La desaparición de Josef Mengele

 

Guió: Matz. Dibuix: Jörg Mailliet. Color: Sandra Desmazières.

Editorial Planeta. Planeta Cómic. (2024).

Aquesta densa obra està basada en la novel·la del mateix títol  de l'escriptor, guionista i periodista francès Olivier Guez.

Ens fa una detallada relació de tots els moviments del diabòlic metge nazi Mengele, el principal torturador al camp d'extermini d'Auschwitz, des que desembarca a Buenos Aires l'any 1949. Acabada la Segona Guerra Mundial i fugint després de la derrota del Tercer Reich, molts alts càrrecs polítics i militars van fugir a Sud-amèrica per evitar els judicis que els condemnarien amb severitat. La gran part a Argentina, Paraguai i Brasil. 

Ocult sota diferents pseudònims, el metge torturador intenta poder inventar-se una nova vida a l'Argentina del president Perón. Al principi compta amb molts ajuts, contactes i diners. Sembla que el món vol girar full i oblidar-se del desastre, però el món jueu començarà la caça d'aquests assassins.

De seguida cauen els primers nazis, i Mengele es veu obligat a canviar els seus amagatalls cada vegada amb més freqüència, cada vegada amb menys ajuts, menys diners, i en llocs on ell mai s'hagués imaginat que podia caure. Primer Paraguai, finalment el Brasil. La visita del seu fill que acaba declarant odi i repulsió per l'obra del seu pare, inicia el seu final. Un final misteriós, en una platja carioca on desapareix per sempre.

El còmic explica amb detall tota la peripècia de la fugida, una narració exhaustiva que perd una mica d'agilitat, però que segueix sempre el text de la novel·la. Matz és un guionista francès que ha col·laborat amb molts dibuixants i ha realitzat més adaptacions d'obres literàries. El dibuix de Mailliet és crispat, carregat de línies, distribució regular de vinyetes i ben acolorit. Es podria dir que el dibuix manté el to nerviós i inestable de la fugida d'aquesta mala bèstia que fins al darrer moment va justificar les seves atrocitats per aconseguir una raça ària perfecta. Un ús pervers, sàdic i morbós de la ciència. Una bogeria que va matar moltes persones i destruir Europa.

Infectado

 

Guió: David Muñoz. Dibuixos: Manuel Meseguer.

Editorial: Astiberri Ediciones. Colección Sillón Orejero. (2021).

David Muñoz construeix el guió amb l'experiència de passar ell mateix  divuit mesos amb una hepatitis C que li va canviar la vida, i de la que com el personatge protagonista de l'obra, es va recuperar. Alguns malalts triguen anys a tornar a la salut, i altres no ho fan mai.

Nacho, el protagonista, és un escriptor frustrat que es guanya la vida assessorant autors de best-sellers. Quan contrau la malaltia, tot canviarà. La medicació li provocarà un esgotament físic enorme, i un canvi de personalitat que el converteix en un ésser inestable, explosiu, impacient, i que tot l'entorn i totes les persones li resulten insuportables. La seva parella, els seus amics i la seva feina estan en -perill, però ell està decidit a no abandonar el tractament passi el que passi. El seu únic objectiu és tornar a estar bé, la resta deixa de tenir importància.

L'obra analitza molt bé tot el procés d'una malaltia complicada, les diferents etapes, les preguntes del perquè jo, la depressió que acostuma a comportar el malestar i la solitud, i la dificultat de tornar a la normalitat inicial. 

El dibuix de Manuel Meseguer, un dissenyador gràfic i publicista que s'estrena per primera vegada en el món del còmic,  és senzill, net i amb els detalls necessaris, amb gran domini de les expressions dels rostres dels personatges, dels moviments dels seus cossos, i fins i tot de la dificultat del personatge malalt quan es mou o intenta descansar. Tot amb un blanc i negre i un ventall elegant de grisos. 

L'obra no és gens complaent ni cau en cap moment en la caricatura o el melodrama, és absolutament real i fidel malgrat que és una ficció. El passatge en què el protagonista està cansat, fart de les incomoditats i desesperat per la lentitud del tractament, i tot això li provoca dir les veritats incòmodes i no callar res del que realment pensa, és molt divertit  De sobte es converteix en una persona incòmoda i un xic perillosa.

Las cosas que ya no están

 

Autora: Tatee.

Editorial Cicely. Colección Distinta Tinta. (2024).

Tatiana Torres Álvarez, Tatee, és una jove periodista colombiana divulgadora cultural i dibuixant. L'any 2007 desenvolupa un projecte de narració gràfica en el que explica la seva visió d'aquest món al blog "tateeanita". I el mateix any guanya una beca francesa "Maison des auteurs de Angoulême", que li permet realitzar una residència on acaba de fer l'obra que avui comentem, i que és la seva primera creació.

Aquesta obra ens parla dels records, allò que ens serveix per saber qui som i que forma part de la nostra vulnerabilitat. La protagonista viu en els records d'un amor que va marxar i que ara apareix en tot el que l'envolta, una pèrdua que provoca una ferida difícil d'assimilar.

El dibuix és delicat, elegant, quasi minimalista, amb tons neutres que creen l'atmosfera del dolor, de la  lluita per tirar endavant de la dona que ha de refer la seva vida. Refer la vida és fer coses noves, obrir nous horitzons, tornar a donar importància als petits detalls. La narració és àgil malgrat l'especial tractament del pas del temps.  

Un còmic especial, sensible, delicat, amb un tempo tranquil que ens parla de sentiments i sensacions de l'ànima.

Lo que tu biblioteca dice de ti

 

Autor: Grant Snider.

Editorial: Garbuix Books. (2022).

Aquest autor nord-americà nascut a Kansas ha publicat gran part de la seva obra en la premsa, en molts diaris, setmanals, revistes, i en internet, per descomptat. També és autor de llibres infantils, i en aquesta mateixa editorial podem trobar una altra obra seva: "La forma de las ideas", i pròximament "The art of Living". Com a detall curiós, Snider també té temps per dedicar-se a l'ortodòncia.

El que trobarem dins de les pàgines d'aquest còmic és una divertida i entretinguda recopilació  d'historietes al voltant del plaer de ser un amant dels llibres, d'endreçar-los a les biblioteques, de col·leccionar-los, de decorar les nostres cases i habitacions amb ells, d'envoltar-nos d'ells, de gaudir de la seva companyia, i en moltes ocasions, llegir-los, però sobretot, tenir-los. Una afició que es pot esdevenir en addicció per algunes persones que mai llegiran tot el que tenen a casa seva.

Amb el canvi generacional i l'entrada del senyor Google, el fet de jutjar  a les persones per la biblioteca que tenen ha perdut força, però encara i així una bona biblioteca fa molta patxoca.

Els dibuixos de Snider són molt amables i bonics, sense massa detalls, però molt explicatius i acolorits. Quasi sempre les pàgines estan constituïdes per tires regulars de vinyetes amb un breu text i molt pocs núvols de conversa dels personatges. No ho sé del tot cert, però sembla evident que a més dels llibres, també és un amant dels gats. Benvingut al club.

Les cent vint-i-quatre pàgines les llegiràs en un tancar i obrir d'ulls, i amb un somriure al rostre.