Didier, la 5ª rueda del tractor

 

Guió: François Ravard. Dibuixos: Pascal Rabaté.

Editorial: Barbara Fiore. (2021).

Una obra per somriure, per passar-ho bé una bona estona, per gaudir d'una història tendra i divertida, però que alhora mostra certa realitat dels habitants dels pobles rurals que viuen allunyats de les grans ciutats. El dibuix de Rabaté és un autèntic concert d'expresions facials i gestuals que fan els personatges molt propers, molts humans, molt càlids, pots viure entre ells tota la sèrie de peripècies i embolics que els hi van passant. He tingut la sort de poder viure aquest ambient de petit poble rural francès, amb els seus mercats i personatges particulars, i puc dir que està magníficament retratat a l'obra. L'atmosfera, els habitants i els visitants, fins i tot la llum és un senyal inequívoc que els autors han viscut molt propers a aquesta realitat.

El còmic dibuixa la vida de Didier, un agricultor de quaranta-cinc anys, aficionat al Tour de França com bon francès, que busca el seu amor. La seva germana Soizic l'ajuda a formar part d'un portal de cites per internet,  mentre el seu amic Regis és desnonat de la seva granja i ha de viure amb ells dos una temporada. Aquest trio de persones, amb uns diàlegs brillants i aguts, i un dibuix fresc i molt expressiu fan de la lectura d'aquest obra un moment molt agradable. També mostra la solitud i la dificultat d'establir relacions en el medi rural, però ho fa des del somriure i l'optimisme.

Del dibuixant en aquest cas, Pascal Rabaté, ja havíem pogut gaudir de dues obres comentades al blog: Revienta, cerdo, i Un gusano en la fruta. A la primera com a guionista amb el dibuixant Hureau, i a la segona com a creador únic.

Un còmic que t'alegra la vida.

Clapas

 

Autor: Isao Moutte.

Editorial: Ponent Mon. (2021).

Autèntica dinamita aquest còmic. La narració agafa velocitat de creuer a les primeres pàgines i no l'abandona fins a la darrera vinyeta. És fàcil imaginar que aquesta obra doni peu a un curtmetratge o fins i tot a una pel·lícula llarga. Els personatges estan  molt ben definits i cadascú d'ells té la seva particularitat que li dóna a la narració una riquesa i dimensió molt considerable. No explicaré gaire dels esdeveniments que es van succeint un darrere l'altre perquè les sorpreses són constants, però tot comença quan un jove va a veure al seu pare a la població aïllada de Claps. El seu vehicle té una avaria enmig de la zona muntanyosa de Drôme, i un estiuejant el convida a portar-lo al poble més proper, però de sobte una caiguda de roques tancarà el pas per la carretera. Un mecanisme infernal acaba d'engegar la seva marxa.

Isao Moutte és un autor i dibuixant franc-japonès que a vint anys ja va iniciar la seva carrera professional a França on es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat d'Angulema.

"Clapas" vol dir en occità un munt de pedres, les que convertiran un viatge en un malson rural. Un thriller contat amb passió que et fa contenir la respiració en més d'una ocasió. Pura adrenalina en còmic.

Disque bleu

 

Guió: Felipe Hernández Cava. Dibuixos: Miguel Navia.

Norma Editorial. (2021).

Un còmic que presenta cinc històries breus independents que es poden llegir per separat, però que respiren la mateixa atmosfera de sèrie negra on la mort sempre és present.

Iniciem la lectura veient la persecució que fa un agent soviètic a Albert Camus. Continuem amb el pas incert d'un home cec del Madrid assetjat per les tropes franquistes. I ara trobarem la decepció i desencant per la Revolució Russa que pateix a Moscou el filòsof Bertrand Russell. Seguirem amb l'exercici d'empoderament d'un nord-americà d'origen mexicà pels carrers de Los Ángeles. I acabarem trobant una curiosa relació entre el jazz i les drogues que marcarà la vida d'un detectiu de narcòtics a Nova York.

Felipe Hernández Cava, un dels veteraníssims pioners del còmic a Espanya és un especialista a narrar la II República, la Guerra Civil i la trista postguerra que va durar moltes dècades. Té un enorme nombre de premis nacionals i internacionals, i el Premi Nacional de Còmic 2009. El vam poder gaudir i comentar fa un parell d'anys a Hágase el caos amb col·laboració amb el dibuixant Seguí. Una altra brillant obra. 

Miguel Navia és un jove il·lustrador que podem trobar en mitjans de premsa, publicitat, animació. Es troba molt còmode en el gènere de la sèrie negra. Tots dos van realitzar Estampas 1936, una magnífica obra que ja vàrem comentar fa uns mesos al blog.

Tractant-se d'una obra dividida en cinc històries, és possible que hi hagi alguna que us agradi més que altres, però el nivell de totes elles fa d'aquest còmic una lectura molt recomanable.

People Power

 

Guió: Rebecca June. Dibuixos: Ximo Abadía.

Editorial: Zahorí Books. (2022).

Aquest bonic llibre ens detalla alguns dels moments en els quals la força de la gent ha pogut aconseguir canvis importants, aquelles petites iniciatives individuals que han anat creixent exponencialment fins a arribar a un nombre enorme de persones que pel seu pes han pogut realitzar allò que semblava impossible. Com veureu, el sistema ha neutralitzat, pervertit i desactivat alguna de les propostes, però aquest llibre és un cant a l'esperança, a la joia de compartir i lluitar tots junts per somnis i anhels.

És un llibre que m'hagués encantat tenir de petit, però aleshores no hi havia coses tan alternatives i didàcticament positives.

Les il·lustracions del Ximo Abadía són plenes de color, alegria i força. Imatges que conviden, primer a la contemplació, després a l'acció. El dibuixant alacantí té una llarga trajectòria en el món infantil i juvenil.

Els moviments seleccionats per l'autora són: La Marxa del Fang (1907), La Marxa de la Sal de Gandhi (1930), El boicot als autobusos de Montgomery (1955), Els defensors dels arbres de Pureora (1978), El campament pacifista de dones de Greenham Common (1982), La Revolució del poder del poble (1986), La Revolució Cantada (1988), La caiguda del Mur de Berlín (1989), La Marxa Indígena pel Territori i la Dignitat (1990), La campanya Acció Massiva per la Pau de les Dones de Libèria (2003), La Revolució del Gessamí (2011), Els Divendres pel Futur (2019), i el Black Lives Matter, les vides dels negres importen (2020). Com podeu veure, hi ha de tots els continents i de tota temàtica, l'important és el fet de que quan les coses no són com ens agradaria, canviar-les està a l'abast de tothom si ens unim. Allò de la unió fa la força expressat en poques línies de text i unes il·lustracions molt atractives.

Hierba

 

Autora: Keum Suk Gendry-Kim.

Editorial: Random House. Reservoir Books. (2022).

Aquest còmic de quasi cinc-centes pàgines és una magnífica obra gràfica i amb una narrativa impecable, però és un drama que va mutant al llarg del temps que et deixarà realment preocupat per la tremenda estupidesa, sadisme i sense sentit d'aquest món.

L'obra està construïda partint de les entrevistes que l'autora va mantenir amb Lee Ok-Sun en una residència de gent gran. En elles apareix la seva infantesa en la pobresa més absoluta, la seva venda de manera sistemàtica  a diferents famílies adoptives que la van condemnar a treballar com esclava, i l'arribada de l'ocupació japonesa i el seu trasllat a una base aèria xinesa l'any 1942. La seva explotació com a "dona de consol" , una manera perversa d'anomenar les esclaves sexuals, fins a la finalització de la Segona Guerra Mundial, tanca el cercle de patiment, lluita i coratge d'una de les moltes dones coreanes i xineses que van patir un dels capítols més foscos del segle XX, i no són pocs.

Keum Suk Gendry-Kim, nascuda a Seül, va finalitzar la seva formació artística a l'École Supérieure des Arts Décoratifs d'Estrasburg i va viure disset anys a França on va realitzar diversos còmics, llibres infantils i la traducció de més de cent llibres. Hierba és la seva primera obra en coreà i la que li ha donat més projecció internacional, ha estat traduïda a catorze llengües, i premiada amb molts premis internacionals. 

Una història dramàtica i terrible, amb una narrativa eficaç i un dibuix esquinçador que commou i emociona.

Kokoro. El corazón de las palabras.

 

Autora: Sandra de la Cruz.

Editorial: Bridge. (2018).

L'autora d'aquesta obra ens porta després de la seva estada al Japó, una col·lecció de dibuixos, pintures i poemes. Ho fa mitjançant vint-i-vuit conceptes japonesos que difícilment són traduïbles a la nostra cultura occidental, termes com a sakurafubuki, okokoro, wabisabi i altres que defineixen l'enorme sensibilitat i la llarga tradició d'una cultura mil·lenarària com la nipona.

Les il·lustracions d'aquesta dibuixant treballen molt el cos femení, tant l'organicitat com la seva espiritualitat  i sensualitat. Ho fa també als seus altres llibres com: Antípodas, Obsidiana, Días peores, o Manifiesto: Antes de morir, que fa acompanyant a l'escriptora Leonor Antón. La seva pintura amb aquarel·les és de traç valent, i les llums que dóna amb els blancs són molt originals. Té un estil molt personal i definit que s'adapta molt bé a determinades obres i visions literàries.

L'obra em va interessar per la meva passió pels temes nipons, i malgrat que ja coneixia la gran part dels conceptes exposats, em vaig deixar enamorar per alguns poemes com els que ara exposo:

"T'agraeixo, cos, que em donis malaltia quan he de parar"

"He vist el mar de nit i l'he confós altre cop amb la teva ànima negra"

"La fulla que em donares em fa molta més ombra que tot un bosc"

"Un ocell de nit que se t'assembla tant. Sempre a deshora"

"I la nit curta sempre ha desencadenat els somnis més llargs"

"No hi hagué cap flor que m'envelés la vista més que el teu cos"

En resum, un llibre elegant i senzill que combina textos interessants  amb il·lustracions suggerents.

Viene y va

 

Autor: A.J. Dungo.

Editorial: Barbara Fiore. (2021).

Quan el còmic va arribar a les meves mans, venia amb la recomanació especial de Gingebre, i com sempre, després de la seva lectura haig de dir que aquesta obra és una meravella, així de contundent, una joia.

El tractament pictòric de l'obra és, a més d'original, senzill i alhora elegant. I curiosament una obra que parla de surf no conté el color blau. Les tintes fetes servir són un verd i un ocre, que combinats amb el blanc i el negre dibuixen perfectament els personatges, l'entorn, i també les emocions.

Viene y va defineix el moviment de les ones del mar, i també la sensació d'extrem dolor davant de la pèrdua d'una persona estimada.

L'obra combina de forma sàvia una brillant i detallada narració dels orígens del surf i la seva evolució, amb una història personal d'enamorament, amor, malaltia i pèrdua, on l'únic consol el troba surfejant, dins del mar, sobre les ones.

La malaltia, el patiment, la força i la darrera mort de Kristen, la companya de l'autor, et deixarà glaçat i impactat per estona. Una història d'amor tendre, senzill, poètic i meravellós. Pur amor.

És molt interessant com l'autor va anant i venint en el temps, i passant de la bonica crònica sobre el surf a la vida personal seva, i l'obra no perd en cap moment el dinamisme. L'interès va creixent de tal manera que tens por d'arribar al final de l'obra perquè estàs demanant més pàgines, més emocions.

Reconec que els episodis de la malaltia d'ella, l'aparició del càncer, la quimioteràpia, i tot el patiment d'ella són molt emotius, molt humans, molt reals. Una part dels guanys de l'obra, l'editorial els destina a la lluita contra aquesta terrible malaltia que tots tenim, d'una manera o una altra, a prop.

Una troballa aquest viene y va, amb una narració que t'atrapa des de la primera pàgina fins a la darrera, i et fa cavalcar sobre les ones acompanyant a les noies i noies que fan surf.

Imprescindible.