RIP

 

Guió: Gaët's. Dibuixos: Julien Monier.

Editorial: Ponent Mon. (2021).

Ara hem tingut de l'oportunitat de gaudir dels dos primers números d'aquesta terrible sèrie plena de personatges agressius, perversos, egoistes, inquietants tots, dements, indolents. El seu aspecte físic, com tot l'entorn és brut, repulsiu, amb una pudor insuportable. Els protagonistes d'aquesta funesta història treballen en una empresa que buida els pisos de tot allò que es pugui vendre. Són les vivendes de persones que han mort soles, oblidades, marginades. Ho fan abans que un possible familiar pugui passar a veure què ha quedat. Les persones que troben poden portar dies, mesos o anys mortes, i el seu estat pot estar en procés molt avançat de descomposició. Una feina infernal per a un grup de perdedors que es protegeixen com poden ofegats dins d'uns vestits d'astronautes pobres, i envoltats sempre de mosques i tota mena d'insectes.

L'empatia amb els personatges resulta quasi impossible, tot destil·la la pudor agra de la mort i la maldat.

L'única sortida sembla ser el títol general de la sèrie, descansar en pau, morir.

La narració, malgrat la sordidesa de tot plegat, desperta la curiositat de saber fins on arribarà aquesta odissea negra. El dibuix de Monier, que deforma algunes imatges i exagera alguns trets de la fesomia dels personatges, resulta espectacularment  opressiu, sòrdid i desagradable. Ens veiem immersos en aquesta vall de cadàvers en descomposició. Unes aquarel·les difícils d'oblidar.

Reconec que pugui haver-hi algun lector que pateixi certa claustrofòbia en la lectura d'aquesta impactant sèrie. 

Els dos primers capítols porten el nom de dos dels personatges del grup de neteja: 1. "Derrick. No sobreviviré a la muerte", i 2. "Maurice. Las moscas siempre van a la carroña". El primer és la presentació de tots els personatges, i la visió personal del Derrick, un home atrapat sense esperança, i amb una dona molt difícil. El segon el narra Maurice, el membre de més edat, però no menys exposat a l'infern.

Unes pàgines en negre enmig de la narració a manera de separació per donar aire, porten uns dibuixos en blanc i unes frases tan contundents com: "No temo a la muerte...¡de los demás!" de Charles Regismanset, o "De que sirven las raíces cuando no hay suelo que nos tolere?" de Karine Tull. 

Gaëtan Petit (Gaëts) ha realitzat llibres al voltant d'estrelles del rock com Bob Marley, The Beatles, The Clash, Nirvana, entre altres. Va guanyar el Premi SNCF du polar per la seva obra "Un léger bruit dans le moteur" i el Prix de la bande dessinée polar pel volum II de "Rip". Té la curiosa dedicació de cuidar animals als zoos.

Julien Monier és un il·lustrador francès que va estudiar sociologia i es va dedicar a la música fins a l'any 2010 on va començar a dibuixar llibres per a nens i còmics. Ja en té una dilatada trajectòria.

Una obra impactant que et farà gaudir fins a la mort (dels personatges). Ja frisem per tenir entre les mans els volums 3 i 4.