divendres, 28 de juny del 2019

El señor Lambert


Autor: Sempé.
Editorial: Blackie Books. (2017).

Jean-Jacques Sempé descriu sempre la vida com la successió de petits detalls que la conformen. Hi ha una lupa sobre el que anomenem normalitat, i aquest autor francès nascut a Bordeus és un especialista a trobar la singularitat de les petites coses, aquelles que passen desapercebudes a la majoria. Fa un any vam entrar al blog, El mundo de Sempé, una altra obra de les més de quaranta que té aquest dibuixant de traç amable i crítica social, però amb un somriure proper.  
En aquesta ocasió l'escenari és el petit restaurant Chez Picard. A les seves taules venen cada dia a la mateixa hora els mateixos comensals, les variacions són poques. Mentre uns parlen sempre de política, els altres parlen de futbol, però un dia el senyor Lambert no acudeix a la seva cita diària. Tots es pregunten la raó. Quan hi torna, tota la dinàmica canviarà. El senyor Lambert està enamorat. I això serà ara el motiu de conversa de tot el menjador. El futbol i la política deixen pas a l'amor i al món de les dones. I no us explico el final.
És brillant la descripció dels personatges, cadascú amb la seva particularitat i història. L'apropament a la quotidianitat de les coses resulta d'alguna forma tranquil·litzadora, és la vida de cada dia i podria semblar que res l'alterarà, però ens equivocaríem.
Sempé, un mestre ja proper als noranta anys, s'ha mantingut sempre fidel als seus dibuixos i a la seva manera d'explicar històries properes, tendres i humanes.


dijous, 27 de juny del 2019

La condició vulnerable


Autor: Joan-Carles Mèlich.
Editorial: Ara Arcàdia. (2018).

"Som vulnerables i res no ens pot protegir del tot del sofriment inherent a la condició humana".
Això figura a la contracoberta d'aquest llibre de filosofia literària que no et deixa indiferent i que et fa reflexionar sobre la nostra vida. Una vida que per bona que sigui o que pugui semblar estable, en algun instant un esdeveniment inesperat ens pot provocar una ferida i posteriorment una marca o cicatriu inesborrable. De fet, la nostra pròpia vida que té una finitud que fins al moment sembla inevitable, ens fa febles, vulnerables. 
Aquesta obra de poc més de noranta pàgines parla de forma clara d'un tema tan delicat com el de la nostra fragilitat, un assumpte tabú que passa per aspectes com el de la solitud, l'escolta de l'altre, el sentiment de vergonya, el perdó, el reconeixement propi i dels altres, i per descomptat la nostra fi, la mort.
Joan-Carles Mèlich és Llicenciat en Filosofia i Doctor en Filosofia i Lletres, actualment professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat nombroses obres de Filosofia i el seu pensament es caracteritza per la configuració d'una filosofia antropològica de la finitud. Les seves obres més rellevants són: "Filosofia de la finitud", "La lliçó d'Auschwitz", "Ètica de la compassió" i "Lògica de la crueltat" El seu primer assaig de filosofia literària va ser "L'experiència de la pèrdua", publicat l'any 2017.
Us deixo amb tres fragments del text d'aquest interessant llibre:
"Mai no som tan vulnerables com quan estimem, però tampoc mai no estem tan protegits de la vulnerabilitat com quan ens estimen"
"La vida és precària, i també tot allò que la vida comporta: les situacions, les relacions, les paraules"
"La paraula que s'ha dit ja no pot ser esborrada" 

dimarts, 18 de juny del 2019

Polina



Autor: Bastien Vivès.
Editorial: Diábolo Ediciones. (2012).

Aquesta  meravella del mestre Vivès ens narra un fragment de la vida d'una ballarina de ballet clàssic. Després de la seva entrada en una prestigiosa acadèmia, on un exigent professor marca la vida de totes les alumnes, veiem els seus avanços, la seva progressió que la portarà a abandonar el seu país i trobar la distància per poder tornar a trobar-se al seu antic mestre ja des d'una altra posició ben diferent passats els anys. El pas del temps resulta imperceptible pel pas del dia a dia i només resulta evident quan es produeixen canvis. 
El que ens ofereix aquesta història és el difícil pas de la infància a la maduresa mitjançant el treball, l'aprenentatge i la superació personal. La creació està inspirada en la ballarina russa Polina Semiónova. L'obra també mostra les interioritats d'un món molt desconegut per a molta gent com és el de la dansa, una disciplina tremendament exigent i selectiva. 
Vivès torna a demostrar com definir els personatges tant pels seus diàlegs com per les seves mirades, els seus silencis, la seva comunicació no verbal. Una contenció i minimalisme que ja hem pogut gaudir en altres obres seves com El gusto del cloro o En mis ojos. Fins i tot en aquesta obra que ara comentem, l'autor francès ens la presenta únicament en dos tons,  radical, sense cap ajut de color. Un risc que ell supera amb comoditat. Els personatges estan dibuixats amb una contenció de línies d'una precisió sorprenent, de la mateixa manera els espais interiors i urbans.
No havia vist mai la descripció d'una prova d'entrada a una escola, un primer càsting, realitzat amb aquesta saviesa, aquest domini per plasmar les pors, les  tensions i  les incerteses. 
Una obra perfecta per als amants de la dansa, del còmic i de les emocions. Una veritable joia de la narració i del dibuix. Atemporal, elegant, tendre i humana. Recordeu el nom d'aquest autor, qualsevol cosa d'ell que he pogut llegir, m'ha semblat sublim.