibuixos com un desastre ja passat, i amb els presos polítics nostres fora de la presó. Tant de bo sigui al més aviat possible.

Bastardo

Autor: Max de Radiguès.

Editorial: Dibbuks. (2019).

Els dos protagonistes, May i el seu fill Eugene, han participat en un enorme robatori, 52 assalts simultanis a la mateixa ciutat. Ara és el moment de fugir amb el maleter del cotxe ple de sacs amb bitllets. Van darrere d'ells, els altres lladres que volen el seu botí, i la policia completament perplexa.

D'aquesta manera s'inicia aquesta aventura de carretera, i especial relació familiar, que ens portarà moltes sorpreses. Diàlegs curts que semblen retallats a ganivet, personatges ben dimensionats i amb moltes capes, acció trepidant, fan d'aquest còmic una lectura imprescindible per als amants de les històries intenses i explosives. 

El dibuix  és proper a la línia clara, però amb un traç més nerviós. L'argument podria ser un guió dels germans Cohen. De fet, costa molt poc, imaginar-se aquesta aventura en la pantalla. I seria una pel·lícula molt canyera. 

L'autor belga, un altre dibuixant belga, col·labora en diferents fanzines i publicacions mensuals. Treballa en un gran estudi a Brussel·les anomenat Het Geslepen Potloden, on es barregen dibuixants de diverses nacionalitats. Amb aquesta obra  va obtenir el Premi dels Instituts del Festival d'Angoulême, i el  Premi SNCF de còmic policiac. Tots dos, l'any 2018.

Una obra àgil i apassionada, que es devora en un glop. Autèntica adrenalina corre per les seves pàgines.

La mente despierta

Autor: Dalái Lama.

Editorial Kairós. (2013).

En aquest llibre el Dalái Lama,  ens ofereix una visió en conjunt de les ensenyances més importants del budisme. Potser, la principal diferència entre el budisme i les altres religions del món sigui la particular i original comprensió del nucli de la nostra identitat. L'existència d'una ànima o un "jo", és un aspecte fonamental de l'hinduisme, el judaisme, el cristianisme i l'islamisme, per contra, el budisme ho nega. Fins i tot, considera la creença en un "jo"com la principal font dels nostres problemes a la vida.

El camí budista és fonamentalment, un procés d'aprendre a reconèixer la inexistència essencial de si mateix.

L'obra és un manual de lectura molt entenedora per saber transformar les situacions difícils en oportunitats per al creixement espiritual. També ens mostra com integrar el Budisme de forma activa a la nostra vida quotidiana. No diré que sigui un llibre molt senzill, però és una bona obra  per conèixer molts aspectes de les ensenyances budistes de forma àgil i amena. En cap moment és un text pesant o feixuc. 

L'edició i el pròleg són de Nicholas Vreeland. L'epíleg l'ha escrit el budista més famós, Richard Gere.

Un llibre interessant per comprendre una manera sàvia d'entendre el món i la nostra realitat.

Canvi de guàrdia

Autor: Pere Antoni Pons.

Editorial: Viena Edicions. (2019).

La trobada d'aquest llibre va ser fruit d'una de les meves recerques a la secció de llibres de poesia de la biblioteca Marta Pessarrodona. Hi passo sovint, fullejo unes quantes obres, i me'n porto algun quan em desperta curiositat o m'enganxa pel seu ritme o el que diu.

Canvi de guàrdia va guanyar el Premi de Poesia  Catalana Josep Maria  López- Picó, de la Vila de Vallirana 2018.

Dins del llibre podem trobar poemes molt diferents entre si, tant per la temàtica, com per la seva construcció. Així, trobarem poemes íntims i poemes que ens parlen del món, poemes d'amor i poemes de mort, poemes volcànics i poemes reflexius. Com diu el mateix autor: "Si a la vida hi ha moments de tot i per a tot, com no hi hauria d'haver de tot i per a tot en un llibre de poemes?

El jove autor ja ha escrit tres llibres de poemes més, un de converses i tres novel·les. També col·labora en diferents diaris i revistes.

Us deixo cinc cèntims de la seva poesia:

"Subestimes les ganes de fer mal/dels altres, no perquè tinguis cap fe/ en les seves ambigües intencions, /sinó perquè la seva incompetència/ -així ho creus-et fa d'escut protector. / Quan veuràs que solen ser menys temibles/ els trets dels malvats que els martells dels ximples?"

"Les obres d'art són tombes de la vista/ si quan hi ets davant no t'hi va la vida"

"El fracàs és un dels ports fascinants del viatge"

"No és el purgatori, però s'hi assembla: / una plaça o un cafè plens a vessar/ de petulants poetes carronyaires/ que no cagarien versos decents/ ni després d'haver escurat tots el ossos/ d'una biblioteca d'obres mestres"

Només us he deixat quatre petites mostres d'aquest llibre, però hi podeu trobar molts més poemes interessants que inviten a la reflexió. Curiosament tancaré l'entrada amb el poema que fa de pròleg del poeta Franz Kline que em va sorprendre per la seva potència:

"Els blancs, és clar, es tornen grocs, /i molta gent t'ho fa veure, saps? /Volen que el blanc sigui blanc per sempre. / A mi no em molesta si és blanc o no. / Segueix sent blanc, si ho compares amb el negre."

Titanic, l'enfonsament

Autor: Olga Xirinacs. Dibuixos: Amat Pellejà.

Editorial: Arola Editors. (2019).

Uns vuitanta dibuixos de l'artista del Priorat, Amat Pellejà, configuren aquest petit llibre que ens narra l'únic viatge del Titànic. Aquest dibuixant és un autodidacte, i des de fa anys realitza la seva obra pictòrica i escultòrica a molts països de tot el món. Ha presentat les seves obres en moltes exposicions individuals i en col·lectives.

Els dibuixos tenen a peu de pàgina els textos de l'Olga Xirinacs, una altra artista que com el dibuixant, toquen moltes disciplines artístiques. Així, l'Olga, a més de professora de piano, col·labora amb músics i artistes plàstics, i ha publicat més de setanta llibres i té editats més de tres-cents contes infantils. Ha rebut els premis més importants de la literatura catalana, com el Sant Jordi, el Carles Riba, el Premi de la Crítica (dues vegades), el Josep Pla, el Ciutat de Palma, i el de Sèrie Negra de l'editorial Planeta.

El llibre, amb un format petit i apaïsat, ens permet gaudir dels dibuixos realitzats al carbó i tornar a llegir les desventures del transatlàntic més famós de la història, per la seva desgràcia el catorze d'abril de mil nou-cents dotze quan un iceberg es va creuar en el seu camí. Van morir mil cinc-centes catorze persones en les fredes aigües de l'Atlàntic. Era el quart dia del viatge del port de Southampton, Anglaterra, amb destí a Nova York. El més gran i luxós creuer amb set cobertes va patir un inesperat final.

Mascotas, espíritus y otros prodigios del inframundo

Autor: Pep Brocal.
Editorial: Astiberri Ediciones. Col·lecció Sillón Orejero. (2019).

Amàlia, decebuda de la vida després d'un fracàs amorós, agafa la feina de portera de l'edifici que va deixar la seva mare al morir. Viu al seu pis amb el seu gat, els seus llibres i la seva rutina, però tot canviarà quan apareix a l'escala un rar senyor amb un barret de bombí. Aquest personatge ve a buscar ànimes. Així comença aquesta divertida història que corre paral·lela a l'obra clàssica de Dante, "La Divina Comèdia" que descriu la baixada als inferns de tots els mortals. Al llarg de l'aventura sempre acompanyarà a la protagonista, un Bruce Lee que lluitarà contra els dimonis i donarà savis consells per no defallir, ni decaure mai. El mateix Dante, que ocupa el paper de Caronte i un curiós Lucífer amb una flama per cap, són dos dels personatges principals. Tot el periple pels inferns els fa la protagonista per trobar el seu gat. Això succeirà a la darrera pàgina, en un final molt quàntic.

La distribució de les vinyetes, els colors, els diferents dissenys de les pàgines, converteixen aquesta obra en un còmic divertit, dinàmic, gens monòton, i això té molt de mèrit en una obra de més de tres-centes pàgines.

Pep Brocal, realitza aquesta atrevida obra, després d'aconseguir triomfar amb les seves dues obres anteriors: "Alter y Walter o la verdad invisible" i "Cosmonauta", i torna a encertar amb Inframundo.

Una delícia pop que ens parla de la solitud, de la melangia, del pas de la vida a la mort i de la importància de deixar fluir, com ens diu el mestre Bruce.

Irmina

Autora: Barbara Yelin.

Editorial: Astiberri. Col·lecció Sillón Orejero. (2019).

Aquesta obra està basada en una història real. Ens descriu la vida d'una jove alemanya en temps de la pujada del nazisme, el desenvolupament de la guerra i els anys posteriors, però el més important de l'obra és la descripció del fenomen que van patir molts alemanys de triar conscientment o no, de mirar cap a una altra banda. La gran part del poble alemany va permetre amb la seva passivitat, egoisme i indiferència, l'ascens de Hitler al poder i la construcció de l'imperi del Tercer Reich. Quan alguns van voler reaccionar ja era massa tard, la por s'hi havia escampat. Després la propaganda, la desinformació i les mentides van acabar d'edificar el terror.

Irmina, la protagonista d'aquesta aventura dramàtica, té la possibilitat de viure lluny de l'Alemanya nazi quan realitza els seus estudis universitaris a Londres i coneix al primer estudiant negre en Oxford, Howard Green. S'inicia una relació de llibertat, que es veurà tallada per la tornada al seu país. En terres alemanyes, Irmina optarà per intentar sobreviure dins de l'infern, contradient totes les seves idees de llibertat, ascendint dins del sistema més proper al govern nazi. Anys més tard, i ja acabat el conflicte bèl·lic, tornarà a veure el món de manera diferent.

L'obra està construïda per l'autora quan va llegir unes cartes de la seva àvia, Irmina, trobades en una capsa on a més de les cartes, hi havia fotos i diaris íntims. La neta va conèixer una realitat que fins al moment havia passat desapercebuda.  

La narració és exquisida, i tracta amb rigor i detall el món dels sentiments i sensacions en moments difícils. Insisteixo en què parlant d'una jove, l'obra ens parla de tot un poble. Al final del còmic, l'historiador Alexander Korb fa referència a aquest sorprenent acte on persones normals amb somnis, preocupacions quotidianes i moments de felicitat, no tan sols van acceptar un sistema sagnant, sinó que ho van fer possible. 

Els dibuixos de Barbara Yelin, combinant aquarel·la i llàpis són un perfecte vehicle per aquesta narració, de vegades commovedora i colpidora. Una obra que et fa pensar en la humanitat i en la fragilitat de les persones.

Fragmentos de feminidad

Autor: Olivier Pont.
Editorial: Ediciones Oberon. (2019).

M'ha sorprès molt que aquest còmic l'hagi creat un home. Ens conta la història de set dones, Chloe, Mathilde, Alison, Sylvia, Faith, Elikya i Fleur, amb una sensibilitat i tendresa molt femenina. Totes les històries giren al voltant dels pits de les dones, però no tenen res a veure entre si. Totes les dones no permeten que les subestimin, jutgin o encasellin, i per això lluiten i troben la seva llibertat, per elles mateixes. Set fragments de vides molt diferents de set dones en moments i circumstàncies particulars. Cadascuna de les narracions van de les onze a les divuit pàgines, però també és aquest fet  l'encert de l'obra, en la seva capacitat de síntesi. El títol de l'obra original en francès és "DesSeins", un joc de paraules intraduïble entre desseins (intencions) i des seins (els pits). Aquí s'ha optat per la traducció anglesa. El colorista d'aquesta obra és Laurence Croix, i és molt destacable la seva aportació.

Olivier Pont només té una altra obra publicada en castellà "Donde no alcanza la mirada"  l'any 2005.

L'autor francès, a més de realitzar il·lustracions i còmics, és un realitzador de curtmetratges, televisió i publicitat. 

Una obra amb una sensibilitat extrema al voltant del món de la dona, amb una visió esperançadora, i on destaca la força per vèncer moltes vegades la fragilitat i la dificultat de ser dona en aquest món de vegades tristament masculí. Absolutament recomanable.

Chernobil

Autor: Igor Kostin.

Editorial Efadós. (2016).

Igor Kostin va ser l'autor de la fotografia, que va fer la volta al món, de la central nuclear Vladimir Ilich Lenin, quan el dia 26 d'abril de 1986 va patir un accident nuclear. Ell va ser qui va donar testimoni de com va quedar la central, moments després de l'explosió mitjançant l'única fotografia que va sortir del seu rodet. La resta, a causa de les elevades radiacions, van sortir en negre.

Posteriorment, el reporter va estar cinc anys viatjant regularment a la zona prohibida ucraïnesa. Sense por i carregat de professionalitat, es va unir als "Liquidadors", els 800.000 homes que sense la protecció ni els mitjans adients intentaven posar remei a la situació desesperada que es va originar a la central. També va visitar els pobles fantasmes al voltant de la central, va ser testimoni de l'èxode humà que va originar la catàstrofe, i es va pujar a helicòpters, tancs i camions per poder arribar on no s'atrevia ningú. Tot per ensenyar la realitat del que havia passat a Txernòbil.

Txernòbil era una de les centrals nuclears més importants del món. Treballava per un programa militar de l'exèrcit soviètic. L'accident va ser conseqüència d'una sèrie de casualitats, unides a un nivell de seguretat molt baix que va fallar dos segons en el moment decisiu. Aquesta errada va suposar que els elements de refredament no saltessin i que el vapor generat per una primera explosió destruís per complet el sostre de formigó de 1200 tones d'un dels reactors.

Es calcula que l'explosió de Txernòbil va multiplicar per 500 la potència de la d'Hiroshima en 1945.

400.000 persones afectades greument per la radiació, 120.000 persones evacuades, més de 5 milions de persones que van patir radiació, 13 països afectats, i una zona devastada que trigarà centenars d'anys en tornar a ser habitable. 

Aquest desastre es mostra amb fotografies plenes de força i amb un risc considerable per al mateix fotògraf. Les imatges de les mutacions genètiques posteriors (poltres amb vuit potes, peixos gegantins que surten de l'aigua per morir, plantes amb coloracions i aspecte fora de tot sentit) són especialment colpidores.

Un podria pensar que després d'aquest terrible accident, la humanitat hagués descartat l'energia nuclear, però semblem estar lluny d'això. Tampoc l'accident l'any 2011 a la nuclear de Fukushima amb el mateix grau 7 que Txernòbil ha pogut canviar el perillós destí que sembla amenaçar la humanitat per molts i molts anys.

Un llibre dur sobre la trista realitat que ens hauria de fer pensar sobre on anem i a quin preu. 

L'àrab del futur

Autor: Riad Sattouf.

Editorial: Ediciones Salamandra. (2015).

Aquesta obra és la primera part d'una tetralogia en la qual l'autor francès, fill de mare francesa i pare sirià, ens descriu de manera autobiogràfica part de la seva vida. En aquest primer volum, descriu la seva infantesa a l'Algèria de Abddelaziz Buteflika, la Siria de Hafiz al-Assad, i la Libia de Gadafi.

Malgrat l'aparença innocent del dibuix i una narració que sembla un conte, l'obra és un testimoni històric de l'Orient Mitjà a les dècades dels anys setanta i vuitanta.

Riad Sattouf, artista multidisciplinar, és especialment conegut per la seva obra cinematogràfica i per la sèrie d'il·lustracions publicades durant nou anys a la revista Charlie Hebdo amb el nom de "La Vie secrète des jeunes", i a la revista Fluide Glacial, la sèrie "Pascal Brutal". Amb aquesta obra, Riad Sattouf, va guanyar el premi Fauve d'Or 2015, i la consagració definitiva dins de la novel·la gràfica francesa.

Un còmic que ens ensenya les diferents maneres de viure d'altres terres i altres societats, però que per sobre de tot ens mostra la importància de la família especialment quan les condicions de vida es compliquen. Tendresa i crueltat, esperança i manca d'horitzons, contrastos que van apareixent com el pas del dia a la nit, i de la nit al dia.

La venedora d'ous

Autora: Linda D. Cirino.

Editorial: La Magrana. (2011).

Amb un llenguatge molt planer i entenedor, l'autora ens conta la història de l'Eva, una dona pagesa que viu en un mas al sud de l'Alemanya del 36. Amb un marit que mai li ha donat amor, i uns fills, Karl i Olga, que es fan de les joventuts Hitlerianes, la vida va passant de forma mecànica i rutinària, absorbida per la inacabable feina de la granja. De sobte, tot canviarà amb l'aparició de Nathanael, un jove estudiant jueu que s'amagarà al galliner de la granja fugint dels soldats alemanys. Aquest descobriment del jove al galliner, farà que l'Eva conegui la passió de l'amor i li farà veure la realitat del món exterior, fins al moment absolutament aliè i desconegut per ella. De la mateixa manera farà que l'Eva es distancií de la seva família i comenci a pensar en el pervers funcionament de la maquinària nazi.

Una obra que ens parla de la crua realitat de l'ascens de Hitler al poder i com va canviar el pensament  de la gran part del poble alemany, bé per convenciment o bé per la por a ser assenyalat. Un llibre amb una lectura àgil, que ens parla d'una part de la història, i també dels sentiments humans que de vegades es manifesten de forma molt intensa, quan tot sembla caure a terra.

Obra senzilla, tendra, però contundent, que va escriure l'autora novaiorquesa amb una altra dona com a protagonista central d'aquest passatge dins de la tragèdia del  nazisme. No tinc coneixement  que hagi estat portada al cinema, però crec que s'adapta perfectament per a un guió interessant i punyent d'una pel·lícula sobre una temàtica no gaire observada des d'aquest punt de vista que ens mostra Linda D. Cirino.  

La auditora

Autor: Jon Bilbao. Dibuixos: Javier Peinado.

Editorial: Astiberri. (2019).

Mar, una investigadora de Roobot Systems, arriba a un petit poble per detectar la possible presència d'un robot amagat que sembla haver comès un homicidi.. Al poble, es troba la por dels veïns, els capricis de la família dominant i els problemes que l'origina Automedonte, la intel·ligència artificial que ha d'ajudar-la en la recerca del robot. A mitjans del segle XXI, la companyia internacional Robot Systems aconsegueix fabricar robots similars als humans. Aquest avanç tecnològic xoca frontalment amb l'oposició dels humans, que intenta eliminar-los. Tan sols uns pocs valents creen plataformes socials que els protegeixen i intenten ocultar-los dins de la comunitat humana. 

Aquesta és la temàtica  que ens narra aquest còmic, que sota l'aparença de ciència-ficció, ens parla de temes molt presents a la nostra societat, la contaminació, el capitalisme agressiu, la por al diferent, les condicions de treball que s'apropen a l'esclavatge, els micromons de les comunitats tancades, i l'entrada de les grans corporacions internacionals a les xarxes socials i la política. Els gossos tenen un paper especial dins de la narració força inquietant. No explico més. 

Jon Bilbao, traductor literari, novel·lista i guionista, ha rebut nombrosos premis literaris per les seves novel·les i contes. Aquesta és la seva primera incursió en el món del còmic. 

Javier Peinado ha realitzat diferents col·laboracions amb guionistes com Santiago García, i Jorge Riera entre d'altres. Compagina la seva tasca de dibuixant amb el treball de portar la pàgina web del Museo del Prado des de l'any 2009. 

Una obra amb un guió ben  treballat de Bilbao, que ens parla d'un futur molt proper no gaire tranquil·litzador, i amb el dibuix colorista de Peinado que es situa dins de la línia clara que l'agermana a Daniel Torres.

Cinco mil kilómetros por segundo

Autora: Manuele Fior.

Editorial: Sins entido. (2011).

El dibuixant i il·lustrador italià Manuele Fior va aconseguir amb aquesta obra, el Premi Fauve d'Or en Angoulême l'any 2011 com a millor àlbum. Abans ja havia aconseguit sorprendre a públic i crítica amb "La Señorita Else", una adaptació lliure de la novel·la d'Arthur Schnitzler. Totes dues obres han estat publicades a la mateixa editorial.

L'obra ens conta com va evolucionant un amor adolescent, Lucia, Nicola i Piero, al llarg del temps i els canvis d'horitzó, fins a convertir-se en una pura amistat. L'amor impossible, aquesta podria ser la idea que mou la narració. Aquesta negació de poder estimar allò que volem, ens fa no trobar el nostre lloc, perquè ja no existeix. La possibilitat de viure moltes vides, de vegades, provoca no saber escollir. El temps passa inexorablement i no permet retrocedir en les nostres decisions que van formant la nostra vida. 

Fior s'inspira en el popular anime "Cinco centímetros por segundo" (la velocitat en què cau la flor dels cirerers) de l'autor japonès Makoto Shinkai.

El dibuix de Manuele Fior és minimalista, només apareix el que és imprescindible en la narració. Pictòricament proper a Munch i Schiele. La lluminositat de les pàgines quan els protagonistes són joves i encara creuen en la potència de l'amor, va deixant pas als ocres a la meitat de l'obra, i acaba amb tons de violetes foscos. El canvi de tons s'adapta perfectament al canvi dels sentiments dels personatges. La distribució de les vinyetes és fixa, nou en cada pàgina.

Una història de descomposició de l'amor, on la distància el va desfent a poc a poc. Una obra il·lustrada de forma magistral, plena de sentiments i melangia. 

   

Potemkin

Autor: Pablo Auladell.

Editorial: Norma Comics. (2018).

La pel·lícula muda de Serguéi M. Eisenstein, filmada l'any 1925 per encàrrec del govern Soviètic per commemoració del vintè aniversari del cop revolucionari de 1905, serveix a Pablo Auladell per fer un homenatge a una de les pel·lícules  icòniques dins de la història del cinema. De fet, podrem reconèixer moltes de les escenes del film passades per les mans i la ment d'aquest autor alacantí.

A les pàgines del còmic, apareix la mateixa narració del film que descriu com la tripulació del cuirassat Potemkin, cansada i farta del tracte vexatori i injust rebut per part dels oficials, fan un motí que serà l'origen de la revolució russa.

El dibuix d'Auladell és fort, quasi violent, amb un negre que sembla trencar el blanc del fons. El color vermell apareix de forma puntual marcant la força de la sang i de la revolució.

"Pablo Auladell no ha adaptado El Acorazado Potemkin, sino que ha hecho algo mucho más interesante: la ha soñado"  va dir el crític cultural català Jordi Costa. 

Una obra que poden gaudir de la mateixa manera els amants dels còmics i aquells que no coneixen aquest art que combina la narració i la il·lustració. Una obra seriosa, adulta.

Mala estrella

Autora: Barbara Baldi.

Norma Editorial. (2019).

Comtat de Nottinghamshire, dues germanes, Clara i Olivia, es veuen enfrontades després de la lectura del testament de la seva àvia, Lady Sutherland, quan aquesta mor. Dues personalitats i caràcters oposats decideixen prendre el seu camí per separat. Destins absolutament diferents per a dues dones que s'enfrontaran als reptes de la seva vida fent servir armes quasi oposades. L'obra va agafant dimensió de tragèdia a mida que avancem en la seva lectura. A cada pàgina els aires de tempesta són cada vegada més forts i foscos. Sorprèn una mica el final, que evidentment no explicaré, perquè l'obra sembla que demani encara més pàgines.

Sembla una narració pertanyent a la literatura anglesa del segle XIX, propera a la de les germanes Brontë o Jane austen.  

El dibuix de l'autora és impressionant, són il·lustracions carregades de força i amb un domini de la pintura espectacular. La llum dels seus dibuixos està molt propera a la de les pintures de Vermeer. Aquesta obra és la primera en la qual Barbara Baldi construeix la narració i realitza la il·lustració. Anteriorment havia col·laborat amb altres autors en diferents obres gràfiques i realitzat moltíssimes il·lustracions en publicitat i disseny. També col·labora en  cinema d'animació  en estudis tan rellevants com Pixar, Marvel i Disney. Ha guanyat el Premi Micheluzzi i el Premi Gran Guinigi com a millor il·lustradora.

Un còmic ideal per a amants del patiment romàntic, de les epopeies del finals del XIX, i de les mansions i paisatges anglesos. I per descomptat, qualsevol que pugui gaudir de les magistrals il·lustracions d'aquesta autora italiana.

 

L'estiu de l'anglès

Autora: Carme Riera.

Editorial: Edicions Proa. (2006).

Curiosament, aquesta obra ha estat un dels llibres d'aquest estiu. És un llibre petitet, de no gaires fulls, que es llegeix en una volada. Em va interessar per l'argument i perquè té un ritme àgil que t'obliga a continuar llegint.

L'anglès, aquesta assignatura quasi obligada per a tots avui en dia, pot esdevenir un malson d'enormes dimensions.  La protagonista és la Laura Prats, una agent immobiliària que no domina l'anglès, i això li suposa no poder ascendir a la seva feina. Aleshores, decideix sacrificar les vacances d'agost i inscriure's en un curs immersiu en un poble perdut d'Anglaterra. Allà trobarà a Mrs. Grose, una professora amb uns mètodes molt particulars que viu aïllada enmig d'un bosc. L'escenari perfecte per a una narració carregada d'humor, intriga i una dosi de terror ben administrada.

Carme Riera, escriptora consagrada i guanyadora de premis importants com el Prudenci Bertran, el Sant Jordi de novel·la i el Nacional de Lletres Espanyoles, a més de ser membre de la Real Academia Española des de l'any 2013, i Catedràtica de Literatura Española a la Universitat de Barcelona.

Un bon llibre per a llegir a la platja a l'estiu o també al tren a la tardor.   

No moriré cazado

Autor: Alfred
Editorial: Astiberri Ediciones. (2010).

L'autor belga Alfred adapta la novel·la homònima del jove escriptor Guillaume Guéraud. L'obra comença amb els darrers moments d'una tragèdia que succeïx a unes noces, quan un jove adolescent tiroteja els invitats amb un fusell. Tot el drama passa a un poble de poc més de mil habitants, un indret ple de rivalitats, deutes morals, mentides i enveges. El que ens explica l'obra té moltes semblances amb el que llegim a la premsa i ja no ens commou, més enllà d'un comentari fent un cafè. Actes extremadament violents com el tiroteig de l'Institut Columbine als Estats Units, o el crim de Puerto Hurraco tenen la mateixa càrrega irracional i sobtada d'extremada violència que explota després d'anar-se forjant sense fer soroll.

La narració ens manté en suspens i tensió, malgrat que ja saps que tot acabarà de la pitjor manera possible, perquè a les primeres pàgines veiem el desenllaç desolador. La història és explicada per l'assassí en primera persona, i analitza tots els detalls que ocasionen la detonació. Lluny de la sensibleria, i plantejat de forma quasi periodística, la narració no justifica en cap moment els actes de l'assassí, però sí que ens ensenya com s'arriba a la situació extrema que provocarà el drama. La violència té infinitat de cares. 

El dibuix d'Alfred s'allunya una mica d'una visió realista, i presenta un traç molt original, carregat d'un to de tensió que s'escau perfectament a l'obra. La utilització del color també és molt dinàmica. Fa uns anys vam portar Come Prima al blog, una altra obra del dibuixant belga, però molt més alegre i costumista. 

Un magnífic còmic, violent, dur, ple de desesperança.    

La historia del señor Sommer

Autor: Patrick Süskind. Dibuixos: Sempé.

Editorial: Seix Barral. Col·lecció Biblioteca Breve. (2008).

Patrick Süskind va obtenir la notorietat mundial amb la seva primera novel·la "El perfum" que va ser traduïda a 46 llengües. La realització de la pel·lícula el 2006 pel director Tom Twyker, va acabar de donar més fama al seu llibre. El film va tenir molt d'èxit a tot el món.  

Abans de "El perfume" ja havia escrit un monòleg teatral "El contrabajo" i alguns guions per a la televisió alemanya. Posteriorment va escriure la novel·la "La paloma", la novel·la que avui portem al blog, "La historia del señor Sommer", el llibre de relats "Un combate" i un assaig "Sobre el Amor y la Muerte". La seva producció ha sigut petita i va acompanyada d'un distanciament amb premsa i públic, que el va portar a no acceptar diferents premis que li van ser atorgats com el Tukan o el Gutenberg. 

L'il·lustrador Sempé, del que ja hem vist alguna de les seves obres en el blog, és un dibuixant consagrat amb més de trenta obres a les seves espatlles. En aquesta ocasió són petites il·lustracions que acompanyen al text i realitzades amb la seva manera tan personal i reconeixible.

El conte ens explica els records d'infantesa que té un nen sobre un personatge curiós com el senyor Sommer, un home que camina des de l'alba fins ben entrada la nit, sense desmai, plogui, nevi, o sota un sol implacable, amb una motxilla quasi buida i sense aturar-se enlloc ni parlar amb ningú.

El llibre també ens parla del seu primer amor, una noia fascinant, però que no li correspon; la dificultat d'entendre els adults; l'allau de sentiments desbocats propis de la seva curta edat i el desig de fer-se gran.

Un text, de vegades còmic, molt tendre, però amb moments punyents i colpidors al voltant del sentit de la vida i del resultat dels nostres actes. El fragment on el nen està amb el seu pare dins del seu cotxe sota una tempesta brutal de neu amb vent i veuen aparèixer l'etern caminant travessant sota l'apocalipsi, resulta inoblidable. Un bon llibre que es llegeix amb passió. 

La bestia

Autor: Chabouté.

Editorial Kraken. (2009).

Un poble d'alta muntanya tancat per una forta nevada i envoltat d'un grup de llops és l'escenari on l'inspector Tarpon haurà de trobar la resolució d'un enigma. Després de l'aparició d'un primer cadàver brutalment mutilat, la trobada d'un segon cos igualment destrossat provoca el pànic i la bogeria al poble. Amb el pas de les hores, l'inspector veurà què s'amaga darrere dels esdeveniments  i quin paper juga cada habitant del poble. El monstre que castiga al poble, potser és el resultat d'un passat encara més tèrbol. 

El plantejament de la narració és molt potent, però la resolució és una mica forçada. Christophe Chabouté en aquesta sisena obra seva continua demostrant que és un magnífic dibuixant i que com a guionista va adquirint potencial. Destaca en aquest còmic la descripció d'angoixa i tancament d'un reduït espai en el qual es mouen els habitants del poble d'alta muntanya en un hivern molt rigorós. Com habitualment, l'autor taca de forma valenta les pàgines en blanc amb un negre rasgat i compacte que ja és un segell personal seu.

Una obra molt ben dibuixada i amb un guió molt correcte, però que convé llegir per veure l'evolució d'aquest autor i gaudir d'una història  sinistra. Un Chabouté és garantia d'un nivell considerable, ho podem veure en les tres obres que ja hem comentat anteriorment en el blog: Algunos días de verano, En soledad, Un poco de madera y acero.

Tocadiscos

Autor: Zidrou i Raphaël Beuchot. Dibuixos: Raphaël Beuchot.

Norma Editorial. (2015).

Eugène Ysaÿe, un famós violinista belga viatja a Léopoldville, l'actual Kinshasa, per motius familiars. Ho fa acompanyat amb el seu meravellós violí, que només ell pot tocar. Estem als anys trenta, en temps del colonialisme més ferotge, i el Congo és propietat de Bèlgica. Carregat amb tota la cultura, però també amb tots els defectes de qui es creu senyor de tot el que trepitja, el vell músic es trobarà a Tocadiscos, un servent negre que té com a tasca principal a casa de la neboda del músic, la de posar discos de forma continuada per als senyors. Una mena de fil musical, però amb mecanisme humà. Ara bé, Tocadiscos, és l'únic que pot tocar els discos i el reproductor. En poc temps, s'establirà una relació de forta amistat entre els dos amants de la música, enmig d'un inabastable continent africà. Per al músic, el viatge a l'Àfrica també serà un viatge a la seva infantesa i a l'interior de la seva ànima.

La història està carregada d'emotivitat i reflexions sobre l'amistat, però també conté una certa crítica al sistema colonial i a l'esclavisme que era molt present.

El guió de Zidrou és impecable i la història flueix com si fos aigua. Ja hem comentat anteriorment altres obres del guionista belga amb diferents il·lustradors com: Naturalezas muertas, Los buenos veranos i també Léo, Léa. 

El dibuix de Beuchot ens endinsa a l'Àfrica de forma absoluta, podem gaudir dels colors i dels paisatges i sembla de vegades que podem percebre la calor i les olors del centre del continent africà. 

Un còmic amb una narració exquisida i un dibuix magnífic. Una bona obra.

El Desig essencial

Autor: Xavier Melloni.

Fragmenta Editorial. (2009).

Aquest llibre va venir a mi d'una forma ben curiosa. El vaig trobar a l'ampit d'una finestra de la casa d'unes amigues. El vaig fullejar i em va semblar interessant, els hi vaig preguntar  a elles el seu parer sobre el llibre, però cap de les dues l'havia llegit i ni tan sols sabien d'on havia sortit. El vaig agafar i ara us el comento.

"Ens descobrim travessats de desitjos, amb un anhel permanent de quelcom més. Desitjos de tota forma i espècie, lluminosos i obscurs, assolibles i impossibles, àgils i obsessius, permesos i prohibits, atàvics i subtils, sempre nous, sempre antics. Desitjos que, en aparent dispersió, són expressió d'una única passió: viure. L'impuls de la vida desplegant-se en nosaltres i expressant-se a través nostre".

Això és el que es diu a la contracoberta d'aquest llibre de cent seixanta-cinc pàgines, ple de línies per reflexionar sobre el desig. L'autor és antropòleg, teòleg i fenomenòleg de la religió. Pertany als Jesuïtes, té un ampli coneixement dels textos de diferents religions i és un coneixedor profund de la mística hindú pels viatges que ha realitzat a l'Índia.

El text està dividit en nou capítols: la respiració, la gana i la set, l'amor, el poder, la bellesa, la tecnologia, el coneixement, la crida personal i la pregària. Una breu introducció i un epíleg amb el nom de "Som desig de Déu" completen l'obra que es podria definir com d'antropologia del desig, entès com un anhel, un èxtasi que ens porta fora de nosaltres. Resulta molt evident a l'obra les dues visions, de vegades contraposades, d'Orient i Occident sobre molts aspectes que tracta l'autor.

L'autor no ens condueix a l'eliminació  o la repressió del desig, sinó al seu continu transcendiment.

El text està ple de referències d'altres autors universals i molt documentat, però encara i així la seva lectura és agradable, gens feixuga i aporta algunes reflexions molt interessants. He llegit amb molta curiositat i deteniment els capítols de la respiració, l'amor i el de la bellesa.

"El que és bell està situat al límit entre el tangible i l'intangible, i allà el desig s'obre a l'excés que desallotja la forma per conduir-la més enllà d'ella mateixa"

Només una vegada

Autora: Marta Buchaca. 

Editorial: Arola editors. Col·lecció Textos a part. (2018).

En Pau i l'Eva fan teràpia amb una psicòloga especialitzada en violència de gènere. Ell l'ha de fer de forma obligatòria per la denúncia del pare de l'Eva quan després d'un suposat accident, ella es va trencar un braç. Tant en Pau com l'Eva insisteixen en què va ser un accident puntual i que la denuncia no té cap sentit.  De seguida, veurem que alguna cosa no rutlla i que tots dos menteixen per diferents motius.

Per altra banda, la psicòloga rep la pressió de l'exmarit d'una pacient i fa que no pugui viure tranquil·la per les seves amenaces.

L'obra es va representar al TNC després de la seva estrena al Grec de l'any 2018. Els intèrprets eren: Bernat Quintana i Anna Alarcón com el Pau i l'Eva, i Maria Pau Pigem en el paper de la psicòloga.

Un text de noranta pàgines dividit en tres actes. En el primer es pot veure el Pau en la seva primera visita, en el segón és ella la que parla amb la psicòloga, i en tercer són tots dos els que parlen amb la doctora.

Malgrat que en algun detall la història s'allunya una mica de la realitat, el text resulta àgil i poderós, creant una estructura que va creixent com si fos una espiral que va adquirint dimensió i gravetat.

Al pròleg de l'obra, Marta Mariñas ens aporta quatre línies importants sobre la violència masclista. "L'obra evidencia com la subjectivitat que es dóna dins d'una relació de parella, obstaculitza la identificació d'aquesta violència, i arriba a normalitzar conductes de maltractament psicològic. Veiem com actua el mecanisme de la culpabilitat en una relació de violència; com el sentiment de culpa pot operar, justificant-nos a nosaltres mateixes, allò que mai justificaríem si li passés a una altra".

Marta Buchaca és una dramaturga, directora i guionista que ja ha rebut diversos premis com el Premi Joaquim Bartrina 2015, el XXXV Premi de teatre Ciutat d'ALcoi, el XI Premi de teatre Palanca i Roca, i el Premi Max a millor autoria en català. 

Una obra que planteja moltes preguntes i posa sobre l'escenari un problema de sempre, però que en l'actualitat ens obliga a denunciar i a posar totes les mesures de força per eliminar de la nostra societat aquesta xacra.  

Hágase el caos (1 i 2)

Autor: Cava. Dibuixos: Seguí.

Norma Editorial. (2011 i 2012).

Felipe Hernández Cava i Bartolome Seguí van assolir l'èxit en la seva anterior col·laboració amb l'obra "Las serpientes ciegas" que va guanyar el "Premio Nacional de Cómic" l'any 2019. Amb aquesta obra que es presenta en dos volums, Lux i Umbra, tornen a presentar uns personatges angoixats i derrotats que són  titelles de les forces ocultes del poder. Ells no han escollit ser-hi a l'ull de l'huracà, però no poden fugir, estan comdemnats i malgrat que en algun moment pugui semblar que obtenen avanços en la seva recerca de la veritat, no deixa de ser una mostra més de què res és el que aparenta ser.

L'acció transcorre l'any 1953, enmig de la Guerra Freda. Alexander Ostojic és un home d'origen iugoslau que després de la misteriosa mort de sa mare es veurà envoltat en una trama d'espionatge que inclou els Serveis Britànics, l'intent d'assassinat del Mariscal Tito i un fosc secret del seu passat familiar. A la segona part, Alex i una misteriosa acompanyant de viatge, Vanessa, es traslladaran a Mallorca per investigar la identitat de la persona que enviava cartes a sa mare, però a l'illa tot l'assumpte encara es complicarà més i apareixeran les variades i oposades forces que constituïen un país tant artificial i volcànic com l'antiga Iugoslàvia.

La documentació que ha requerit la realització dels dos volums, tant per la creació de la història, com per la riquesa en detalls dels ambients i escenaris, dóna a aquesta obra un segell quasi documental d'una ficció molt propera a una realitat amagada pels poders. La sensació d'impotència i que tot és inútil en la recerca de la veritat  fa arrossegar els personatges per diferents escenaris com Londres, Mallorca i Dublín, tots perillosos i foscos. De vegades sembla que els dibuixos dels personatges estiguin a prop d'alguns actors icònics del cinema de sèrie negra nord-americà.

Una obra entre el thriller polític i la sèrie negra, presentada en dos volums, que requereix certa atenció per no perdre's dins del laberint de personatges i forces que es mouen a la foscor. Molt em temo que la narració es deu veure superada per un realitat que ens envolta i desconeixem de forma absoluta. Res és el que sembla ser.

El príncipe y la modista

Autora: Jen Wang.

Editorial: Roca Editorial de Libros. (2018).

Un conte que narra la història d'un príncep que de dia fa les coses que els seus pares volen, però que de nit es converteix en la fabulosa Lady Cristàlia: la icona de la moda i la nit de París pels seus espectaculars vestits i la seva elegància. 

La creadora dels vestits és una jove modista, Frances, que passa de treballar en un taller a ser l'arma secreta del príncep. Aquest secret doble costarà de mantenir a l'ombra, i el desig de trobar parella pel membre de la reialesa per part dels monarques, encara complicarà més tot l'assumpte. Frances, per la seva banda, està contenta dels seus dissenys i l'amistat amb el príncep, però el seu somni és treballar sense haver d'amagar la seva autoria i fer-ho en el millor taller de París.

Una obra que ens parla de la identitat, l'amor a la joventut, els nostres somnis, la creació i l'art, les aparences i la necessitat de desenvolupar el nostre ego per créixer.

Els capítols s'obren amb un dibuix del patronatge de les diferents peces dels vestits amb les seves mides. Un detall curiós per a un conte sobre la moda i els vestits.

Jen Wang, autora resident a Los Angeles, va saltar a la fama amb la seva obra "In Real Life" que va estar a la llista dels més venuts del New York Times. En aquella ocasió va codirigir l'obra amb Cory Doctorow. En l'actualitat és cofundadora i organitzadora del festival anual de la comunitat artística Comic Arts.

Un còmic tendre, optimista, ple de romanticisme, però gens edulcorat, i amb molta llum que Wang dibuixa amb una notable influència del manga japonès. Tot acaba bé perquè l'Amor és capaç de guanyar qualsevol adversitat.

En construcción

Autor: Sonia Rayos (arquitecta), Juan Berrio (il·lustrador), Silvana Andrés (docent), Ibán Ramón (dissenyador), Juan Romero (editor).

Editorial: Litera libros. (2018).

Podria semblar només un llibre infantil del procés de construcció d'un edifici, però és molt més que això. L'obra es divideix en: Avantprojecte; Projecte bàsic; Projecte d'execució; Moviment de terres; Estructura /cimentació; Estructura/ murs de contenció; Estructura/pilars; Estructura/forjats; Coberta; Feines de paleta; Instal·lacions/electricitat; Instal·lacions/fontaneria; Instal·lacions/sanejament; Fusteria;  Revestiments i pintura; Façana. Tots aquests capítols omplen un full cadascun d'ells amb una breu explicació, un fragment de narració que diu la protagonista, la Clara, i un dibuix a tota pàgina de l'espai del nou edifici i dels edificis adjacents.

Resulta molt didàctic veure com va pujant l'edifici des dels primers dibuixos fins als darrers detalls, però a més podem gaudir de petites històries que succeïxen al voltant de l'edifici. Així, podem veure l'inici i consolidació d'una relació d'una parella de veïns, una finestra que sempre mostra una televisió amb futbol, un grup de músics que organitzen concerts a casa i que acabaran volant en globus per sobre de l'edifici, els dos narradors: la nena Clara i el seu avi, un aparador amb dos maniquins que es modifiquen segons l'estat de l'obra, un test amb flors cuidat amb molt d'amor per un avi, dos gatets sobre la teulada i alguna història més que enriqueix l'obra. Al final del llibre hi ha una breu relació dels principals mestres arquitectes del segle XX.  

El dibuix de Juan Berrio és didàctic i molt simpàtic alhora, i resulta evident que és una obra pensada i realitzada en equip. Un llibre que es llegeix ràpidament, es recorda temps i obre camí a noves investigacions. Un bon llibre.

El señor Lambert

Autor: Sempé.

Editorial: Blackie Books. (2017).

Jean-Jacques Sempé descriu sempre la vida com la successió de petits detalls que la conformen. Hi ha una lupa sobre el que anomenem normalitat, i aquest autor francès nascut a Bordeus és un especialista a trobar la singularitat de les petites coses, aquelles que passen desapercebudes a la majoria. Fa un any vam entrar al blog, El mundo de Sempé, una altra obra de les més de quaranta que té aquest dibuixant de traç amable i crítica social, però amb un somriure proper.  

En aquesta ocasió l'escenari és el petit restaurant Chez Picard. A les seves taules venen cada dia a la mateixa hora els mateixos comensals, les variacions són poques. Mentre uns parlen sempre de política, els altres parlen de futbol, però un dia el senyor Lambert no acudeix a la seva cita diària. Tots es pregunten la raó. Quan hi torna, tota la dinàmica canviarà. El senyor Lambert està enamorat. I això serà ara el motiu de conversa de tot el menjador. El futbol i la política deixen pas a l'amor i al món de les dones. I no us explico el final.

És brillant la descripció dels personatges, cadascú amb la seva particularitat i història. L'apropament a la quotidianitat de les coses resulta d'alguna forma tranquil·litzadora, és la vida de cada dia i podria semblar que res l'alterarà, però ens equivocaríem.

Sempé, un mestre ja proper als noranta anys, s'ha mantingut sempre fidel als seus dibuixos i a la seva manera d'explicar històries properes, tendres i humanes.

La condició vulnerable

Autor: Joan-Carles Mèlich.

Editorial: Ara Arcàdia. (2018).

"Som vulnerables i res no ens pot protegir del tot del sofriment inherent a la condició humana".

Això figura a la contracoberta d'aquest llibre de filosofia literària que no et deixa indiferent i que et fa reflexionar sobre la nostra vida. Una vida que per bona que sigui o que pugui semblar estable, en algun instant un esdeveniment inesperat ens pot provocar una ferida i posteriorment una marca o cicatriu inesborrable. De fet, la nostra pròpia vida que té una finitud que fins al moment sembla inevitable, ens fa febles, vulnerables. 

Aquesta obra de poc més de noranta pàgines parla de forma clara d'un tema tan delicat com el de la nostra fragilitat, un assumpte tabú que passa per aspectes com el de la solitud, l'escolta de l'altre, el sentiment de vergonya, el perdó, el reconeixement propi i dels altres, i per descomptat la nostra fi, la mort.

Joan-Carles Mèlich és Llicenciat en Filosofia i Doctor en Filosofia i Lletres, actualment professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat nombroses obres de Filosofia i el seu pensament es caracteritza per la configuració d'una filosofia antropològica de la finitud. Les seves obres més rellevants són: "Filosofia de la finitud", "La lliçó d'Auschwitz", "Ètica de la compassió" i "Lògica de la crueltat" El seu primer assaig de filosofia literària va ser "L'experiència de la pèrdua", publicat l'any 2017.

Us deixo amb tres fragments del text d'aquest interessant llibre:

"Mai no som tan vulnerables com quan estimem, però tampoc mai no estem tan protegits de la vulnerabilitat com quan ens estimen"

"La vida és precària, i també tot allò que la vida comporta: les situacions, les relacions, les paraules"

"La paraula que s'ha dit ja no pot ser esborrada" 

Polina

Autor: Bastien Vivès.

Editorial: Diábolo Ediciones. (2012).

Aquesta  meravella del mestre Vivès ens narra un fragment de la vida d'una ballarina de ballet clàssic. Després de la seva entrada en una prestigiosa acadèmia, on un exigent professor marca la vida de totes les alumnes, veiem els seus avanços, la seva progressió que la portarà a abandonar el seu país i trobar la distància per poder tornar a trobar-se al seu antic mestre ja des d'una altra posició ben diferent passats els anys. El pas del temps resulta imperceptible pel pas del dia a dia i només resulta evident quan es produeixen canvis. 

El que ens ofereix aquesta història és el difícil pas de la infància a la maduresa mitjançant el treball, l'aprenentatge i la superació personal. La creació està inspirada en la ballarina russa Polina Semiónova. L'obra també mostra les interioritats d'un món molt desconegut per a molta gent com és el de la dansa, una disciplina tremendament exigent i selectiva. 

Vivès torna a demostrar com definir els personatges tant pels seus diàlegs com per les seves mirades, els seus silencis, la seva comunicació no verbal. Una contenció i minimalisme que ja hem pogut gaudir en altres obres seves com El gusto del cloro o En mis ojos. Fins i tot en aquesta obra que ara comentem, l'autor francès ens la presenta únicament en dos tons,  radical, sense cap ajut de color. Un risc que ell supera amb comoditat. Els personatges estan dibuixats amb una contenció de línies d'una precisió sorprenent, de la mateixa manera els espais interiors i urbans.

No havia vist mai la descripció d'una prova d'entrada a una escola, un primer càsting, realitzat amb aquesta saviesa, aquest domini per plasmar les pors, les  tensions i  les incerteses. 

Una obra perfecta per als amants de la dansa, del còmic i de les emocions. Una veritable joia de la narració i del dibuix. Atemporal, elegant, tendre i humana. Recordeu el nom d'aquest autor, qualsevol cosa d'ell que he pogut llegir, m'ha semblat sublim.