Guió: François Ravard. Dibuixos: Pascal Rabaté.
Editorial: Barbara Fiore. (2021).
Una obra per somriure, per passar-ho bé una bona estona, per gaudir d'una història tendra i divertida, però que alhora mostra certa realitat dels habitants dels pobles rurals que viuen allunyats de les grans ciutats. El dibuix de Rabaté és un autèntic concert d'expresions facials i gestuals que fan els personatges molt propers, molts humans, molt càlids, pots viure entre ells tota la sèrie de peripècies i embolics que els hi van passant. He tingut la sort de poder viure aquest ambient de petit poble rural francès, amb els seus mercats i personatges particulars, i puc dir que està magníficament retratat a l'obra. L'atmosfera, els habitants i els visitants, fins i tot la llum és un senyal inequívoc que els autors han viscut molt propers a aquesta realitat.
El còmic dibuixa la vida de Didier, un agricultor de quaranta-cinc anys, aficionat al Tour de França com bon francès, que busca el seu amor. La seva germana Soizic l'ajuda a formar part d'un portal de cites per internet, mentre el seu amic Regis és desnonat de la seva granja i ha de viure amb ells dos una temporada. Aquest trio de persones, amb uns diàlegs brillants i aguts, i un dibuix fresc i molt expressiu fan de la lectura d'aquest obra un moment molt agradable. També mostra la solitud i la dificultat d'establir relacions en el medi rural, però ho fa des del somriure i l'optimisme.
Del dibuixant en aquest cas, Pascal Rabaté, ja havíem pogut gaudir de dues obres comentades al blog: Revienta, cerdo, i Un gusano en la fruta. A la primera com a guionista amb el dibuixant Hureau, i a la segona com a creador únic.
Un còmic que t'alegra la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada