dilluns, 26 de desembre del 2022

Pesadillas

 



Autor: Katsuhiro Otomo.
Norma Editorial. (2017).

Norma Editorial va editar aquest còmic l'any 1991. Constava de tres volums de vuitanta-cinc pàgines. Més tard, el 2003 i el 2014, es va reeditar en un sol volum. I el 2017 va tornar a publicar aquest còmic en una edició similar a l'original i un epíleg d'Alfons Moliné que ens parla de la trajectòria d'aquest dibuixant mundialment conegut per la seva obra posterior "Akira" que va meravellar a les pantalles del cinema.
"Pesadillas" ens presenta la investigació policial d'una sèrie d'assassinats que s'inicia amb la mort d'Ueno Genji, un responsable de magatzem d'un supermercat, i arriba als vint-i-cinc morts sense explicació ni sospitosos. El lloc on succeïx el misteri, és un complex d'edificis que sembla dissenyat per no poder viure, centenars d'habitatges que habiten moltes persones aïllades i solitàries, i que adquireix entitat com a personatge.. 
Dins del conjunt de personatges estranys podem destacar a: - els inspectors Ito i Takayama, - la Senyora Tetsuda, una dona que empeny un cotxet de nens buit, possiblement amb un trastorn mental. Un personatge fosc, depriment i terrorífic, - el pare i el fill Yoshikawa, un pare addicte a l'alcohol al qual va abandonar la seva dona, i el seu fill solitari. - Cho-san, un vell rar amb un comportament infantil que adquirirà un paper principal a l'obra, - I Etsuko, la nena protagonista. El seu somriure i alegria aniran descobrint els misteris.
La lluita final entre Cho-san i Etsuko, és una autèntica exhibició de la força dels poders mentals, i la millor mostra de les baralles màgiques del manga japonès.
Una obra genuïna d'Otomo que presenta universos futuristes temibles i desagradables, amb una capacitat narrativa enorme i una estudiada construcció de personatges que moltes vegades són el resultat de la solitud, la malaltia i una societat perversa.
Una obra en blanc i negre que et deixarà la sang glaçada.



diumenge, 18 de desembre del 2022

Ghost World

 



Autor: Daniel Clowes.
Ediciones La Cúpula. (2008).

Daniel Clowes és un autor que en aquest còmic narra la vida de dues noies que tot just han acabat l'institut, però això li serveix per descriure l'entorn sòrdid i buit de l'Amèrica profunda, i també els rars habitants que hi viuen. Les dues noies viuen aquell difícil moment de deixar l'adolescència, i passar a ser adultes. Enid i Rebecca afronten l'exploració del camí cap a la maduresa i el futur de la seva especial relació. Apareixen els temors i les petites tragèdies quotidianes, les relacions confuses i difícils amb els homes que apareixen com uns friquis molt notables, i la necessitat d'Enid de marxar per començar de zero. Un còmic només amb un color verdós sobre el blanc que fa referència a la llum que feien els televisors de tub abans d'arribar el color a les pantalles.
L'autor és un guionista de cinema i creador de còmics que sap explicar històries molt properes, descriure sentiments i emocions. En aquesta obra l'autor apareix com si fos un cameo, però és molt sovint a la seva obra que en descrigui moltes de les coses que té al voltant i sentiments que passen pel seu cap.
Daniel Clowes, autor nascut en el dur Chicago, va fundar la seva pròpia revista quan era molt jove, ha guanyat nombrosos premis internacionals, traduït a moltes llengües, resideix actualment a Berkeley, Califòrnia.
Una obra tendra i molt ben escrita, però que descriu un espai asfixiant, depressiu i d'on sembla molt difícil sortir. Un còmic que va passar al cinema dirigit per Terry Zwigoff, guió del mateix Clowes, i protagonitzada per Scarlett Johansson, Thora Birch i un sublim Steve Buscemi que va obtenir alguns premis com a actor secundari. El film va guanyar l'Oscar al millor guió adaptat, malgrat que Clowes no va quedar massa content ni els lectors de còmics que no la consideren fidel a l'original. La pel·lícula és menys càustica, menys depressiva i introdueix algunes situacions noves més divertides. 
"Món fantasmal" és un bon còmic que personalment agrairia poder llegir en un format més gran. Hi ha textos amb una font molt i molt petita. 
 

diumenge, 11 de desembre del 2022

Espanya de merda

 



Autor: Albert Pla.
Editorial: Amsterdam. (2015).

Un road trip absolutament delirant. Si t'agrada  l'Albert i el seu món al·lucinat, el llibre t'encantarà. Si per contra, aquest artista et sembla un llunàtic, deixa el llibre immediatament. Així de clar.
A mi m'agrada l'Albert Pla des de fa molts anys, és un galàctic molt punki que canta, interpreta, escriu i toca un instrument amb la mateixa càrrega de deliri, atreviment i invitació al desordre, però ho fa des de la saviesa i un cinisme molt radical i cupaire.
L'argument del llibre és la narració del viatge que fan un cantautor uruguaià, Raúl Gadea, i el seu mànager madrileny Tito, en una gira per Espanya que oferirà tota mena de situacions apocalíptiques i surrealistes: camps sembrats d'aturats i jubilats, manifestacions i contramanifestacions infinites, terroristes singulars, famílies gitanes venjatives, un virus mortal que posa fi a tot aquell que parla català, ressaques de cocaïna i ayahuasca, alteracions d'espai temps, i molts dinars i sopars indigeribles.
El llibre es llegeix de forma fàcil i amb un somriure, tot és tan exagerat i desfasat que un es pregunta quina bestiesa apareixerà a la següent pàgina, però no perdem de vista la crítica ferotge de la nostra societat benestant i hipòcrita.
Per acabar l'entrada us deixem amb una de les contundents frases del llibre: "Barricades, contenidors cremats, aparadors trencats, supermercats assaltats. Avui en dia la millor manera d'arribar al cor de les persones és rebentant-los les costelles"

dissabte, 3 de desembre del 2022

Natasha

 



Guió: Koldo Almandoz. Dibuixos: Aritz Trueba.
Editorial: Nuevo Nueve Editores. (2022). 

Aquest còmic me'l va passar Gingebre fa uns dies. Em va dir que m'agradaria sense haver-lo llegit ell, tan sols el va fullejar i va veure una narració ben construïda i una certa semblança gràfica al dibuixant francès Bastian Vivès, del que sóc un fanàtic seguidor. I va encertar plenament. M'ha semblat extraordinari. Si poseu al cercador del blog la referència Vivès podreu veure cinc obres més d'aquest autor i dibuixant, però tornem a Natasha.
No explicaré l'argument, però estem parlant d'una noia, Natasha, que es veu gravada amb el mòbil en una nit de descontrol d'alcohol i sexe, i això li ocasiona l'assetjament i les  vexacions a les xarxes socials, el repudi dels seus veïns, i la culpabilització de l'escola i estaments públics. La història està basada en un cas real que va portar a la víctima al suïcidi. Una versió actualitzada del comportament tradicional masclista de violència contra les dones, l'enveja i la discriminació social contra els dèbils, els diferents i tot allò que no encaixa en les seves reduïdes i mediocres ments de mascle.
La narrativa del còmic és fluida i amb ritme. Una prova definitiva que en el gènere del còmic hi caben perfectament històries difícils i molt complexes, que mestres com aquests dos nois bascos saben plasmar en el paper. La definició dels personatges està molt ben traçada i tenen tots ànima pròpia a les vinyetes. I si parlem de vinyetes trobarem un dibuixant excels que pot passar d'una estructura lineal de tres o quatre tires a imatges de doble pàgina en els moments crucials de la narració. Un autèntic plaer veure com amb un ventall de grisos que van des del to més tranquil a la violència dels negres, Aritz és capaç de descriure tot un món. La proximitat a Vivès és notable, però cadascú amb la seva personalitat.
Crec que hauria de ser una lectura molt necessària per a molts adolescents que viuen en aquest món de la virtualitat de les xarxes, que es poden convertir en un infern. 
El còmic obre la possibilitat de sortir-se'n d'aquest tràngol tan dolorós, cercant suport en el món femení i augmentant la resiliència lluny de les relacions tòxiques i de l'entorn del passat.
Una genial obra que ens mostra la cruesa dels delictes virtuals difosos a les xarxes, i el gran mal que origina a les víctimes i el seu entorn.
A la darrera pàgina hi ha una simpàtica nota biogràfica dels dos autors que vivien quan eren petits, al mateix tercer pis d'una escala. Porta davant porta. Ara han fet aquesta meravella dins d'un dels dos pisos, i rendeixen homenatge a la magnífica convivència al llarg de cinquanta anys de les famílies Trueba/ Aguirrebeña i Almandoz/De la Cruz.
També podem gaudir d'aquesta obra valent i atrevida en basc, per l'editorial Farmazia Beltza.
Tan de bo aquests dos autors es tornin a trobar per crear meravelles com aquestes. "Laster arte".



divendres, 25 de novembre del 2022

Más allá del Big Bang

 



Ja tornem a ser-hi. Després de llegir i gaudir de: Cómo sobrevivir a un agujero negro de Janna Levin, i una mica abans Astrofísica para jóvenes con prisas de Neil deGrasse i Gregory Mone, i encara fa una mica més Siete breves lecciones de física de Carlo Rovelli,  Univers Hawking! de Rüdiger Vass i Hiperespacio de Michio Kaku, avui comentarem una obra de l'astrofísic Iván Agulló. 
Aquest home és investigador postdoctoral de l'Institute for Gravitation and the Cosmos, de la Universitat de l'estat de Pennsilvània. També ha treballat a la Universitat de Wisconsin-Milwaukee, i a la Universitat de Cambridge. L'any 2010 va rebre el Premi de la Gravity Research Foundation, el primer espanyol que rep aquest prestigiós guardó que abans han rebut eminències com Stephen Hawking, Roger Penrose, el Nobel George Smoot, investigador de la primera missió espacial que va mesurar la radiació residual del Big Bang, i Abhay Ashtekar, autor d'una de les teories que tracten d'explicar què va passar en el temps zero, el moment que l'Univers va començar a expandir-se, d'això fa 13.800 milions d'anys.
Ashtekar és ara el director del grup on investiga Agulló, i on desenvolupa un model teòric per conèixer millor el fons còsmic de microones, una radiació que avui omple tot l'Univers i que va ser emesa instants després del Big Bang. Per si no fos prou, Iván Agulló també ha obtingut el Premi CAREER de la National Science Foundation dels Estats Units, i el Premi com a Investigador Jove de la Real  Sociedad Española de Física. En l'actualitat és investigador i docent a la Universitat Estatal de Louisiana.
Què va ser exactament el Big Bang?, o va ser un Big Bounce? (efecte rebot), l'Univers és etern o va tenir un principi?, tindrà un final? El llibre tracta de cercar respostes, de vegades posant en dubte termes preestablerts, i passant per la Teoria de Cordes i la Gravetat Quàntica de Llaços. L'objectiu de l'obra és apropar-nos a un fenomen ple d'incògnites que ni tan sols Einstein va saber encabir dins de la Teoria de la Relativitat que no funciona en aquest esdeveniment còsmic ni tan poc quan analitzem els forats negres. Intentar analitzar aquestes qüestions de forma senzilla i esclaridora no és gens fàcil, especialment quan entra la Quàntica, que demana cert esforç per no perdre't en la dimensió desconeguda. 
L'obra d'un enorme científic en l'àmbit mundial, que aconsegueix apropar-nos la Ciència des d'una perspectiva Filosòfica i Intel·lectual de gran profunditat.
"No estem tan segurs que l'univers comencés amb el Big Bang"

dijous, 17 de novembre del 2022

Batman: La broma asesina

 



Guió: Alan Moore. Dibuixos: Brian Bolland.
Editorial: Ecc Ediciones. (2009).

Una obra intensa, fosca i que va ser creada l'any 1988 constituint-se com una autèntica referència del còmic de superherois nord-americà. Un thriller psicològic que juga amb la delicada i fina línia que separa el bé del mal, la bogeria del seny. El còmic ens presenta la figura del Jocker, els seus inicis de fracàs com a pallasso, el seu internat en un manicomi, i la trobada amb Batman, on s'estableix un diàleg molt interessant entre dos personatges fóra de la llei i els esquemes socials. L'obra va guanyar els Premis Eisner com a millor novel·la gràfica, millor guionista i millor dibuixant l'any 1989. 
Les escenes de l'assassinat i violació de la filla del cap de policia, Bàrbara Gordon, són especialment dures, i fins i tot, el mateix Alan Moore va manifestar estar no massa content amb aquest passatge tan explícit. En aquesta nova edició el dibuixant Brian Bolland és l'encarregat d'acolorir les vinyetes, en la primera edició va ser John Higgins, i ara el còmic resulta més imaginatiu i pertorbador. El disseny i l'organització quasi matemàtica i regular de les vinyetes és un segell especial d'aquest dibuixant que ja havia fet una altra obra monumental, Watchmen. 
Resulta una obra per a estómacs poderosos i disposats a gaudir d'aquests dos boixos que deixen un final completament obert perquè el lector faci les seves teories. Personalment, quan penso en el Jocker, ara veig a Joaquin Phoenix en la meravellosa pel·lícula dirigida per Tood Phillips, que s'apropa molt al personatge torturat creat per Alan Moore fa quasi trenta-cinc anys.
L'acudit del final de la narració que conta el Jocker a Batman és realment surrealista i hilarant. No us el perdeu.


dimarts, 8 de novembre del 2022

Coses petites com aquestes

 



Autora: Claire Keegan.
Editorial Minúscula. (2022).

Un llibre de format molt petit amb una gran història. L'escriptora irlandesa Keegan ens porta les petites coses de la vida del comerciant de carbó i llenya Bill Furlong, fill de mare soltera i pare de família devot amb cinc filles. Entre els seus clients hi ha el convent de monges que regenta un internat per a mares solteres, i un servei de bugaderia anomenat "Les Magdalenes", on descobrirà coses que s'hauria estimat més no saber.
Una obra que des de l'inici t'atrapa, i que personalment m'ha fet témer alguna desgràcia a mesura que s'anava acostant el final del llibre. Et passes el llibre amb ganes del fet que les coses no s'espatllin, però saps que en algun moment hi haurà un sotrac. Afortunadament la història acaba molt a dalt i dóna la bona recomanació de fer les coses que et dicta l'ànima. El llibre planteja el conflicte etern entre la conveniència i la moralitat.
La narració està basada en casos reals que van succeir a finals del segle XX i que va mostrar el pacte de silenci entre el govern i l'esglèsia que van encobrir tota una trama de venda de nens i nenes, corrupció, maltractes i la mort d'alguna jove. Un assumpte molt i molt fosc que va sacsejar la societat irlandesa.
Claire Keegan ha rebut nombrosos premis nacionals com a escriptora, ha publicat una altra novel·la que va tenir força èxit "Tres Llums", i dos reculls de relats breus, "Antarctica" i "Walk the Blue Fields".  
Un relat d'ambient nadalenc, una mica inquietant per la fragilitat de tot, i amb un final esperançador. 

dilluns, 31 d’octubre del 2022

1984

 



Guió: Jean-Christophe Derrien. Dibuixos: Rémi Torregrossa.
Editorial: Planeta Còmic. (2022).

Adaptar una obra literària tan icònica i popular com el "1984" de George Orwell, escrita l'any 1948, és tot un atreviment. L'obra ha estat adaptada al cinema, ha inspirat moltíssimes altres obres, i fins i tot ha estat posada no fa pas gaire en dibuixos pel guionista i dibuixant Fido Nesti que ha realitzat una magnífica adaptació al còmic. Haig de dir que el còmic que avui comentem també assoleix un nivell molt alt en la recerca d'apropament a l'obra literària, i fa respirar tot l'ambient d'angoixa i claustrofòbia del llibre d'Orwell. Una molt bona feina dels autors francesos.
Winston Smith, un treballador encarregat de revisar la història i esborrar tot allò que no convé al Partit, coneix a Júlia, una altra treballadora. Neix una història d'amor en un món on tots els sentiments estan prohibits i condemnats. Junts intentaran fugir del control del "Gran Germà", líder omnipresent i un Déu implacable i totalitari. Una aventura que ells viuen sabent que els portarà a l'infern, però gaudint de moments de vida plena. El desenllaç de la història ja el sabeu, i cal preguntar-se: si és possible viure de veritat en una societat on tots els gestos, paraules són controlades i gravades? 
L'obra d'Orwell és considerada una obra profètica i a penes deformada de moltes de les societats de la nostra època.
La narració resulta àgil, i crea l'interès per saber com avança aquest intent de viure dels dos personatges, malgrat que ja coneixem l'obra. El dibuix de negre sobre blanc, i abundància dels grisos que ofeguen als habitants d'aquest món, és trencat per algunes vinyetes en color i les pàgines de la primera relació completa dels dos enamorats que troben un espai lluny del control del maleït "Gran Germà". 
Una molt bona ocasió per tornar a entrar dins del món d'Orwell i comprendre els perills dels sistemes de govern que sota el parany de la seguretat ens condemnen a estar sota el seu absolut control. I no dic més perquè el "Gran Germà" ens vigila. Aneu amb compte.


dijous, 27 d’octubre del 2022

Subnormal

 





Guió: Fernández Llor. Dibuixos: Miguel Porto Hermida.
Editorial Panini. (2022).

Aquest còmic sorgeix de l'infern que va passar Iñaki Zubizarreta Tellería, el jugador de l'ACB que va jugar molts anys al Baskonia, al Guetxo, al CajaBilbao, i posteriorment al CAI de Saragossa, i el Pamesa València entre altres. Aquest home de més de dos metres d`alçada va patir a la seva adolescència un terrible cas d'assetjament escolar, el maleït fenomen del bullying. La seva aparença gran i un caràcter tímid van ser el primer estímul per a una colla d'indesitjables que li van fer la vida impossible en un grau tan extrem que el pobre Iñaki va estar a punt de posar fi a la seva vida. Afortunadament, el bàsquet va ser la taula de salvació per aquest noi que no va trobar en cap moment la més mínima ajuda de la seva professora que encara el deixava en ridícul a classe, ni tampoc en els seus companys davant del perill de convertir-se ells en el focus dels maltractadors. 
L'entrada a l'equip de l'escola va reforçar a l'Iñaki tant per fora com per dins, el desenvolupament muscular, la disciplina, l'ajut del seu entrenador i els seus companys li van canviar la vida que fins aleshores havia estat un infern infinit.
Una obra necessària per intentar combatre aquesta dura realitat que pateixen molts escolars en tot el món, i que és presentada en moltes escoles pel mateix Iñaki davant dels alumnes que queden sorpresos en veure que tots podem patir aquesta tragèdia física i emocional. A les darreres pàgines trobarem fotos de l'Iñaki en el món del bàsquet, i alguna de les persones que el van ajudar a sortir d'un pou negre al qual va ser conduït pels agressors i pels que van mirar cap a una altra banda.
Un còmic que es llegeix amb certa incomoditat quan veus que els humans són sovint molt inhumans i cruels. Hi ha una nota de l'Iñaki justificant el títol de l'obra, argumentant que aquest era el mot que li deien sovint, i respectant absolutament a aquella altra gent que per a alguns, estan per sota d'una discutible normalitat.



diumenge, 23 d’octubre del 2022

Los Muértimer

 







Autora: Léa Mazé.
Editorial Astiberri. (2021).

Quin ritme!, la trilogia dels Muértimer ens ofereix emocions fortes, misteri, girs de guió, pistes falses, persecucions i moltes incògnites que els dos adolescents intentaran resoldre i treure l'entrellat d'una complexa investigació al cementiri on treballen els seus pares.
És una lectura ideal per a un públic jove o que potser no ha entrat gaire en el món dels còmics. La seva dinàmica narrativa, la trama d'intriga i misteri, el dibuix que es mou en un cert to de caricatura, i la justa existència de textos als núvols, fa d'aquesta obra un producte molt atractiu per a molts lectors. Convé llegir els tres volums sense gaire temps entre un i l'altre, perquè hi ha detalls importants a recordar a cada una de les parts.
Els colors del còmic estan molt ben posats, i creen atmosferes quan cal fent servir un parell de tons en algunes escenes i el ventall sencer en altres moments de menys tensió a la narració. Hi ha un bon estudi de com incideix la llum sobre els personatges i el seu entorn.
Malgrat que tota la història passi al voltant de tombes i panteons, les aventures dels dos protagonistes no són sinistres ni fosques. Sempre ens movem en el terreny de la intriga detectivesca i la solució d'un misteri que els hi apareix sobtadament.
Léa Mazé és una autora francesa molt jove, trenta-dos anys, que va obtenir als setze anys el Premi com autora jove al Festival de Còmic Quai des bulles de Saint Malo. Va publicar el seu treball final d'escola al Lycée Auguste-Renoir de París sent la seva primera obra: "Nora". Després amb diferents obres publicades va guanyar premis nacionals, nominacions al Festival d'Angoulême, i el reconeixement de crítica i lectors.
Los Muértimer és una lectura àgil, simpàtica i que et lliga a les seves pàgines des de la primera a la darrera. Un ritme accelerat molt adient per a aquells lectors d'avui en dia que demanen immediatesa en tot.



divendres, 21 d’octubre del 2022

El gat que estimava els llibres

 



Autor: Sosuke Natsukawa.
Editorial: La Campana. (2022).

Aquest jove autor japonès és un creador de supervendes al seu país on ha venut més de tres milions de les seves darreres obres que a més, s'han traduït a més de trenta llengües. També ha estat un dels llibres més venut a països com el Regne Unit i els estats Units. Al llarg de la seva curta carrera, Natsukawa, ja ha rebut el "Premi dels Llibreters del Japó" i el "Premi Shogakukan de ficció".
Rintaro és el jove protagonista d'aquest relat que ha de tirar endavant la llibreria de vell que el seu avi, acabat de morir, havia fet créixer al llarg dels anys, però sembla no tenir la força necessària. El dol i la sensació de pèrdua l'han deixat sense energia. L'aparició de Tora, un savi i misteriós gat, i la delegada de la seva classe Yuzuki Sayo, faran que la història agafi una altra dimensió, i faran de Rintaro una altra persona més valenta i segura de si mateixa. La missió dels tres personatges serà salvar els llibres que estan en perill, i difondre l'amor per la lectura.
Tota la narració respira la màgia, saviesa, i passió per la lectura, de la cultura japonesa. El traductor al català és l'Albert Nolla, i ha aconseguit una molt bona adaptació a la nostra llengua. 
Sosuke Natsukawa fa que el lector es perdi dins dels laberints que els personatges han de creuar per la complicada tasca de lluitar per la salvació dels llibres, aquests objectes bells, únics i inigualables. La creació de paisatges molt suggerents i fantàstics és una de les principals eines perquè aquesta obra sigui molt atractiva. I a més, apareix un gat tigrat com a protagonista, perfecte. 
Una bonica lloa a les llibreries, als llibreters i als bons lectors, que es pot gaudir prenent un aromàtic té japonès.   

dimarts, 11 d’octubre del 2022

Senso

 



Autor: Alfred.
Penguin Random House Grupo Editorial. (2022).

Sud d'Itàlia, un home (Germano) i una dona (Elena) es coneixen per casualitat a la festa d'una boda a la qual ell no ha estat invitat i ella no vol ser-hi. Al llarg d'una nit molt càlida es van trobant i perdent en els jardins que hi ha el voltant de la casa principal, i es deixaran portar pel desig, i per donar sentit a les seves vides. Un acte de fer balanç del seu passat i intentar fer un gir al seu futur.  En aquest viatge especial dels dos protagonistes també apareixen altres actors que aniran configurant una nit plena de sorpreses.
L'autor francès que viu a Itàlia des de fa temps, ens havia meravellat amb Come Prima, i amb No moriré cazado, que vam comentar fa uns anys al blog. Lionel Papagalli que sempre ha treballat amb el pseudònim d'Alfred ja ha obtingut els més importants premis al món del còmic i s'ha constituït en un autor de referència pel seu dibuix i la facilitat narrativa per parlar de sentiments.
A les imatges que venen a continuació poso la portada del còmic que vaig llegir en castellà, que curiosament destaca el nom de l'autor per sobre del títol de l'obra. La imatge de la capçalerade l'entrada pertany a l'edició en turc. Aquest autor té diferents obres traduïdes a moltes llengües del món.
Una obra d'un autor de confiança amb què gaudirem d'una aventura sota les estrelles d'una nit plena de calor i sensualitat.




dimarts, 4 d’octubre del 2022

Jacob. El treballador de la nit.

 



Guió: Matz. Dibuixos: Léonard Chemineau.
Editorial: Pol·len Edicions. (2021).

Aquesta obra ens narra amb detall la vida de l'anarquista Alexandre Marius Jacob que va néixer a finals del segle XIX i va morir a mitjan segle XX. El protagonista va liderar una banda d'atracadors que la premsa va denominar "Els treballadors de la nit" que deixava una nota als propietaris comunicant-los que les seves propietats serien repartides entre la gent sense mitjans en una forma de justícia per derrocar un sistema corrupte. Una mena de     "Robin Hood" a la França dels anys vint que va capgirar la societat benestant, i portar de cap a la policia. Més endavant va ser detingut en diferents ocasions, va poder escapolir-se de la guillotina, i va ser exiliat a Cayenne, però ell sempre mantindria el seu caràcter indomable, la seva ideologia i l'esperit de lluita. Va donar suport als anarquistes Sacco et Banzetti, va promoure la no extradició de Durruti a qui esperava la pena de mort a Espanya, i va viatjar a Barcelona per ajudar la CNT a la Guerra Civil Espanyola. Tot un motor de la revolució.
Un dibuix molt acolorit i viu, serveix de magnífica eina per una narració àgil, dinàmica i entenedora de la vida d'aquest revolucionari des dels onze anys fins als setanta-cinc que va morir.
Un bon còmic de la vida d'un personatge real que alguns diuen que va inspirar la figura literària d'Arsène Lupin, malgrat que l'autor Maurice Leblanc sempre ho va negar.

dissabte, 24 de setembre del 2022

Blanco alrededor

 



Guió: Wilfrid Lupano. Dibuixos: Stéphane Fert.
Norma Editorial. (2022).

Aquest còmic, a més d'estar dibuixat de forma magistral, és d'aquelles publicacions necessàries. Deixant de banda que el que explica està fonamentat en fets reals que van passar als Estats Units a mitjans del segle XIX, tota l'obra és un manifest contra el racisme, el masclisme i la diferència de classes. Tots els esdeveniments succeïxen trenta anys abans de la supressió de l'esclavatge, en una societat injusta i violenta amb qualsevol acte per canviar l'ordre de les coses.
L'escolarització d'una jove negra, Sarah, suposa una agressió  frontal a l'estructura decimonònica de la societat de Canterbury, la professora Prudence Crandall, lluny de cedir davant de les pressions i amenaces, decideix formar una escola per a joves negres. El cercle amenaçant es va fent cada vegada més estret, i el cas acabarà als tribunals.
L'estructura narrativa de Lupano crea un augment de la tensió que inevitablement esclata al final, i la pintura de Fert dibuixa de forma magistral aquests moments de violència, però ho fa sense perdre l'equilibri formal de tota l'obra. Resulta molt atractiva la forma en què representa les diferents noies, exagerant els seus trets i accentuant la humanitat i personalitat de cadascuna d'elles. Un treball amb el color i les formes que fa la lectura d'aquest còmic un exercici agradable, però mostrant uns actes  terribles. La sororitat i valor d'unes dones contra la injustícia i odi del poder dels homes blancs. 
Un magnífic còmic que amb l'aparença més lluminosa mostra una realitat que malgrat el pas del temps, encara apareix com una xacra fastigosa. No hem acabat amb el racisme i el masclisme, encara no. 



divendres, 23 de setembre del 2022

La diagonal Alekhine

 



Autor: Arthur Larrue.
Editorial Alfaguara. (2022).

Aquest llibre ens relata amb detall la vida d'Alexander Alexandrovich Alekhine, després de guanyar la corona mundial derrotant al mític José Raúl Capablanca. Tot era glòria, èxits i aplaudiments, i amb el suport econòmic de la seva dona Grace que finançava tota la seva vida, el món semblava el paradís.
Sempre acompanyat per la copa regalada pel Tsar Nicolau II quan va obtenir el títol de Gran Mestre, el gran mestre rus va passar per moments foscos com l'internament a un camp de concentració a la Primera Guerra Mundial, la pèrdua de totes les seves propietats a Rússia per la Revolució Bolxevic  l'any 1917, l'exili a França, la lluita per no concedir el matx de revenja a Capablanca pel títol mundial, la separació de la seva dona Grace Norton, la forçada col·laboració amb els nazis a la Segona Guerra Mundial i la posterior acusació de col·laboracionista, i els problemes seriosos amb l'alcohol que el van portar a perdre el títol. Va morir a Portugal, on es va refugiar d'una possible venjança dels francesos, sol en una trista habitació amb una dosi d'alcohol molt elevada i amb pocs recursos econòmics. Mai va superar la separacio i allunyament posterior de la seva dona Grace.
Un llibre especialment indicat per a amants dels escacs, però també per a lectors que cerquin una història carregada d'emocions fortes, dramatisme i molts escenaris d'una geografia que Alekhine va recórrer, primer amb victòries, després amb penúries. Els campions d'escacs d'abans estaven més propers als artistes i al caos que els actuals mestres: esportistes preparats mentalment, i acompanyats per grans equips d'assistència. Un altre món.  

dimecres, 21 de setembre del 2022

Tótem

 



Autora: Laura Pérez.
Astiberri Ediciones. Col·leció Sillón Orejero. (2021).

Una obra plena de bellesa, delicada i complexa, que té la capacitat de provocar moments de certa tensió emocional amb alguns passatges sinistres. El fil argumental de la narració el porten dues noies que decideixen fer un viatge en cotxe pels deserts d'Arizona. En aquesta singular ruta apareixen converses que provocaran records, dubtes, creences i misteris que donaran a l'obra, una estructura polièdrica amb moltes capes i nivells narratius. Convé deixar-se portar per l'autora.
Laura Pérez va triomfar amb la seva anterior obra "Ocultos" amb la que va guanyar diferents premis nacionals: El Ojo Crítico de Còmic 2020, el premi Ignotus 2020, i el Splash Sagunt 2019. Una obra més propera al terror, però amb el mateix interès pel món espiritual, per realitats més enllà de la raó. Va ser la seva primera obra com autora completa, abans ja havia fet el còmic Naúfragos amb el guionista Pablo Monforte, que vàrem comentar fa cinc anys al nostre blog, treballat amb il·lustracions per a llibres, i col·laboracions amb mitjans tan rellevants com The Washington Post, National Geographic, Vanity Fair, El País i The Wall Street Journal. Una il·lustradora valenciana amb un estil molt personal que posa a les pàgines de les seves obres sensacions i imatges que no acostumen a aparèixer al món del còmic. Una exquisida raresa. 
"Tótem" mostra dos vessants de colors: les imatges que passen en el present es mouen en tons càlids, i els records  i el passat, en tons grisencs. Una obra molt ben dissenyada, on les imatges porten la narració, amb escenes sense diàlegs i abundància de silenci. Haig de reconèixer que els seus dibuixos respiren misteri, un aire d'anormalitat que pot provocar calfreds a l'esquena.
Una obra poètica i evocadora, però alhora pertorbadora i complexa. No apta per a qualsevol lector.
"Hi ha llocs, on el quotidià és extraordinari".


dimecres, 14 de setembre del 2022

Tamara de Lempicka

 



Guió: Virginie Greiner. Dibuixos: Daphné Collignon.
Editorial: Planeta Cómic. (2019).

He trobat especialment interessant aquest còmic perquè parla d'una artista que desconeixia en absolut, i en les seves pàgines mostra una dona forta, amb caràcter, lliberal i obertament bisexual. Una amant de la nit on cercava compradors de la seva obra, inspiració, models i amors. Són els boixos anys vint i el món sembla un lloc ideal per als creadors. El seu matrimoni amb el seu marit, Tadeusz, sembla trontollar quan aquest li tira en cara la poca atenció que li dóna a la seva filla, però ella es manté ferma argumentant que és la seva obra la que manté a la família, invertint el paper clàssic de la parella d'aquells temps, i encara molt present ara.
La narració de Greiner és bona, malgrat que potser li falta ritme en algun moment. Pertany al col·lectiu de Creadors de còmics contra el Sexisme, i és una activista del feminisme a França.
Els dibuixos de Collignon ens apropen les formes i estructures d'aquells anys d'obertura de pensament, alliberament i creativitat. Aquesta il·lustradora francesa té una gran quantitat d'obres publicades per a lectors adults, i també per a més petits.
Una obra que dóna llum a una altra artista que pel fet de ser dona, no va gafar la rellevància de contemporanis seus homes. Una llarga llista.