No escriuré la teva història

 

Autora: Laia Fàbregas. 

Editorial: Empúries narrativa. (2021).

Haig de reconèixer que la lectura de les primeres pàgines em va atrapar. El protagonista, Dylan, recupera el coneixement a la vora d'una carretera del desert californià, després d'un accident de moto, no sap què li ha passat, ni per què va descalç ni on és la Sarah, la noia que anava amb ell.

La novel·la transcorreix a l'Amèrica més profunda i insòlita, a la vora del llac Salton Sea: inexistent a començaments del segle vint, un paradís de música i flors als anys seixanta, i avui un lloc apocalíptic on es troben sensesostre, fugitius, alternatius radicals, expresidiaris, gent de pas, artistes perduts, i en definitiva, persones singulars que viuen com poden fora del sistema.

La narració descriu dos viatges que tenen en comú a una persona: Patsy Pont. La particular forma de viure d'aquesta persona crearà dos mons paral·lels que al final col·lisionen en un punt del temps i de l'espai.

L'autora en aquesta obra, la seva quarta novel·la, genera una història complexa amb un engranatge addictiu que diu moltes coses d'aquesta societat actual i que et fa plantejar moltes preguntes mentre avances pel desert amb els protagonistes. També sabrem que tenen en comú un home que enterra animals atropellats a la carretera amb un home que construeix una muntanya amb tota mena d'andròmines i trastos enmig del desert. Què els porta a fer aquestes accions de manera tenaç i continuada al llarg de la seva vida?

Un llibre que l'autora va trigar set anys a escriure-la, es llegeix amb molt d'interès i que et fa protegir els ulls quan descriu l'enorme poder de les tempestes de sorra.

Shhh

 

Autora: Magnhild Winsnes.

Liana Editorial. (2020).

Aquest és el primer còmic que dibuixa la il·lustradora noruega  Winsnes. Nascuda a Oslo fa molts anys que és directora i productora de nombrosos curtmetratges d'animació. L'obra és una bonica i delicada reflexió del pas de la infantesa a l'adolescència. Hanna, la nena protagonista, torna un altre any a passar l'estiu a casa dels seus oncles i la seva cosina Siv. Per a ella tot continua com sempre, córrer al bosc, mirar insectes, i competicions d'apnea al mar, però la seva cosina ara ja està més interessada a anar amb la seva germana gran Mette i els seus amics. Tot es va transformant. Una història de petits secrets, descobriments i fragments màgics de vida. Un relat ple de colors i paraules, moltes d'elles a cau d'orella, que només pot escriure una dona amb una gran sensibilitat com aquesta noruega. Una narració alegre i entenedora dels petits canvis que obren pas a una nova etapa de la vida. El seu dibuix delicat és l'eina ideal per al seu món. Tinc l'esperança que aquesta sigui la primera obra de futures creacions seves. Tot un descobriment que ha rebut molts premis internacionals com a publicació infantil i juvenil, però que és una lectura brillant per a qualsevol persona sensible. L'editorial Liana té com a objectiu els lectors més petits, els petits, i els que deixen de ser petits com la protagonista Hanna. La seva proposta és força valenta i compta amb un nombre important d'autors de tot arreu. 

Les amistats traïdes

 

Autor: David Nel·lo.

Editorial: Enciclopèdia Catalana i Òmnium Cultural. (2020).

Aquesta és una novel·la que sembla escrita per realitzar un producte correcte, benintencionat i ben preparat per rebre guardons. L'autor ha rebut premis en més de la meitat de les seves obres, des del Premi Folch i Torres, el Premi Ramon Muntaner, el Premi Prudenci Bertrana, el Premi Andròmina, fins al Premi Sant Jordi que ha aconseguit amb aquesta novel·la.

La narració genera el dubte de si estem llegint una obra fantàstica, un retrat irònic de la recerca dels premis literaris quasi autobiogràfic, o una crònica d'un temps passat. A més, l'autor té una comicitat que de vegades sembla involuntària que dóna a la narració agilitat i frescor, però  que li treu intensitat i transcendència.

L'obra descriu una història ben curiosa amb una veu narradora en primera persona, i els diàlegs amb un amic del pare del protagonista, que torna a aparèixer després de molts anys desaparegut. No comentaré el detall que marca amb un humor càustic el pas del temps de la narració. 

En resum, una història poc realista amb un to d'humor considerable que es llegeix de forma còmoda, i que malgrat que pequi de certa buidor, està escrita amb la solvència habitual d'aquest autor acostumat a guanyar premis. Reconec que em va sorprendre d'entrada el to delirant de la proposta. 

El jugador de ajedrez

 

Autor: David Sala.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2018).

Aquest còmic fa una versió brillant de la novel·la de l'autor austríac Stefan Zweig que porta el títol de "Novel·la d'escacs". David Sala incideix magistralment en l'ambient angoixant, desequilibrat i fosc de la narració amb un dibuix quasi obsessiu en els detalls i en els fons, amb tons que es mouen pels tons blavosos i violacis. Els personatges, propers a la caricatura, també pateixen certes deformacions que acaben de crear aquest aire d'irrealitat dels malsons.

Sense entrar en l'argument per no desvelar el misteri que amaga la narració, podem dir que l'obra és un atac a l'imperi nazi, les tortures psicològiques, la maldat, i per altra banda, mostrar el joc dels escacs, que passen de ser la salvació d'un home, a ser una càrrega mental difícil de suportar i propera a la bogeria. Aquesta obra escrita l'any 1941, va ser la darrera de l'escriptor Zweig, que poc després se suïcidaria en el seu exili al Brasil quan pensava que el món on vivia ja no era el seu. No és difícil pensar que la seva darrera obra ja dibuixava una mica l'estat de la seva ànima.

No cal dir que per un amant dels escacs com sóc jo, l'obra té un poder d'atracció molt notable, però encara que no t'interessi gaire aquest complex i universal joc, la narració és molt potent per molts altres aspectes com la visió històrica i social d'una alta societat que vivia el creixement del monstre del nazisme mirant cap a una altra banda. Alguns d'ells, quan es van adonar ja era massa tard, altres ho van aprofitar. 

Hi ha un detall a les magnífiques il·lustracions d'aquest dibuixant francès que em va sorprendre, no negativament, però si amb una lleugera molèstia. Es pot veure a la segona imatge que poso a continuació, els taulers d'escacs apareixen amb les peces situades de forma incorrecta, tots els jugadors d'escacs saben que el quadre situat a la dreta de la primera fila on estan situades les peces, és de color blanc, sempre blanc. No pot ser negre. I en una obra que parla d'escacs resulta un detall molest. Són deu les imatges on es produeix aquest petit problema. Això no vol dir que les il·lustracions siguin molt bones i suggerents. 

Una bona obra que fa una adaptació d'una altra brillant narració.

Nada

 

Autor: Claudio Stassi.

Editorial: Planeta Cómic. (2021).

El còmic està basat en la novel·la homònima que va escriure Carmen Laforet l'any 1945 quan tenia la jove escriptora vint-i-tres anys. No es tractava d'una obra autobiogràfica, però la semblança de la protagonista i la quasi coincidència d'edat, i alguns esdeveniments ho van fer pensar molts anys. L'obra va guanyar el Premi Nadal i va ser un èxit de vendes i crítica.

Ara, molts anys més tard, Claudio Stassi, que ja ha versionat una altra obra literària espanyola com és La Ciudad de los prodigios, adapta aquesta fosca obra que descriu la decadència de la Barcelona a la postguerra, l'asfixiant ambient de la família que l'acull, i l'opressió terrible del franquisme, els guanyadors de la Guerra Civil Espanyola.

La protagonista, Andrea, va a la ciutat comtal per estudiar Lletres a la Universitat, carregada d'il·lusió i plans de futur. Tot anirà a terra quan obre la porta de la família a Barcelona, sense diners i carregats de conflictes familiars, el panorama esdevindrà un malson. La solitud i el desànim cauran a sobre d'ella com una llosa. 

És una obra trista i colpidora, però magníficament dibuixada i relatada per aquest autor de Palerm que a més de dibuixar molt bé, és un escriptor i guionista amb prestigi internacional. Resideix a Barcelona des de fa molt de temps i és professor de l'escola de còmic Joso. 

Un bon còmic per conèixer una dura realitat que vam tenir no fa pas gaires dècades, i que desitgem no tornem a tenir mai més. Toquem fusta, ferro i el que calgui.