El viejo y el narco

Autor: Ricardo Vílvor. Dibuixos: Max Vento.

Edidorial: Panini y SD Distribuciones. (2019).

Aquest còmic està basat en una història real, la de "Don Alejandro Garza Támez" de Ciudad Victoria, a la província mexicana de Tamaulipas. L'obra no glorifica al personatge, ni és una denúncia política, es limita a descriure els esdeveniments que van passar i sembla que continuen passant a molts punts de l'Amèrica llatina.

"Don Alejandro" rep al seu ranxo una banda de narcotraficants que volen que abandoni la casa, per ells poder disposar del ranxo i d'una antiga pista d'aterratge que hi ha dins del seu territori. Li donen vint-i-quatre hores perquè marxi o perdrà la seva vida. Davant de l'amenaça, ell decideix defensar-la de la manera que sap, a trets. La policia no intervindrà, té por i de vegades connexions amb els narcos. 

En la llarga espera de l'enfrontament, l'home passarà mentalment per molt moments importants de la seva vida, especialment per la mort de la seva dona.

L'obra té l'estructura d'un western. Ell fa el paper de xerif, i els narcotraficants són els bandolers, els dolents. Aquest enfrontament va ser molt popular a Mèxic, i "Don Alejandro" va ser considerat un heroi per la premsa i la població, però poc va servir per resoldre un problema llargament enquistat a Centreamèrica.

La narració de Vílvor és molt directa i àgil, i construeix un relat que es llegeix de cap a peus en poca estona. El dibuix de Vento es pot situar a prop de l'escola valenciana, amb un traç contundent, una ambientació cuidada, però sense caure en el detallisme, i un color intens que treballa especialment sobre les llums i les ombres. Tots dos artistes són valencians i pertanyen a la mateixa generació, amb una dilatada obra i alguns premis.

Una obra ben enquadernada i ben editada pel segell Evolution Comics de l'Editorial Panini. 

Mujer Salvaje

Autor: Tom Tirabosco.

Editorial: Nuevo Nueve. (2019).

"Siempre he pensado que los humanos son una especie tóxica. Súper depredadora. No sé para qué sirve, aparte de para echarlo todo a perder y dejar el mundo más feo... El que nos inventó no debió hacerlo, porque, en el fondo, no somos más que unos gilipollas. Los gilipollas de la creación."

Aquest és el text que figura a la contracoberta d'aquesta magnífica obra que té una enquadernació i edició de molt nivell. 

Un sistema capitalista salvatge, un govern cruel i despòtic d'un president psicòpata origina que els rebels hagin de marxar cap al Nord. La situació passa als Estats Units, però és traslladable a un futur distòpic en qualsevol punt del primer món. La protagonista, que perd al seu company Ethan en una manifestació, decideix marxar de la ciutat i buscar als grups rebels a les terres salvatges de l'Alaska. Un viatge ple de sorpreses, moments difícils i un desenllaç obert perquè la lluita continuí. La narració avança generalment amb una veu en off, i també descriu els somnis de la noia, nom de la qual es manté sense revelar en tota l'obra. L'aparició d'un nou personatge és cabdal a la història, però no revelaré més dades que puguin treure el factor sorpresa a la lectura.

Tot el còmic és un relat de resistència i supervivència que es contraposa a la decadència depredadora de la societat actual. La jove protagonista fuig de la societat per a intentar trobar el seu equilibri a la natura. Tirabosco, autor italià que viu i treballa a Suïssa des de ben petit, utilitza el llapis de carbó i el guix per crear unes poderoses imatges en un blanc i negre rotund i molt expressiu.

Una obra ecologista, molt feminista, que demana un retorn a la natura i a una manera de viure més humana, menys artificial, més social, on no tot depengui dels diners i de la borsa. Hem de canviar la societat, si no volem morir ofegats per ella. L'obra va guanyar el Premi Tounesol que atorga el Festival d' Angoulême en la secció Alternativa.