Piruetas

Autora: Tillie Walden.

Ediciones La Cúpula. (2020).

"Piruetas" és una reflexió autobiogràfica de l'autora Tillie Walden, autora nord-americana que va començar a dibuixar còmics a l'adolescència, i va publicar amb l'editorial anglesa Avery Hill la seva primera obra amb dinou anys, "The End of Summer". L'autèntic i explosiu èxit el va aconseguir amb aquesta obra amb "Piruetas", amb la qual va guanyar el prestigiós Premi Eisner, a l'obra basada en fets reals. Només en tenia vint-i dos anys. Després vindrien obres com a "Aquel Verano", "Sola en el espacio", "En un rayo de sol", i col·laboracions amb altres autores com la guionista canadenca Mariko Tamaki. En aquest curt espai de temps fins avui, cinc anys, ja ha guanyat dos Premis Ignatz.

Walden, nascuda a Califòrnia, es mou a prop del còmic manga, amb una senzillesa i claredat de dibuix que només cerca expressar emocions, sense detalls superflus o accessoris. Tot el còmic té com a base de color, diferents tons de violeta, potser un color del feminisme, i alguns tocs de groc en determinades il·lustracions. No és un al·legat feminista o un relat de lesbianes, ben al contrari, la protagonista s'enamora d'una altra persona, que la comprèn, que l'escolta i que l'estima. Són dues noies, absoluta normalitat hauria de ser, però per desgràcia encara no ho és en moltes societats.

"Piruetas" en relata els deu anys on el patinatge artístic ho va ser tot per a l'autora. Aixecar-se molt d'hora als matins per anar als entrenaments, més entrenaments després del col·legi, caps de setmana de competició per tot el país, lesions, càrrega de responsabilitat, i molta solitud. La pràctica del patinatge constituïa la seva identitat, i també era un refugi per desconnectar de la pressió dels estudis, dels càstigs del bullying, i també de la seva família.

L'entrada a la universitat, el contacte amb el món de l'art, i el seu primer enamorament d'una noia, posen en qüestió de sobte tota una dedicació exclusiva al patinatge. Hi ha vida fora del gel.

L'obra és un magnífic treball que analitza fenòmens tan importants com l'assetjament escolar, la solitud a l'adolescència, i el dolor que provoca no sentir-se acceptat pel grup. Apareix amb cruesa la crítica a una societat que no és capaç d'acceptar al diferent, que considera a l'altre com un element obligat a seguir totes les coordenades marcades. Sortir de l'armari no hauria d'existir, no hauria d'haver-hi armaris, ni esquemes ni papers assignats.