Direm nosaltres

 

Autor: Roc Casagran.

Editorial: Som Ara llibres. Col·lecció Amsterdam. (2018).

Com comentàvem a l'anterior entrada, Adiós al frio aquest és el 15è llibre de poesia que hem comentat al blog. Aquesta obra compta amb un brillant pròleg de Feliu Formosa i quasi cinquanta poemes directes amb un perfil ideològic i emocional molt determinat.

Roc Casagran va guanyar el "Premi Martí Dot" de Sant Feliu de Llobregat per a menors de vint-i-cinc anys, i des d'aleshores el "Premi Miquel Àngel Riera" de Mallorca, el "Premi Pin i Soler", el "Premi Parc Taulí", i el "Premi d'Òmnium Cultural".

En aquesta obra conviuen poemes de mètrica molt diversa, i de llargades molt diferents. La seva poesia té una càrrega metafòrica molt important. Sembla clara la seva aposta de lluita, de vèncer la por, de fer un pas endavant darrere un altre. El poeta ens parla de temàtiques molt pròximes ja sigui de les relacions humanes com l'amor, la por, la solitud, i també de la situació del nostre entorn, i per descomptat en aquest sabadellenc, de política. De fet, a les pàgines d'aquest llibre trobem un poema dedicat a Jordi Cuixart i una manera de viure l'independentisme.

Per tancar poso tres breus poemes:

Desitjar-te.

Desitjar-te amb no matisos, /sense màscara ni ring, /com el foc els dies grisos, /com trucar-te que ara vinc.

Pregunto.

I si ens partim pa i dolor/i anem tirant sense apunts/i no temem l'horitzó/ i en ser vellets estem junts.

Olímpicament.

Guanyar m'importa poc. /Gens. / La victòria/ que estimo a cegues/ i sempre/ i molt /és participar/ amb tu.

Un llibre amb una enquadernació ben feta i una coberta interessant de la il·lustradora Ana Yael, que m'ha agradat per la seva contundència, claredat d'idees i precisió en l'ús de les paraules. I també per la proximitat de les seves idees, això també sens dubte. Una obra que mou i commou amb la força de la paraula.