dijous, 28 d’abril del 2022

L'aigua que vols

 



Autor: Victor Garcia Tur.
Editorial: Enciclopèdia Catalana. (2021).

El llibre relata la trobada familiar que organitza Marie Tremblaypierre a l'antic xalet de vacances. L'excusa és la celebració del seu setanta-sisè aniversari, però també la possibilitat de reunir gran part de la família aprofitant la bonança de l'estiu al Quebec. Els records d'infantesa, els banys al llac i les passejades pel bosc es barrejaran amb els secrets familiars, les diferents vivències, i sobretot amb els silencis de les coses que no es van dir quan tocava.
Haig de reconèixer que en algun moment m'he perdut dins de l'organigrama familiar, però jo sóc especialment dolent per aquestes estructures, fins i tot per a la meva. Per a mi és més difícil saber qui és el cunyat del sogre que moltes equacions de tercer grau. El paral·lelisme entre la situació política i social del Quebec i Catalunya també resulta molt interessant. 
L'important de l'assumpte és que malgrat aquesta complexitat de lligams i personatges, el llibre m'ha encantat per un altre motiu, la manera d'escriure d'aquest escriptor. L'inici del llibre m'ha semblat fascinant, i molts diàlegs i observacions m'han interessat moltíssim per sobre de quin dels personatges fos el que ho digués. He estat una mica entre els personatges com un invitat nou que no sap massa qui és qui, ni les càrregues que porta a sobre. Un llibre especial que a més a més, supera amb les seves quatre-centes vint pàgines el meu ideal d'extensió de lectura, però això forma part d'una certa absurda angoixa per poder llegir més llibres.
En resum, una obra que he gaudit molt passejant relaxadament perdut entre el llac i el bosc. El llibre va guanyar el Premi Sant Jordi de l'any 2020, i ha estat un èxit de vendes i crítica. 

2 comentaris:

  1. Comparteixo amb tu que l'inici és diferent i suggestiu i potser això, juntament amb el reconeixement obtingut, em va generar unes expectatives que per a mi, no es van acomplir. En molts moments se'm va fer avorrit i lent i finalment el vaig abandonar a la tauleta de nit. Potser li he de donar una nova oportunitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Li pots donar una segona oportunitat, però coincideixo amb tu que l'inici i el final del llibre són generadors d'expectatives que poden no ser satisfetes. Jo vaig connectar perquè em vaig trobar al xalet com si fos un invitat més, de fet podria dibuixar l'edifici i els voltants.
      Gràcies pel comentari.

      Elimina