Ahir

 

Autora: Agota Kristof.

Editorial Amsterdam. (2021).

Breu i sec com un cop de puny. Aquesta és la definició que apareix a la contraportada d'aquest llibre, i que descriu un retrat poètic i torbador de la vida en solitud de l'exili i el pas del temps que escombra els somnis i destrossa l'esperança. Resulta inquietant la tristor i dolor que provoca la gèlida i precisa narrativa d'aquesta autora nascuda a Hongria l'any 1935 i morta a Suïssa el 2011. El seu text és com un ganivet esmolat que obre la carn amb delicadesa i habilitat extrema.

El protagonista, Sandor Lester, és un treballador d'una fàbrica monstruosa, on passa hores perforant metall. Un forat i un altre i un altre, fins a l'infinit. Tots els dies són iguals de llarg i horribles, i l'única cosa que el manté en peu és somiar amb una noia, la Line, amb la que somia d'ençà que va marxar del seu país. Un matí, veu a la Line a l'autobús, però no el somni idealitzat, sinó la Line en carn i ossos. Un fantasma de la infantesa que  ha vingut per posar-lo a prova.

Una narració que s'arrapa a la nostra ànima amb la persistència d'una ferida profunda. El llibre té molt d'autobiografia de l'autora, va haver de fugir del seu país als vint-i-un anys, quan va ser envaït per l'exèrcit soviètic i quan va arribar a Suïssa amb el seu marit i la seva filla de quatre mesos va treballar en una fàbrica.

La seva obra, tota en francès, comprèn una part important com a dramaturga i una altra com a novel·lista. Va guanyar els premis: el Prix du Livre Européen, i el Prix du Livre Inter.

Prosa freda i minimalista sobre els desastres de la solitud, els silencis, l'emigració i la fragilitat de la condició humana. Pàgines on trobaràs la bellesa de la desesperança. Ara tinc moltes ganes de llegir alguna altra obra d'aquesta autora que desconeixia per complet.

¡Oh, Josefina!

 

Autor: Jason.

Editorial Astiberri. (2020).

D'aquest autor noruec ja hem realitzat tres entrades: La momia misteriosa, Un noruego en el camino de Santiago, i Athos en América. Totes elles diferents, però amb l'estil inconfusible i invariable d'un autor que no es mou ni un mil·límetre del seu món. I de vegades això fa que en algun moment l'autor sembla que dibuixa i explica històries per a ell mateix o persones que circulin per la seva galàxia.

L'obra es divideix en quatre parts molt diferenciades narrativament. La primera és "El camino de Wicklow" que segueix la sèrie de narrar els mateixos viatges de l'autor, resulta fresca i divertida. La segona és "L. Cohen: una vida", una simpàtica aproximació a la biografia del llegendari músic. A la tercera trobem una història interessant, "Los diamantes", un thriller íntim deconstruït, però que resulta confusa quan estableix diferents nivells de narració, i la semblança dels personatges encara dificulta més la comprensió. La quarta i darrera és la que porta el títol del còmic: "¡Oh, Josefina!", una història d'amor entre Napoleón i Josefina vist pel feltre escandinau.

En resum, un còmic ple de l'humor àcid i demolidor que ens acostuma a portar l'autor amb aquests personatges d'ulls buits i carregats de certa melangia i tristor existencial. 

Jason és Jason, ni decep ni sorprèn, però desitjo que continuï amb les seves cròniques i biografies, i no el perdem en experiments de deconstrució. Opinió personal, clar, d'un seguidor fidel d'aquest tipus rar.

Ofensiva final

 

Autor: Miguel Ángel Giner Bou. Dibuixos: Susanna Martín.

Editorial Dolmen. (2020).

Aquest còmic és un producte carregat de bones intencions, i malgrat que sembli una narració d'aventures, ens parla de moltes coses interessants. D'entrada ens planteja el viatge d'Iratxe, una documentalista que acaba de guanyar un Oscar i que lluny de distanciar-la dels conflictes, torna amb el seu equip a l'acció a Centreamèrica. Allà coneix a Damaris, responsable d'una ONG, que els hi farà trepitjar i viure el terreny del seu país. Una terra amb valors humans més reals i molt més solidari, però també amb una violència i desigualtat terribles.

L'obra planteja la realitat d'un món occidental que tanca les fronteres i aixeca murs per evitar els obligats moviments migratoris de sud a nord de moltes poblacions que fugen de la misèria, les guerres i la fam. També queda reflectida la violència masclista i la creixent desigualtat entre els rics molt rics i els pobres cada vegada més pobres.

Pot ser que al tractar-se d'una obra molt didàctica caigui en algun moment en la simplificació dels personatges, vull dir que els bons són sempre bons sense fissures, fins i tot algun que d'entrada sembla estar fora de registre, al final acaba donant suport a la bona causa.

Susanna Martín és una dibuixant i dissenyadora catalana, autora de diversos còmics i novel·les gràfiques, i pertany al Col·lectiu d'Autores del Còmic, i del Collectif de Créatrices de bande dessinée contre le Sexisme. El seu dibuix resulta molt explicatiu i dinàmic, sense caure en massa detalls, menys és més.

Una obra orientada a conèixer una realitat que pot semblar molt llunyana, però que és aquí a la vora, i que et deixa amb cert aire d'optimisme i esperança en un futur alternatiu diferent.

Lobo negro, un skin

 

Autora: Marie Hageman.

Editorial: Alfaguara. Serie roja. (2008).

Aquest llibre que avui comentem està orientat a un lector adolescent o molt jove. Descriu en primera persona el pas dels dies d'un jove skin alemany amb el sobrenom de Llop Negre, i el seu entorn social i familiar. En aquest temps, ell passa d'un grup de companys que el que volen és beure alcohol fins a caure a terra, fer bretolades i donar-se cops de puny entre ells, a un altre estadi on l'odi vers l'estranger i la situació politicosocial actual és conduït i manipulat per gent adulta pertanyent a l'extrema dreta més radical. La negació de l'Holocaust, la supremacia dels aris, i tota la parafernàlia nazi (banderes, cançons, i armes) es va dipositant sobre el cervell d'aquests joves que acabaran creient que per pertànyer a un grup, són alguna cosa. Ara, el seu odi, està dirigit, no cal pensar. Si ho fas, i penses pel teu compte, poses en perill la teva integritat.

Resulta manifesta la manca d'estructura familiar a la llar de tots aquests joves, que arrosseguen d'entrada problemes greus de convivència amb situacions d'alcohol i violència domèstica. La integració en aquestes bandes té molt de fugida i descàrrega de la violència que porten dins.

L'autora del llibre el va publicar amb aquest pseudònim per evitar problemes amb l'ultradreta, el seu nom autèntic és Elizabeth Zöller, i és una escriptora amb nombrosa obra per a públic infantil i juvenil. 

A les darreres pàgines hi ha un glossari amb alguns termes per intentar explicar alguns conceptes amb més detall. Un llibre interessant per als joves que intenta raonar com alguns elements de la societat poden esdevenir membres no pensants d'un grup que els conduirà amb mà de ferro per aconseguir els seus interessos i retornar a un passat que va matar a milions de persones.

Éramos el enemigo

 

Autor. George Takei. Dibuixos: Harmony Becker.

Editorial: Planeta. (2021).

George Takei és l'actor conegut  a tot el món des de fa seixanta anys pel seu paper com a Hikari Sulu, el timoner de la nau Enterprise a la brillant sèrie de televisió Star Trek. Al llarg de la seva vida ha portat el comandament de moltes altres naus per lluitar contra la desigualtat, el racisme, l'homofòbia, però ara fora de les pantalles, dins de la societat nord-americana.

En aquesta obra, i acompanyat pels guionistes Justin Eisinger, editor de Top Shelf, i Steve Scott, guionista en Archie Comics, ens fa una narració dura i detallada de la seva infantesa, internat en camps de concentració.

Tot comença després del bombardeig de Pearl Harbor per les tropes nipones a la Segona Guerra Mundial. Des d'aquell moment tota la població d'ascendència japonesa que hi havia vivint a Nord-amèrica va ser considerada com a enemiga nacional. Totes aquelles persones van ser internades en camps de presoners, amb condicions de vida lamentable, i les seves cases, diners, i propietats van ser requisades pel govern del president  Roosevelt. Tant era que la gran part de la població nipona fos ciutadana ianqui, que hagués tingut descendència, i que estigués absolutament integrada laboralment i socialment, pel fet de ser d'ascendència nipona era condemnada a ser un enemic a castigar i humiliar. Tot el còmic és una crítica al sense sentit d'aquells moments de la història, però ho fa des d'un esperit de concòrdia i esperança molt proper a l'equilibri oriental. La narració sembla feta per un avi als seus néts que volen saber que va passar, i per això incorpora tendresa, pau i esperança que allò no torni a passar mai.

George Takei i la seva família van sortir vius d'aquell malson i van poder reconstruir la seva vida malgrat el dur cop que van patir d'un dia per l'altre. Després d'aquell episodi, l'autor és un dels més emblemàtics lluitadors en les causes socials a Nord-amèrica on ocupa nombrosos càrrecs dins del teixit social. Va ser nomenat pel president Clinton membre de la Comissió d'Amistat entre el Japó i els Estats Units, i ha rebut al seu país l'Ordre del Sol Naixent per l'Emperador Akihito.

Una obra dibuixada per la il·lustradora Harmony Becker com si fos una il·lustració infantil, però que fa que el contrast entre que narra i com es dibuixa, encara faci que sigui un element de denúncia més potent. El còmic va guanyar el prestigiós Premi Eisner l'any 2020.

Una magnífica obra que et fa descobrir uns fets que fins i tot molts ciutadans nord-americans d'avui en dia, desconeixen i reben amb sorpresa i sentiment d'haver comès una injustícia. Llàstima que el món actual continua patint la injustícia en molts fronts i terres.