La soledad de las promesas

Autor: Francesc Reina.

Ediciones Vitruvio. (2014).

Fa uns anys que tinc aquest llibre. El vaig comprar a la "Casa del Llibre" dies després d'anar a la seva presentació. L'acte de l'autor va ser davant d'un reduït grup d'amics, coneguts i col·legues. Una breu introducció i una lectura d'algun poema va conformar dita presentació. Un dia fred i poc amistós a la Facultat de Filologia, a la plaça Universitat de Barcelona l'any 2015.

Ahir, remenant llibres a una unitat domèstica de les prestatgeries més famoses i venudes del món, la Billy d'Ikea, va aparèixer aquest llibre que havia perdut de vista. L'havia cercat alguna vegada, però sense èxit.

L'he tornat a llegir. Són seixanta pàgines. I m'ha tornat a agradar. La poesia del Francesc és un producte rar. Sembla més dirigit a les vísceres que a les neurones. Totes les seves lletres semblen haver respirat soledat, escepticisme, cinisme i una dosi de bon alcohol. Les dones també hi són, però com a éssers fugissers. Els espais són urbans, però pertanyen a aquells espais intermedis, de vegades sense nom, aquell extraradi, aquella perifèria sense solució. Fa fred, el confort va marxar.

L'escriptura en castellà de Francesc té, al meu entendre, molta més càrrega, molta més dimensió humana, més carnalitat. En català el trobo més artificial, més fred, més alambinat.

Vaig conèixer al Francesc fa anys. Ell jugava de central i jo era el porter de futbol d'un equip molt singular, hi havia dos economistes, un professor de secundària, dos actors, un activista, un professor de cinema... No era un equip extraordinari, però sens dubte era l'equip més llegit de la lliga en la qual jugàvem. De llarg.

Amb el David i el Francesc vam fer coses boniques com exposicions, presentacions, un vídeo i algun catàleg. Molt divertit tot plegat. Tots tres érem força poli-patètics. 

Ha passat el temps i he perdut el contacte amb els dos. Un per pèrdua de les seves dades actuals, l'altre per un cert distanciament ideològic en aquests temps convulsos. Fóra bo que algun dia pugui recuperar i enfortir la relació amb ells un altre cop. 

Un llibre per llegir a la nit, quan cau la llum i el silenci comença a guanyar la batalla contra el soroll de les nostres vides.