diumenge, 24 de febrer del 2019

Un tipo duro


Autor: Jeff Lemire.
Editorial: Astiberri. (2018).

Derek Ouelette és un exjugador d'hockey gel que fa dies que va abandonar els seus temps de glòria. La seva carrera va acabar per un incident molt violent dins de la pista de joc. Ara viu de la seva reputació violenta, beu massa i es baralla amb qualsevol que es creui per davant seu. Un dia la seva germana que feia molt de temps que no veia apareix al poble. Està fugint del seu nòvio abusador. Tots dos decideixen desaparèixer en un refugi a la muntanya. Tot està a punt per esclatar.
L'autor ens fa entrar en els sentiments dels personatges, en el dolor que de vegades és impossible de treure de l'ànima de les persones, per molt fortes que siguin. Ens parla d'aquelles vides que ningú vol viure i tampoc tenir a prop. Tota la narració és molt realista, però està carregada de simbolisme. La sensació que alguna cosa terrible pot passar enmig del no-res i de forma inevitable és present en totes les pàgines d'aquest còmic. La càrrega genètica i l'educació rebuda són elements que marquen a foc a tots els personatges que malviuen en un món absurd. 
Totes les vinyetes es mouen entre els tons blaus i grisos, excepte quan fan referència al passat on apareixen tots els colors de forma quasi llampant, especialment el vermell de la sang. Un dibuix enèrgic i nerviós també ajuda a la tensió de la narració. 
El còmic té un final sorprenent, un gir en la narració que fa creure que fins i tot en els pitjors escenaris es pot produir un creixement personal i trobar sortides on semblava no haver-hi. 
Una obra majúscula, una narració poderosa i un dibuix personal que et va colpejant a cada pàgina, de la mateixa manera que als personatges que viuen aquesta història. Brillant.