Klimt

Autor: Jean-Luc Cornette. Dibuixos: Marc-Renier.

Norma Editorial. (2021).

D'entrada haig de reconèixer que el protagonista no és precisament una persona amb qui tingui especial sintonia, al còmic apareix com una mena de Déu vanitós envoltat sempre amb noies nues i que pinta, però poc. La túnica que porta tampoc m'ajuda a estimar-lo. El salva una mica la bona atenció que té amb els gats, però deixem a banda el meu distanciament amb el personatge.

El còmic està ben dibuixat per l'alemany Renier que ja dibuixava a la llegendària revista Cimoc l'any 1992. L'apropament a la pintura de Klimt en moltes vinyetes resulta molt eficaç, i a més domina la figura humana i els espais arquitectònics amb solidesa. La sensualitat és molt present en tota l'obra com correspon en la vida d'aquest artista.

La narració del belga Cornette, que ja publicava a Spirou als anys vuitanta, em resulta un pèl confusa, la combinació de somnis, realitat, i pintura, de vegades li treu agilitat a la història, però reconec que l'excés del personatge deu costar d'encabir en una descripció més lineal.

Trobo molt encertada l'existència de les darreres pàgines on s'explica amb detall la importància del pintor dins del moviment Modernista de finals del segle XIX i principis del XX, la seva biografia, l'anàlisi d'alguna de les seves obres, i també l'origen d'aquest artista, fill d'un mestre daurador.

El còmic només descriu l'etapa de la seva vida en la qual ja era un pintor consagrat i en la que només es dedicava als retrats de dones de l'alta societat. No incideix en la figura de la seva dona ni en la relació amb les nombroses amants amb  qui va tenir més de 16 fills. Un altre exemple més d'artista egocèntric.

En resum, una obra que serveix per entendre una mica la figura d'un artista icònic del Modernisme.