dissabte, 31 de juliol del 2021

Sentient



Autor: Jeff Lemire. DIbuixos: Gabriel Walta.
Editorial: Panini Comics. (2020).

La combinació d'aquests dos monstres de la narració i de la il·lustració, han creat aquesta magnífica obra que malgrat tocar un tema molt utilitzat, el viatge dels humans a una colònia exterior a la Terra pel greu estat d'aquesta, són capaços de donar-li una altra volta de cargol i canviar absolutament el registre.
Lemire li dòna a l'ordinador central de la nau, la USS Montgomery, la difícil missió de portar a un grup de nenes i nens de diferents edats que han vist morir els seus pares per enfrontaments entre ells, a un nou planeta que pot ser l'alternativa a la Terra. La situació d'aquest nou planeta ha originat allà, també dos grups oposats violentament. Serà la intel·ligència artificial la destinada a defensar als petits viatgers davant dels atacs i preparar-los per a un futur incert. El reconeixement de la mateixa màquina de la seva manca de preparació per desenvolupar aquesta tasca de mainadera, li proporciona encara més caràcter humà a l'ordinador central. S'haurà d'enfrontar a totes les necessitats vitals dels més menuts, als atacs d'altres humans que volen conquerir la nau, i també a l'altra intel·ligència artificial de la nau invasora. 
Walta  recrea perfectament els espais interiors en tons càlids i acollidors, davant dels tons freds i durs de l'exterior amenaçant. El domini de les expressions de les cares i cossos dels humans, i també de la part mecànica de la nau, transmet perfectament la intensitat de l'acció. El ritme és àgil i dinàmic, fent servir poques vinyetes per pàgina.
Jeff Lemire és un autor canadenc amb una llarga i premiada trajectòria on destaca "Black Hammer", i el rellançament per a Marvel de les sèries de "X-Men", i "Lobezno". Té  obres com a autor complet: "Un tipo duro", la sèrie "Essex County", la sèrie "Royal City" i la sèrie "Sweet Tooth", ara portada a Netflix.
Gabriel Hernández Walta és un il·lustrador espanyol d'enorme i també premiada carrera. Hi ha col·laborat en infinitat de projectes i guionistes i la seva empremta la podem veure en moltes de les creacions de Marvel.
Un còmic que origina una voracitat important en la lectura, brillantment dibuixat i pintat, i que té, a més, molta originalitat al passar per escenes que ja hem pogut veure en altres narracions, però donant-li una òptica molt diferent i profunda. De fet, es destaca la humanitat de la intel·ligència artificial davant de la maquinal estupidesa dels humans.


dimarts, 27 de juliol del 2021

La memòria de l'arbre



Autora: Tina Vallès.
Editorial Anagrama. (2017).

Aquesta obra és, per davant de tot, una novel·la bella, bonica, amable. El protagonista és un nen, Jan, que va veient que les coses no són com volen fer veure els adults, malgrat que ho intentin. Les converses amb el seu avi, Joan, ens van dibuixant la importància dels records, de com  es formen, emmagatzemen i desgraciadament es poden perdre per sempre. La vinguda dels avis que vivien al poble, al seu pis del barri de Sant Antoni de Barcelona, és un senyal que res tornarà a ser igual que abans. El record de la desaparició d'un desmai (salze ploraner) que regnava enmig de la plaça on vivien els avis i on passava Jan els estius serà un element fonamental en la narració, i explicarà el perquè de la relació de l'avi amb els arbres quan acompanya al nen en el seu retorn del col·legi.
Un llibre on hi ha moltes preguntes sense resposta, i respostes sense preguntes que acompanyen a silencis que parlen de vegades més que les paraules. 
Tina Vallès és filòloga, i es dedica a l'escriptura, la correcció i la traducció. Ha  guanyat amb aquesta obra el Premi Llibres  Anagrama de novel·la l'any 2017, el Premi Maria Àngels Anglada 2018, el Premi Jean Monnet des Jeunes Européens 2020, i finalista del Premi Mandarache 2020. Ha estat traduïda a més de quinze llengües. També ha guanyat altres importants premis amb altres llibres de la seva curta, però exitosa obra, com el Premi Mercè Rodoreda amb "El parèntesi més llarg" i el Premi Folch i Torres amb la novel·la "Els pòstits del senyor Nohisoc".
Un llibre que es llegeix amb un somriure, i ens parla dels petits, però importants detalls de la quotidianitat, de la vida. 

diumenge, 25 de juliol del 2021

La caza



Autor: Alberto Vázquez.
Editorial: Astiberri Edicones. (2020). 

El que pot semblar l'aventura d'un caçador primitiu darrere d'un animal enmig d'una densa selva, és en realitat molt més que això. L'ús de metàfores i els dibuixos de l'autor, que es mou entre l'abstracció i la figuració, conformen un relat que ens parla de la solitud, el destí de la humanitat, la pèrdua de la llibertat, el desastre del canvi climàtic, i en resum, quin ha de ser el paper de les persones davant del món.
La tècnica de l'aiguada en negre sobre blanc resulta molt eficaç a l'hora de crear aquesta selva primigènia on transcorre tota l'acció i que desemboca en un escenari encara menys habitable per la seva toxicitat a tots els nivells. 
Alberto Vázquez hi havia iniciat el camí dels còmics amb "Psiconautas" i "El Evangelio de Judas", dues obres molt ben rebudes per crítica i lectors, i va canviar les pàgines per la pantalla de cinema, on ha guanyat tres Premis Goya amb els curtmetratges d'animació "Birdboy" i "Decorado", i el llarg "Psiconautas" basat en la seva obra. Ara hi torna amb aquesta obra que ha rebut el Premi Castelao 2019.
Una obra hipnòtica carregada de màgia, intensitat ancestral i primitiva, com si es tractés d'una pintuta prehistòrica o uns dibuixos xamànics per a un ritual d'iniciació.

divendres, 23 de juliol del 2021

El último tahúr



Autor: Rodrigo Sopeña. Dibuixos: Juande Pozuelo.
Editorial: Dolmen. (2019).

Aquest còmic és un western amb totes les de la llei, amb vaquers, pistolers, noies al "saloon", moltes partides de pòquer, bandolers, colons, ferrocarrils, i tot el  que podeu imaginar d'aquest gènere. 
Andy, es guanya la vida fent trampes a les partides de cartes. Quan  decideix  ser una persona honesta, publica, amb un sobrenom, un llibre amb l'explícit títol de: "L'expert a la taula de joc" que aixeca una enorme indignació entre la població dels jugadors poc transparents. 
El còmic ens fa una descripció acurada de molts aspectes de la vida d'aquell temps, i resulta una magnífica guia dels esdeveniments que es van succeir i van conformar la història de Nord-amèrica.
A les seves pàgines també apareixen figures llegendàries com els Germans Dalton, Houdini, i el famós fora de la llei John Wesley Hardini, i actes populars com l'assalt als dos bancs de la ciutat de Cofeyville, o la lluita amb els indígenes que lluitaven per la seva terra.
Curiosament, aquesta és la primera obra gràfica dels dos realitzadors. Sopeña és un reconegut guionista i director de cinema infantil i sèries de televisió, i Pozuelo és un creador d'animació de cinema, i ha dibuixat els "story boards" de superproduccions com "Atrapa la bandera" o els films de "Tadeo Jones".
Un còmic que es llegeix sense dificultat, dibuixat i acolorit de forma clàssica, i que a més de ser entretingut i amb molts trets, et dòna molta informació de petits detalls que de vegades ens passen desapercebuts quan fem referència a la història com una pura successió de guerres i paus.
Per tancar l'entrada, he decidit posar una vinyeta que fa uns anys molt possiblement no hauria estat dibuixada, l'empoderament de la dona també serveix per defensar-se a trets quan les coses es posen lletges. Un gest de complicitat dels autors ben rebut.


dijous, 22 de juliol del 2021

La obsolescencia programada de nuestros sentimientos

 



Autor: Zidrou. Dibuixos: Aimée de Jongh.
Editorial: Anaya. (2019).

El còmic ens planteja, amb molta tendresa i amor, l'enamorament en el difícil procés de l'envelliment. 
"Ulises", és un home vidu de cinquanta-nou anys que acaba de ser prejubilat a la seva feina de transportista. La seva filla va morir en un accident automobilístic, i el seu fill està sempre ocupat amb la seva feina. 
"Mediterránea Solenza" és una senyora de seixanta-dos que de jove va ser model i que va tenir certa fama per aparèixer en la portada d'una revista. Ara porta un negoci de formatges que ha passat a ella després de la mort de sa mare.
Tots dos estan sols. Aquestes dues ànimes solitàries trobaran l'amor per una d'aquelles coincidències que té la vida. La nova amistat entre ells, anirà deixant pas a compartir molts moments, records i vivències que els duran a una etapa insospitada d'amor quasi adolescent. Al final de la narració, apareix un gir sorprenent que no desvelarem als futurs lectors.
Zidrou, un veterà guionista belga que viu des de fa molt de temps entre nosaltres,  torna a escriure un relat molt proper, amb petits drames quotidians que contrasten amb les ganes de viure, de tirar endavant com sigui. L'hem gaudit anteriorment a : Naturalezas muertas,  i Tocadiscos.
Aimée de Jongh, una molt jove il·lustradora holandesa, ens ofereix un dibuix a l'aquarel·la que ens retrata amb detall les expressions dels personatges i el seu entorn. Una molt bona obra pictòrica que també vam poder veure en El regreso del halcón abejero, que vam comentar fa uns cinc anys en aquest blog.
Un bon còmic que ens farà sentir menys angoixats pel pas del temps i els seus inevitables efectes. 


dimecres, 21 de juliol del 2021

Bowie. Una biografía



Autor: Fran Ruiz. Dibuixos: María Hesse.
Editorial Lumen. (2019).

El llibre és una biografia amb tints de ciència-ficció. Al llarg de les seves pàgines, Fran Ruiz descriu la vida de Bowie com si el mateix cantant i músic ens anés explicant els seus èxits, els seus fracassos, les seves pors, els seus passatges amb les drogues, i el seu convenciment de portar el seu personatge el més a dalt possible, sense renunciar a la seva  enorme personalitat. Un músic únic, un artista que va jugar amb la seva bisexualitat, el seu messianisme, la seva visceralitat, i que va construir un alter ego amb la força de Ziggy Stardust, una icona de la  joventut de la seva generació i de les futures. Temes musicals com "Space Oditty" o "Starman" ja formen part de la història de la música. Un músic que va saber adaptar-se al pas de les diferents generacions i estils musicals, i que als seus seixanta-nou anys va fer una obra final amb tot el segell d'un fins ara.
El llibre compta amb les il·lustracions de María Hesse, un autèntic fenomen mundial després de la seva obra biogràfica sobre la pintora Frida Khalo, que va conquerir l'èxit en l'àmbit de la crítica i els lectors. En aquesta ocasió, capta perfectament tot l'esperit camaleònic de Bowie amb uns brillants dibuixos.
Un llibre que a més de ser molt bonic, resulta que és una narració molt poètica i commovedora que et fa cavalcar per les moltes anècdotes d'una figura irrepetible que va construir una molt dilatada obra al llarg de molts anys, sense perdre vitalitat. El Duc Blanc de singular mirada estaria molt content de gaudir d'aquest llibre. Nosaltres també, un magnífic regal.

dimarts, 20 de juliol del 2021

T'he dit que em miris

 



Autora: Bibiana Ballbè.
Editorial Columna. (2009).

"Tinc pressa per anar enlloc. Sempre vaig tard, i marxo dels llocs sense adonar-me'n. No sento el mateix durant més de set minuts i sempre vull el que no tinc. M'he passat mitja vida perdent coses i l'altra mitja buscant-les, però encara no he trobat el que vull. Sóc imprevisible fins i tot per a mi mateixa, i no sé mai què faré d'aquí a deu minuts. Començo a fer coses perquè sí, i me'n canso no sé per què. També sóc contradictòria. I una fantàstica mentidera: sóc capaç d'anar a comprar el pa i, si em pregunten, dir que vinc de Bombai. Però això és veritat: No he explicat mai res a ningú. Fins ara"
Això és el que ens deia la Bibiana com a presentació del seu llibre quan havia passat la frontera dels trenta anys. En aquells dies presentava a TV3 amb Toni Puntí el programa Ànima, havia acabat els programes al canal 33, Silenci?, i era la més gran icona de la modernitat a Catalunya, la seva paraula i participació en qualsevol esdeveniment, agafava el segell de qualitat i estil. Ara, passats dotze anys, continua sent una figura estel·lar i fins i tot s'ha convertit en una persona caricaturitzada al "Polònia" per la seva gestualitat àmplia i molt personal. L'any 2016 va fundar The CreativeAgency, una agència creativa i productora audiovisual.
El llibre resulta agradable, fàcil de llegir i resulta tota una declaració de principis d'aquest personatge mediàtic, però molt intel·ligent que és aquesta periodista i conferenciant de Matadepera. M'agradaria saber el que pensa ara d'aquest llibre quan ja ha passat la maternitat i ha entrat als quaranta en aquests temps tan rars i convulsos que vivim. La Bibiana ha estat per una generació la llum que marcava el camí per ser modern a la Barcelona post olímpica. 

dimecres, 7 de juliol del 2021

Whitman

 



Autor: Tyto Alba.
Editorial: Astiberri Ediciones. (2021).

L'obra ens descriu la figura del poeta novaiorquès Walt Whitman que va caracteritzar la seva poesia per l'exaltació de la vida i dels sentits. Els seus poemes orgànics, sensorials, sensuals ens parlen de la meravella que ens ofereix la vida, la natura i el nostre propi cos. Una immersió al nostre ésser més sensible.
La seva obra mestra va ser "Fulles d'herba", que va aixecar molta polèmica després de la seva publicació l'any 1855. El títol no fa referència a la marihuana en cap sentit, senzillament és un joc de paraules dels editors que expressa amb ironia que són fulles sense pretensions.  
La primera part del còmic ens ensenya al poeta envoltat de la natura, per oferir-nos més endavant la recerca del seu germà en el front de la crua Guerra de Secessió estatunidenca. La visió apocalíptica dels ferits i morts en combat, el farà quedar molts mesos en hospitals de campanya oferint companyia als ferits i escrivint cartes per a les seves famílies, a més d'intentar aconseguir donacions econòmiques per fer front a les necessitats dels ferits. 
Ja vam poder gaudir de l'autor Tyto Alba en La vida, i en Dos espíritus. Dues obres molt diferents i que mostren l'ampli ventall d'aquest creador badaloní que ja té una llarga i prestigiosa carrera. Com de costum, les seves aquarel·les estan carregades de força i sentiment.
Un còmic ple de sentiment, reflexiu i que malgrat que descriu el drama humà de la guerra, tot ell respira la serenor i tranquil·litat que respira el poeta.