Autor: Masashi Matsuie.
Editorial: Libros del Asteroide. (2025).
Aquesta obra que va caure a les meves mans de la forma més accidental, però freqüent, en els meus passejos entre les prestatgeries d'alguna biblioteca és una novel·la molt original i plena de detalls necessaris. La prosa és fluida i neta, res a les descripcions és superficial o sobrer, i malgrat que explica una història amb uns personatges amb una dimensió prou definida, pots gaudir de la seva lectura de forma fragmentada. Això per a mi, és la prova de l'interès que crea cada pàgina per si sola, resulta agradable, equilibrat, seré, molt japonès.
El protagonista principal, Tôru Sakanishi, és un arquitecte que ha acabat ara els seus estudis i s'incorpora a "Murai", un prestigiós estudi d'arquitectura fundat per Shunsuke Murai, deixeble de la figura mundial de Frank Lloyd Wright. L'estudi és un estudi petit, que cuida amb enorme sensibilitat tots els projectes que realitza. Quan arriba l'estiu, l'estudi es trasllada a la casa d'estiu que Murai té en un petit poble en la muntanya d'Asama. El protagonista queda fascinat per la delicada i acurada manera de treballar dels companys arquitectes de l'estudi, i per l'oportunitat de participar en el disseny de la nova Biblioteca Nacional de Literatura Contemporània a Tòquio. Sakanishi també tindrà una especial atracció per les dues noies arquitectes de l'equip.
L'obra va ser la guanyadora de l'important premi al seu país "Yomiuri" i va aconseguir molt d'èxit de crítica i lectors. Masashi Matsuie, nascut a Tòquio, va estudiar a la Universitat de Waseda, i ha treballat molts anys com a editor. De fet, és responsable de la publicació de molts llibres d'un dels meus autors favorits: Haruki Murakami, i de publicar llibres de literatura d'altres idiomes. Ha dirigit algunes revistes literàries fins a l'any 2010, any que va començar a escriure la seva primera novel·la, la que tenim entre les mans. Després ha publicat quatre obres més, però que no han estat traduïdes encara al català ni al castellà.
Una obra tranquil·la que ens parla de l'apassionant món de l'arquitectura, i de la sàvia combinació al Japó contemporani de la més radical modernitat i de les antigues tradicions, de viure de forma humana amb una relació sana amb la naturalesa. Un llibre ple de sentiments, línies i idees.
El pròleg és de la periodista i historiadora de l'Art: Anatxu Zabalbeascoa, i la traducció és de Lourdes Porta.
Encara que no estiguis molt interessat en l'arquitectura, aquesta obra te la farà veure d'una altra manera. Com deia Rafael Moneo: "L'arquitectura no és un art, és la realitat mateixa".