Autora: Laia Fàbregas.
Editorial: Empúries narrativa. (2021).
Haig de reconèixer que la lectura de les primeres pàgines em va atrapar. El protagonista, Dylan, recupera el coneixement a la vora d'una carretera del desert californià, després d'un accident de moto, no sap què li ha passat, ni per què va descalç ni on és la Sarah, la noia que anava amb ell.
La novel·la transcorreix a l'Amèrica més profunda i insòlita, a la vora del llac Salton Sea: inexistent a començaments del segle vint, un paradís de música i flors als anys seixanta, i avui un lloc apocalíptic on es troben sensesostre, fugitius, alternatius radicals, expresidiaris, gent de pas, artistes perduts, i en definitiva, persones singulars que viuen com poden fora del sistema.
La narració descriu dos viatges que tenen en comú a una persona: Patsy Pont. La particular forma de viure d'aquesta persona crearà dos mons paral·lels que al final col·lisionen en un punt del temps i de l'espai.
L'autora en aquesta obra, la seva quarta novel·la, genera una història complexa amb un engranatge addictiu que diu moltes coses d'aquesta societat actual i que et fa plantejar moltes preguntes mentre avances pel desert amb els protagonistes. També sabrem que tenen en comú un home que enterra animals atropellats a la carretera amb un home que construeix una muntanya amb tota mena d'andròmines i trastos enmig del desert. Què els porta a fer aquestes accions de manera tenaç i continuada al llarg de la seva vida?
Un llibre que l'autora va trigar set anys a escriure-la, es llegeix amb molt d'interès i que et fa protegir els ulls quan descriu l'enorme poder de les tempestes de sorra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada