Lugosi

 

Autor: Koren Shadmi.

Editorial: Desfiladero Ediciones. Humanoids. (2022).

Aquesta obra ens fa una molt detallada descripció de la biografia de Bela Blaskó que va adoptar el nom artístic de Bela Lugosi només iniciar la seva carrera com a intèrpret. En aquest recorregut veurem tota la seva dilatada trajectòria al món del cinema i el teatre, amb els triomfs més rutilants, els fracassos i decepcions,  i un munt d'anècdotes. Des dels moments de glòria d'estrella de Hollywood on va ser el primer i irrepetible "Dràcula", a la seva difícil relació amb Boris Karloff, el "monstre del Doctor Frankestein", paper que va refusar Lugosi i que va interpretar l'actor anglès. També la seva complicada relació amb les drogues i l'alcohol, el tracte despòtic que tenia amb les dones, i la nefasta gestió dels diners.

"Dràcula" va ser el cim de la seva carrera, però el distanciament del públic vers les pel·lícules del terror el va portar a fer produccions cada vegada més barates. Fins i tot va interpretar el "monstre de Frankestein", paper que va refusar a l'inici de la seva carrera i que per diners va acabar fent ell. Ja havia interpretat "l'ajudant del Doctor", "Igor", amb un èxit que va fer rabiar a Karloff que es va sentir menystingut.

A les acaballes del seu recorregut com actor va fer pel·lícules força justes com "The Ape Man", "Return of the Ape Man" o "Zombies on Broadway", per finalitzar participant amb la filmografia de l'excèntric director Ed Wood. Malgrat que al còmic no apareix gaire, la seva activitat com a dirigent sindicalista i antifeixista, va ser força important i surten alguns apunts que ho descriuen.

L'actor va acabar sol, amb problemes seriosos per sortir-se'n de les drogues, amb molt pocs diners, però com el seu personatge més famós, "Dràcula", ell sempre viurà perquè és immortal.

Una obra biogràfica molt treballada amb un dibuix molt descriptiu que es mou en un ventall de grisos, terres fosques i negre, molt proper al primer cinema de terror. 

La llibretera de París

 

Autor: Kerri Maher.

Editorial: Navona. (2022).

Sylvia Beach, una jove americana amant dels llibres, obre "Shakespeare & Company" en un carrer tranquil de París de 1919, no s'imagina que canviarà el curs de la literatura. La llibreria es convertirà en la segona casa de molts escriptors de la Generació perduda com Ezra Pound, Gertrude Stein, Francis Scott Fitzgerald o Ernest Hemingway, i allà es forjaran amistats profundes com la de la mateixa llibretera Sylvia amb James Joyce al que li acaben de prohibir la publicació de la seva obra "Ulysses". La decisió de publicar l'obra de Joyce a l'editorial de la llibreria causarà tota mena de tensions, esforços i algunes decepcions agreujades per l'arribada per la Gran Depressió que va patir tota Europa.

La novel·la està magníficament escrita i et fa una descripció emotiva i detallada del que és una llibreria, els amants dels llibres, els escriptors i els seus mons, una ciutat com París, i una època fonamentals a la literatura del segle XX. També és un brillant exercici en el fet de mostrar una relació entre dues dones, Sylvia Beach i Adrienne Monnier, de cultures i maneres diferents que la passió pels llibres i l'amor les va unir i les va fer fortes davant de les adversitats.

Un llibre que es llegeix d'una volada, que no t'espantin les més de quatre-centes pàgines que en té, el llibre enganxa de principi a fi. Una obra que agradarà als amants de la bona prosa, dels llibres i de les històries on la passió mou muntanyes. Un bon testimoni d'un passat brillant. Tant de bo la passió pels llibres no desaparegui mai i puguem gaudir de les bones obres i d'endinsar-nos a les llibreries. Tanquem l'entrada amb una foto de Sylvia i Joyce feta a les portes de la "Shakespeare & Company".

Estamos todas bien

 

Autora: Ana Penyas.

Editorial: Salamandra Graphic. (2017).

"Condenadas a coser, a callar y a esperar que apareciera un novio caido del cielo" diu la frase de Carmen Martín Gaite amb la que s'obre aquest especial còmic. Tota l'obra és un homenatge a les nostres àvies, dones importants que sempre han ocupat un paper secundari i han estat forçades a les obligacions de casa, tancades en un món reduït i castigades en una societat masclista que va retrocedir molts anys amb la dictadura franquista. 

Es pot considerar una obra feminista, però senzillament és una invitació a posar-se en el lloc d'aquestes dones i haver viscut les seves vides. Néixer dona en una família sense gaire recursos econòmics era una condemna.

Les principals protagonistes són les dues àvies de l'autora, Maruja i Herminia, dues dones molt diferents, però que pateixen la mateixa soledat, el mateix oblit d'una societat que ara les minimitza fins a l'extrem, i que ens expliquen els seus dolors, els seus records i també les seves pors en aquest món fred i dur. Ara ser gran és ser molt poca cosa, el món és dels joves i la seva capacitat de consum.

El dibuix de l'Ana Penyas se situa a prop del collage, proper també al món de la il·lustració, amb imatges molt directes sense cuinar gaire, mancats de perspectives i amb els detalls imprescindibles. 

El dibuix està al servei d'una narració que emociona des del començament i amb la que no pots deixar d'establir paral·lelismes personals. 

Amb aquesta obra, l'Ana va guanyar el "Premi FNAC-Salamandra Graphic", el "Premio Nacional de Cómic", i el "Premi a l'autora revelació del Saló del Còmic de Barcelona".  Com a il·lustradora va guanyar el "Premio de Ilustración Catálogo Iberoamérica" l'any 2016. Diplomada en Disseny Industrial i graduada en Belles Arts a València, ara treballa amb moltíssims projectes de revistes i fanzins com "Arròs negre", "Refugio Ilustrado", "AnArco", o l'editorial "Mil Razones".

Un tendre, emocionat i necessari homenatge a totes aquelles dones que van lluitar per tirar endavant a les seves famílies. Una explicació del silenci i la seva importància a la història, una immersió en la memòria històrica i una visita als llocs comuns.

Esos días que desaparecen

 

Autor: Timothé Le Boucher

Editorial: Dibbuks. (2019).

El dos de juliol vam comentar l'obra El paciente, del mateix autor  i que havia estat realitzada a continuació d'aquesta que avui presentem. Totes dues són obres molt personals i que combinen una realitat quotidiana amb la ciència-ficció, el terror o els fenòmens fora de la normalitat. En aquesta ocasió l'obra és una reflexió de l'inevitable pas del temps, de l'angoixa de poder tenir temps per viure. La narració està magníficament construïda i enganxa al lector/a des de l'inici. L'obra planteja una dualitat de personalitats dins d'un mateix cos, però no és un "Doctor Jekill i un senyor Hide", no, aquí haurem de trobar les claus dels dos personatges i veure on som, i no és senzill perquè el narrador és una de les dues personalitats, el jove acròbata Lubin Marechal que a l'inici del rar fenomen només viu un de cada dos dies, i només és el començament. Les dues personalitats tractaran d'arribar a un pacte per viure dins del mateix cos que ocupen alternativament, però sense consciència ni coincidència. El còmic ens té preparada una sorpresa al final que ens farà replantejar la situació de forma sorprenent. Llegint aquesta segona obra de Le Boucher em fa pensar quina mena de situació familiar o social fa que l'autor descrigui amb tanta precisió aquestes narracions tan estranyes i angoixants. Si l'altra obra que vam comentar va rebre nombrosos premis, no cal dir que aquesta ho va ser de la mateixa manera, va rebre el "Premi de Millor Obra per l'Associació de Llibreries BD", i va entrar en la "Selecció Oficial d'Angoulême". Podem dir que El paciente va arribar al mercat amb tota l'expectació i curiositat que va despertar aquesta complexa obra.  

El dibuix de Le Boucher, com ja vam dir en l'anterior entrada, barreja la senzillesa i netedat del manga amb la narrativa més occidental. L'aparença de manga amb el dibuix dels personatges i l'absència de detalls en els entorns, contrasta amb una història complexa que ens parla de temes metafísics com el fet de viure dins d'una normalitat quasi obligada per la societat, tenir temps per viure de veritat o la necessitat de tenir gent que ens estima ben a prop. 

Aquesta tercera obra com a creador complet de Le Boucher torna a ser una obra magnífica per a paladars un xic acostumats a lectures asfixiants i provocadores. Sembla evident que és un autor que li agrada certa foscor.

La recerca

 

Guió: Eric Heuvel, Ruud Van der Rol i Lies Schippers. 

Dibuixos: Eric Heuvel.

Grup Editorial 62. Estrella Polar. (2010).

Aquesta obra és una col·laboració de la Casa d'Anna Frank i el Museu d'Història Jueva d'Amsterdam.

Amb un dibuix que ens recorda les aventures de "Tintín", les pàgines d'aquest còmic són una descripció detallada del genocidi que van causar els nazis sobre la població jueva. Apareixen totes les tristes pàgines d'aquesta fosca història: la pujada de Hitler, la nit dels vidres trencats, la construcció dels camps d'extermini, els viatges dels presoners en tren com a bestiar, l'extermini amb cambres de gas, afusellaments, inanició, i tot el que va passar aquells anys. La narració de l'obra la condueix Esther, una senyora jueva gran que torna a visitar una granja holandesa on es va amagar durant la Segona Guerra Mundial quan era una nena. En Daniel, el seu net adolescent, l'ajuda a reconstruir una història que no s'ha d'oblidar perquè no es torni a repetir mai. L'obra està orientada a un públic infantil i s'acompanya d'un material didàctic per poder treballar els alumnes i els professors. Malgrat això, el còmic resulta molt atractiu pel seu detallat dibuix, i per la bona síntesi de tota la tragèdia. Desgraciadament, tot el que descriu va passar no fa massa temps.

Sota els còdols, la platja

 

Autor: Pascal Rabaté.

Editorial Finestres. (2023).

Loctudy, poble costaner bretó. Setembre del 63, tres estudiants: Albert, Francis i Edouard, aprofiten els darrers dies de l'estiu. Ja han marxat tots els estiuejants, ells són joves preparats amb futurs ben traçats i amb destins envejables. Una nit vora el mar i quan el vi ja ha començat a fer els seus efectes, es trobaran una misteriosa noia que canviarà les seves vides de forma radical.

Tota l'obra és una història romàntica i revolucionària, i una crònica ferotge a una societat dels anys seixanta on les aparences, els valors i els bons costums, i els prejudicis dominaven tots els codis socials.

Els protagonistes hauran de triar entre la moral burgesa de naixement o una moral llibertària basada en els pensaments de cercar altres maneres de viure. Les tradicions familiars i els orígens davant de la joventut, pensaments com la lluita de classes i la força de l'amor. Un escenari on apareixeran les mentides i les traïcions.

Pascal Rabaté ja ens havia meravellat amb la força de Revienta, cerdo, o Un gusano en la fruta, i també en la divertidíssima Didier, la 5ª rueda del tractor. Ara, amb aquesta nova obra ens ofereix una brutal exhibició de dibuix en clarobscur, un joc de llums i ombres preciós, i uns enquadraments precisos propis del cinema. La narració, com és costum en aquest reconegut autor francès, està dotada d'una agilitat i ritme que et fa no poder deixar la lectura des del moment feliç que la inicies. Un autèntic riu d'emocions i esdeveniments de principi a fi. 

Una lectura romàntica de la lluita de classes. Us deixem amb dues frases que apareixen a manera de pròleg: "La propietat és el robatori" de Pierre-Joseph Proudhon, i "Tenir una segona residència, és un robatori amb agreujant" d'autor desconegut. Ja podeu veure per on aniran les diferències d'opinió dels personatges. 

Quan vegis un còmic d'aquest autor, no dubtis, agafa'l.

Un enemigo del pueblo

 

`

Autor: Javi Rey.

Editorial Planeta. (2023).

El còmic està basat en l'obra del dramaturg noruec Henrik Ibsen. Aquesta obra és de les tres més conegudes i populars d'aquest autor que va morir a començaments del segle XX, les altres dues són "Casa de Nines" i "Hedda Gabler".

El que fa autèntica por és el fet que aquest drama polític continua vigent més que mai en els dies que vivim. Podem veure com els diners són capaços de corrompre a les persones i fer-les canviar d'opinió i ideologia per poc que el capitalisme salvatge i les seves forces de la dreta comencin a actuar. A més, tot el relat és una apologia de la resistència heroica d'unes poques persones davant de les calúmnies, pressions, i xantatges d'unes forces a la foscor que mouen els seus peons per aconseguir més riquesa, fins i tot per sobre de la salut de les persones.

El tranquil i discret doctor Thomas Stokmann haurà de lluitar contra el seu germà Peter, un alcalde populista i fanfarró. Tots dos van construir un enorme balneari que dona fama i riquesa a una petita illa. Ara, el doctor descobrirà que hi ha una contaminació molt important a les aigües i voldrà revelar-ho al poble per evitar un desastre sanitari. Els polítics, els poders financers, i l'alcalde dominat pel capital faran voldran impedir-ho i faran canviar d'opinió a un reducte de premsa lliure, i a una població totalment aborrallonada i sense criteri.

Amenaça ecològica, mentides i falses veritats dels polítics, desinformació, i manipulació de l'opinió pública són els ingredients d'una obra que fereix per la seva actualitat. L'adaptació de Javi Rey té tota la força de l'obra original i ens ofereix un dibuix cuidat, detallat i molt acolorit. Una intensitat pròpia d'un còmic que intenta remoure i sacsejar al lector com ho va fer Ibsen fa quasi cent cinquanta anys. Aquest autor, Rey, ja ens va agradar molt amb Intemperie, una altra fantàstica adaptació literària, aquella vegada d'una novel·la de Jesús Carrasco. L'any 2011 va col·laborar amb el guionista francès Frank Giroud amb l'obra "¡Adelante!" . Autor amb força premis, també va sortir de la famosa escola Joso de Barcelona.  "Un enemigo del pueblo" és la terrible certesa del fet que les coses continuen anant molt malament al món.

El paciente

 

Autor: Timothé Le Boucher.

Editorial: Nuevo Nueve. (2022).

Un thriller psicològic amb una tensió fosca que va augmentant de forma lenta, pausada i amb alguns girs que et van conduint a les tenebres. L'atmosfera asfixiant i opressiva contrasta amb la bellesa, elegància i equilibri del dibuix de l'autor que crea una semblança de fredor, irrealitat i certa perversió.

L'obra té la narrativa europea i el dibuix proper al manga, una combinació que dona molt volum a tot el còmic. He pogut llegir que l'autor va arribar als cims més alts de reconeixement de crítica i lectors amb la seva anterior obra: "Esos dias que desaparecen", que sembla ser una joia, i que intentarem tenir entre les mans molt aviat. Le Boucher va iniciar els seus treballs de forma completa amb l'obra: "Skins Party" que també va tenir reconeixement a Angoulême.

Pierre Grimaud és el protagonista principal d'aquesta història fosca i plena d'arestes. Un noi jove que acaba de tornar a la vida després de passar sis anys en coma per un traumatisme cranioencefàlic i diferents ferides d'arma blanca en l'atac que va patir tota la seva família i del que només van sobreviure ell i la seva germana Laura. Tot sembla indicar que va ser la germana la que va acabar amb tots els membres de la família i a la que van trobar amb un enorme ganivet minuts després de la matança, però el posterior suïcidi d'aquesta deixa moltes preguntes sense respondre. Respostes que va intentar trobar  aleshores la psicòloga Anna Kiefer, i que ara torna a provar amb la tornada a la vida conscient de Pierre.

Aquesta relació de pacient i psicòloga, i la relació que estableix Pierre amb els altres pacients aniran teixint lentament una teranyina asfixiant i fosca.

Com les bones obres, al final de la narració hauràs pogut respondre algunes preguntes, però hauran aparegut unes altres encara més grans. 

La bellesa de la foscor. Una obra inquietant que no et deixarà indiferent. De vegades la fascinació és la millor eina per deixar entrar els monstres.

Amistad estrecha

 

Autor: Bastien Vivès.

Editorial: Diabolo Ediciones. (2010).

Aquesta és la segona obra de l'autor francès, i la vuitena del mateix que comentem dins del blog. El còmic segueix l'inici brillant de Vivès al panorama europeu amb l'obra El gusto del cloro, i precedeix la delicada i elegant En mis ojos. Curiosament, el dibuix precís de la primera obra no apareix de la mateixa manera en aquesta segona, i molt menys té a veure amb la tècnica de llapis de colors que fa servir de manera prodigiosa a la tercera. En aquesta, el dibuix té més angles, els rostres i cossos són menys detallats en algunes vinyetes, i l'entorn té menys detalls, però sense perdre en cap moment el segell de l'autor. Els colors molt plans de l'obra també m'han sorprès una mica. 

I on coincideix amb quasi tota la seva obra és a la temàtica. Els difícils camins de l'amor, la dificultat de les relacions, la sensualitat que deixa pas a la sexualitat, les amistats, l'atzar, fragments de vida de persones generalment joves, omplen les pàgines de les obres de l'autor. En aquesta concretament, és la figura d'un noi jove, un amic molt antic i proper a la protagonista, el que farà girar una història que per molt que sigui coneguda sempre acaba sorprenent i establint valoracions i paral·lelismes personals.

Les escenes sexuals tornen a ser prou implícites en aquesta obra, si bé no tant com a algunes de les darreres creacions, especialment les dels anys 2017 i 2018 que també hem comentat al blog.

Una altra bona obra de Vivès que agradarà especialment als seguidors com jo d'aquest autor, i que també interessarà a la resta per la seva proximitat, i un dibuix que aquesta vegada sembla menys controlat. Sense arribar als nivells altíssims d'altres obres seves, no deixa de ser una bona peça més d'una trajectòria d'èxit i consolidació.