Autor: Albert Espinosa.
Editorial: Grijalbo. (2019).
Aquesta obra d'Espinosa ens torna a mostrar la seva escriptura característica, llenguatge planer, molt directe i amb enorme agilitat per descriure accions i personatges. No sembla difícil passar aquesta història al llenguatge cinematogràfic per la seva constitució dinàmica.
Un futur encara llunyà, 2075, on els humans tenen la possibilitat quan arriben als cent anys d'aplicar una forma de karma personal artificial i condemnar a mort a tres persones que l'hi hagin fet mal al llarg de la seva vida. L'encarregat d'aplicar el càstig és un robot, Troy, amb l'aspecte que la protagonista escull, la d'un noi de tretze anys que és la imatge del seu fill Henry en aquesta edat. La narració està escrita en primera persona per la protagonista. Tota l'acció transcorre a Barcelona i les illes de Menorca i Ischia. Resulta curiós veure la creació d'un futur on la tele-transportació és real, els robots són els nostres companys, i on tot està dominat per la tecnologia, fins i tot la forma de morir.
L'obra treballa molt en l'anàlisi de com conformem el nostre passat i de la importància del perdó i de la relativitat de les coses. L'autor fa una descripció del canvi d'estat emocional de la protagonista i també de certa humanització del robot que al començament considera als humans com una mena de producció amb molts defectes.
Un llibre magníficament enquadernat i editat que em va arribar a les mans en forma de bonic regal.
Una obra de fàcil lectura que es llegeix de forma quasi precipitada per conèixer el desenllaç d'una història plena de tendresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada