Autora: Victoria Szpunberg.
Edita: Teatre Nacional de Catalunya. (2021).
La contraportada del llibre ens descriu en quatre línies el contingut d'aquest petit llibre:
Una filla ha de cuidar del seu pare, qui, després de patir un ictus, viu un procés de deteriorament físic i mental que el converteix en un ésser totalment dependent. La manca de recursos econòmics propis i la precarietat que viuen les administracions públiques farà que la situació entri en una mena d'espiral de caiguda lliure. Quin sentit té mantenir en vida el cos d'algú que ha perdut totes les facultats que ens fan humans?
El llibre va ser editat una mica abans de l'estrena de l'obra al TNC que va protagonitzar la Laia Marull, i va ser dirigida per la mateixa autora. El text és molt potent, però la posada en escena va ser encara més explosiva, incloïa text, música en directe i projeccions.
Un text que combina el realisme més cru i hospitalari amb pinzellades d'humor, sarcasme i imaginació.
L'argentina Victoria Szpunberg és autora, directora i docent d'arts escèniques, ha col·laborat amb diferents directors d'escena, coreògrafs, i centres com l'Institut del Teatre de Barcelona. Les seves obres han estat traduïdes a més de deu llengües, i va rebre el Premi Max com autora per l'obra "L'any que ve serà millor" escrita col·lectivament amb Carol López, Marta Buchaca i Mercè Sarrias.
Un llibre cru que ens parla d'una realitat que tenim tots al voltant: un pare, que era un pilar (emocional i ideològic) per a una filla, es converteix en el paradigma de la fragilitat. Tan senzill d'explicar, tan difícil de viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada