Autor: Timothé Le Boucher
Editorial: Dibbuks. (2019).
El dos de juliol vam comentar l'obra El paciente, del mateix autor i que havia estat realitzada a continuació d'aquesta que avui presentem. Totes dues són obres molt personals i que combinen una realitat quotidiana amb la ciència-ficció, el terror o els fenòmens fora de la normalitat. En aquesta ocasió l'obra és una reflexió de l'inevitable pas del temps, de l'angoixa de poder tenir temps per viure. La narració està magníficament construïda i enganxa al lector/a des de l'inici. L'obra planteja una dualitat de personalitats dins d'un mateix cos, però no és un "Doctor Jekill i un senyor Hide", no, aquí haurem de trobar les claus dels dos personatges i veure on som, i no és senzill perquè el narrador és una de les dues personalitats, el jove acròbata Lubin Marechal que a l'inici del rar fenomen només viu un de cada dos dies, i només és el començament. Les dues personalitats tractaran d'arribar a un pacte per viure dins del mateix cos que ocupen alternativament, però sense consciència ni coincidència. El còmic ens té preparada una sorpresa al final que ens farà replantejar la situació de forma sorprenent. Llegint aquesta segona obra de Le Boucher em fa pensar quina mena de situació familiar o social fa que l'autor descrigui amb tanta precisió aquestes narracions tan estranyes i angoixants. Si l'altra obra que vam comentar va rebre nombrosos premis, no cal dir que aquesta ho va ser de la mateixa manera, va rebre el "Premi de Millor Obra per l'Associació de Llibreries BD", i va entrar en la "Selecció Oficial d'Angoulême". Podem dir que El paciente va arribar al mercat amb tota l'expectació i curiositat que va despertar aquesta complexa obra.
El dibuix de Le Boucher, com ja vam dir en l'anterior entrada, barreja la senzillesa i netedat del manga amb la narrativa més occidental. L'aparença de manga amb el dibuix dels personatges i l'absència de detalls en els entorns, contrasta amb una història complexa que ens parla de temes metafísics com el fet de viure dins d'una normalitat quasi obligada per la societat, tenir temps per viure de veritat o la necessitat de tenir gent que ens estima ben a prop.
Aquesta tercera obra com a creador complet de Le Boucher torna a ser una obra magnífica per a paladars un xic acostumats a lectures asfixiants i provocadores. Sembla evident que és un autor que li agrada certa foscor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada