divendres, 13 de novembre del 2020

Lo que más me gusta son los monstruos



Autora: Emil Ferris. 
Editorial: Penguin Random House. Reservoir Books. (2018).

Curiosament, aquest còmic me'l va deixar un bon amic, i dies més tard, un altre bon amic me'l va recomanar de forma convençuda. L'extensió de l'obra em suposava un obstacle d'inici. En té més de quatre-centes pàgines, i algunes d'elles carregades de text, però davant de les recomanacions dels amics vaig decidir-me per la seva lectura. 
L'obra ens conta les aventures d'una nena de deu anys, Karen Reyes, que està fermament decidida a investigar l'assassinat de la seva veïna del pis de dalt, Anka Silverberg, una supervivent de l'holocaust nazi. Karen es dibuixa a si mateixa com una nena lloba i una gavardina d'inspector, en una mena de diari on descriu el que va passant. És una nena que viu a la ciutat fosca i perillosa de Chicago, i està fascinada per les pel·lícules de terror de sèrie B, i les revistes "pulp" de monstres.
L'obra té algunes semblances als còmics underground's americans dels anys seixanta, o al treball d'Art Spiegelman, i és una potent barreja d'una narració ben traçada, però al·lucinant, i un dibuix espectacular per la seva realització. Tota l'obra està dibuixada en pàgines de llibretes, a quadres, a línies, blanques, amb perforacions per les anelles, marcant el fet que és la protagonista infantil la que descriu tota la narració. 
Emil Ferris treballava com a dissenyadora, però als seus quaranta anys va contreure la malaltia ocasionada pel virus West Nile. Això li va provocar una paràlisi de part del seu cos, i Emil va haver d'aprendre a dibuixar amb la seva mà dreta, quan ella era esquerrana. La realització del còmic va formar part del procés llarg de rehabilitació. Ara, està treballant en una altra obra, malgrat totes les dificultats.
Una obra de sèrie negra, plena de sentiments, dolor, morts, terror i al·lucinacions. Un llibre monstruosament atractiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada