Autors: Julian Voloj. Dibuixos: Wagner Willian.
Editorial: Penguinlibros. Salamandra graphic. (2021).
Per a un jugador d'escacs com jo, aquest còmic que parla del mestre Nord-americà resulta interessant d'entrada. Fischer ha estat un dels millor jugadors d'escacs de tota la història, i possiblement un dels més populars. Amb el seu enfrontament victoriós amb Spassky es va posar sobre el tauler tota la paranoia de la guerra freda entre la Unió Soviètica i els Estats Units.
El còmic ens mostra a Fischer amb dotze anys jugant al seu club de Brooklyn. Allà, el seu president Carmine Nigro veurà la dimensió del jove jugador i posarà en marxa un aprenentatge intensiu que el portarà a l'ascens meteòric que el va portar a ser campió del món. Malgrat que l'obra no entra gaire en el paper de sa mare, ni apareix per enlloc la figura del seu pare biològic Paul Nemenyi (un científic hongarès amb una capacitat matemàtica sorprenent), ni tampoc la del seu pare ja divorciat de sa mare, Hans-Gerhardt Fischer, l'obra ens descriu molt bé com va anar pujant de forma espectacular fins a ser l'aspirant al campionat del món, i guanyar el llegendari enfrontament a Reykjavík. Després va venir la caiguda absoluta amb la renúncia a defensar el títol davant d'un jove Kàrpov, i la fugida dels taulers.
El còmic passa de puntetes pels seus problemes mentals i la seva angoixa patològica i obsessiva que el van apartar vint anys dels taulers i que el va portar a una mort trista, oblidat per tots.
La història està ben narrada per l'alemany Voloj, i el dibuix del brasiler Willian, en blanc i negre resulta senzill i molt descriptiu, proper als tons dels taulers dels escacs. L'estructura de les vinyetes és molt dinàmica i fins i tot hi ha textos en blanc sobre negre.
Possiblement, veureu certa semblança de la narració amb la magnífica sèrie Gambit de Dama que està inspirada en la vida de l'immortal Fischer, malgrat que la protagonista a Netflix sigui una atractiva Beth Harmon.
Una visió més de la fascinant vida d'aquest personatge irrepetible, carregat de dolor, pors i solitud, que va conquerir el cim dels escacs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada