Autor: Milan Kundera.
Editorial: Tusquets Editores. (2000).
L'autor va ser conegut a tot el món per la seva obra més famosa: "La insostenible lleugeresa del ser" l'any 1984, i per un recull previ de petits relats amb el títol de: "Amors ridículs" de l'any 1968, però que es va editar en castellà un any més tard del seu èxit mundial. La seva obra també va comptar amb l'ajut de la pel·lícula que va dirigir Philip Kaufman, i protagonitzada per Daniel Day-Lewis i Juliette Binoche, que va obtenir nombrosos premis. Vaig llegir aquesta obra fa més de vint anys i si haig de dir la veritat, el cert és que la recordo de forma fragmentària i amb poca claredat.
Passat un temps i després d'escriure les obres: "La immortalitat","La lentitud" i "La identitat", Kundera construeix una obra plena de diferents capes i ritmes que es van superposant i cobrint. No és només una història d'un home i una dona que es troben al seu país natal, l'antiga República Txeca, després de vint anys i fugint del comunisme. És molt més. El llibre és una profunda immersió en el tema de les emigracions, siguin voluntàries o imposades. En el fet d'abandonar tot el que tens i marxar lluny. "L'Odissea" d'Homer apareix com a principal referent d'aquest viatge i la importància de l'enyorança com a motor per a la tornada. L'anàlisi d'aquesta obra que apareix dins de la narració resulta molt interessant. També van intervenint temes com l'oblit, l'amistat, la solitud, la memòria i la ignorància, que creen la geografia emocional per on transiten els protagonistes.
Resulta atractiva la narració a dues veus que es van alternant per a la construcció de la història i que li donen molta agilitat a l'obra.
Un llibre amb molt de contingut i idees, però àgil, fresc i amb una càrrega d'erotisme important.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada