Autora: Sandra de la Cruz.
Editorial: Bridge. (2018).
L'autora d'aquesta obra ens porta després de la seva estada al Japó, una col·lecció de dibuixos, pintures i poemes. Ho fa mitjançant vint-i-vuit conceptes japonesos que difícilment són traduïbles a la nostra cultura occidental, termes com a sakurafubuki, okokoro, wabisabi i altres que defineixen l'enorme sensibilitat i la llarga tradició d'una cultura mil·lenarària com la nipona.
Les il·lustracions d'aquesta dibuixant treballen molt el cos femení, tant l'organicitat com la seva espiritualitat i sensualitat. Ho fa també als seus altres llibres com: Antípodas, Obsidiana, Días peores, o Manifiesto: Antes de morir, que fa acompanyant a l'escriptora Leonor Antón. La seva pintura amb aquarel·les és de traç valent, i les llums que dóna amb els blancs són molt originals. Té un estil molt personal i definit que s'adapta molt bé a determinades obres i visions literàries.
L'obra em va interessar per la meva passió pels temes nipons, i malgrat que ja coneixia la gran part dels conceptes exposats, em vaig deixar enamorar per alguns poemes com els que ara exposo:
"T'agraeixo, cos, que em donis malaltia quan he de parar"
"He vist el mar de nit i l'he confós altre cop amb la teva ànima negra"
"La fulla que em donares em fa molta més ombra que tot un bosc"
"Un ocell de nit que se t'assembla tant. Sempre a deshora"
"I la nit curta sempre ha desencadenat els somnis més llargs"
"No hi hagué cap flor que m'envelés la vista més que el teu cos"
En resum, un llibre elegant i senzill que combina textos interessants amb il·lustracions suggerents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada