Chernobil

Autor: Igor Kostin.

Editorial Efadós. (2016).

Igor Kostin va ser l'autor de la fotografia, que va fer la volta al món, de la central nuclear Vladimir Ilich Lenin, quan el dia 26 d'abril de 1986 va patir un accident nuclear. Ell va ser qui va donar testimoni de com va quedar la central, moments després de l'explosió mitjançant l'única fotografia que va sortir del seu rodet. La resta, a causa de les elevades radiacions, van sortir en negre.

Posteriorment, el reporter va estar cinc anys viatjant regularment a la zona prohibida ucraïnesa. Sense por i carregat de professionalitat, es va unir als "Liquidadors", els 800.000 homes que sense la protecció ni els mitjans adients intentaven posar remei a la situació desesperada que es va originar a la central. També va visitar els pobles fantasmes al voltant de la central, va ser testimoni de l'èxode humà que va originar la catàstrofe, i es va pujar a helicòpters, tancs i camions per poder arribar on no s'atrevia ningú. Tot per ensenyar la realitat del que havia passat a Txernòbil.

Txernòbil era una de les centrals nuclears més importants del món. Treballava per un programa militar de l'exèrcit soviètic. L'accident va ser conseqüència d'una sèrie de casualitats, unides a un nivell de seguretat molt baix que va fallar dos segons en el moment decisiu. Aquesta errada va suposar que els elements de refredament no saltessin i que el vapor generat per una primera explosió destruís per complet el sostre de formigó de 1200 tones d'un dels reactors.

Es calcula que l'explosió de Txernòbil va multiplicar per 500 la potència de la d'Hiroshima en 1945.

400.000 persones afectades greument per la radiació, 120.000 persones evacuades, més de 5 milions de persones que van patir radiació, 13 països afectats, i una zona devastada que trigarà centenars d'anys en tornar a ser habitable. 

Aquest desastre es mostra amb fotografies plenes de força i amb un risc considerable per al mateix fotògraf. Les imatges de les mutacions genètiques posteriors (poltres amb vuit potes, peixos gegantins que surten de l'aigua per morir, plantes amb coloracions i aspecte fora de tot sentit) són especialment colpidores.

Un podria pensar que després d'aquest terrible accident, la humanitat hagués descartat l'energia nuclear, però semblem estar lluny d'això. Tampoc l'accident l'any 2011 a la nuclear de Fukushima amb el mateix grau 7 que Txernòbil ha pogut canviar el perillós destí que sembla amenaçar la humanitat per molts i molts anys.

Un llibre dur sobre la trista realitat que ens hauria de fer pensar sobre on anem i a quin preu. 

L'àrab del futur

Autor: Riad Sattouf.

Editorial: Ediciones Salamandra. (2015).

Aquesta obra és la primera part d'una tetralogia en la qual l'autor francès, fill de mare francesa i pare sirià, ens descriu de manera autobiogràfica part de la seva vida. En aquest primer volum, descriu la seva infantesa a l'Algèria de Abddelaziz Buteflika, la Siria de Hafiz al-Assad, i la Libia de Gadafi.

Malgrat l'aparença innocent del dibuix i una narració que sembla un conte, l'obra és un testimoni històric de l'Orient Mitjà a les dècades dels anys setanta i vuitanta.

Riad Sattouf, artista multidisciplinar, és especialment conegut per la seva obra cinematogràfica i per la sèrie d'il·lustracions publicades durant nou anys a la revista Charlie Hebdo amb el nom de "La Vie secrète des jeunes", i a la revista Fluide Glacial, la sèrie "Pascal Brutal". Amb aquesta obra, Riad Sattouf, va guanyar el premi Fauve d'Or 2015, i la consagració definitiva dins de la novel·la gràfica francesa.

Un còmic que ens ensenya les diferents maneres de viure d'altres terres i altres societats, però que per sobre de tot ens mostra la importància de la família especialment quan les condicions de vida es compliquen. Tendresa i crueltat, esperança i manca d'horitzons, contrastos que van apareixent com el pas del dia a la nit, i de la nit al dia.

La venedora d'ous

Autora: Linda D. Cirino.

Editorial: La Magrana. (2011).

Amb un llenguatge molt planer i entenedor, l'autora ens conta la història de l'Eva, una dona pagesa que viu en un mas al sud de l'Alemanya del 36. Amb un marit que mai li ha donat amor, i uns fills, Karl i Olga, que es fan de les joventuts Hitlerianes, la vida va passant de forma mecànica i rutinària, absorbida per la inacabable feina de la granja. De sobte, tot canviarà amb l'aparició de Nathanael, un jove estudiant jueu que s'amagarà al galliner de la granja fugint dels soldats alemanys. Aquest descobriment del jove al galliner, farà que l'Eva conegui la passió de l'amor i li farà veure la realitat del món exterior, fins al moment absolutament aliè i desconegut per ella. De la mateixa manera farà que l'Eva es distancií de la seva família i comenci a pensar en el pervers funcionament de la maquinària nazi.

Una obra que ens parla de la crua realitat de l'ascens de Hitler al poder i com va canviar el pensament  de la gran part del poble alemany, bé per convenciment o bé per la por a ser assenyalat. Un llibre amb una lectura àgil, que ens parla d'una part de la història, i també dels sentiments humans que de vegades es manifesten de forma molt intensa, quan tot sembla caure a terra.

Obra senzilla, tendra, però contundent, que va escriure l'autora novaiorquesa amb una altra dona com a protagonista central d'aquest passatge dins de la tragèdia del  nazisme. No tinc coneixement  que hagi estat portada al cinema, però crec que s'adapta perfectament per a un guió interessant i punyent d'una pel·lícula sobre una temàtica no gaire observada des d'aquest punt de vista que ens mostra Linda D. Cirino.