dimecres, 14 d’octubre del 2020

En Garp segons el món



Autora: Laia Tomàs Pagés.
Editorial: Edicions Tremendes. (2019).

Aquest és un llibre rar, bonic, però molt especial en la seva escriptura. La Laia, nascuda a Roses, és filòloga clàssica, professora de secundària, correctora de català i des de molt petita escriptora. El fet d'haver nascut a l'Empordà sota l'influx de la tramuntana, sembla haver marcat aquesta obra. I no ho dic perquè l'acció passi en aquests indrets, que també, sinó per l'extraordinari personatge d'en Garp. Una persona sensible, atenta i observadora, però carregada de raons i decisió.  

L'obra és un itinerari de la vida del protagonista. Des de la seva gestació, fins a arribar a l'edat adulta. Fa una acurada descripció de la família, dels seus primers estudis,  de les amistats i de la recerca del seu futur. Un futur ple d'entrebancs, però amb la ferma decisió de millorar el món. És un llibre de lectura fàcil, malgrat tenir un vocabulari ric i extens. Una novel·la d'humor crític, tendra i divertida, que diu molt més del que està escrit. Una invitació a reflexionar al voltant del funcionament del món on vivim.

El títol és un joc de paraules amb el famós llibre de John Irving: El món segons Garp, però encara no he trobat massa la gràcia del joc. Haig de donar-li alguna volta més.

diumenge, 11 d’octubre del 2020

El Violeta

 



Autors: Juan Sepúlveda Sanchis i Antonio Santos Mercero. Dibuixos: Marina Cochet.
Editorial Drakul. (2018).

Aquesta obra de poc més de cent pàgines, ens mostra la repressió i persecució que van patir els homosexuals sota l'imperi feixista del dictador Franco. També, ens dibuixa amb precisió els sentiments, els actes de renúncia, la doble vida, i l'angoixa d'aquestes persones que fins i tot van ser tancades en camps de concentració com el de Tefía, a Fuerteventura. La llei de perillositat social era una arma en mans de la policia i els governants del franquisme més ranci i obtús. El paper de moltes dones que acceptaven el paper de tapadora dels seus marits homosexuals, també resulta exposat amb detall.
El protagonista, Bruno, és detingut en una batuda a la sortida del cinema Ruzafa de València i acusat del delicte de ser homosexual. Allà començarà un calvari de pallisses, interrogatoris, vexacions i empresonament del qual només sortirà per la intervenció del seu pare que torna a aparèixer  a la seva vida, després d'haver desaparegut quan era un nen. La vida de forma sorprenent, farà que Bruno acabi sent membre de la policia i pugui ajudar a l'amor de la seva vida, Julián, a fugir del país.
Una història dura, terrible que ho és encara més quan saps que està construïda sobre fets reals que van succeir en aquells temps de dictadura a Espanya.
El dibuix de Cochet és ple de tensió, accelerat, sense massa detalls, però útil a l'hora de mostrar els rostres i el dolor dels personatges. 
Una brillant narració d'un fosc passat no gaire llunyà sobre la vida i l'amor de dos homes condemnats per una societat arcaica i repressora. Una obra dura, angoixant i asfixiant en molts moments, però necessària per entendre un passat que no hauria de tornar a existir mai més.