Autor: David Nel·lo.
Editorial: Enciclopèdia Catalana i Òmnium Cultural. (2020).
Aquesta és una novel·la que sembla escrita per realitzar un producte correcte, benintencionat i ben preparat per rebre guardons. L'autor ha rebut premis en més de la meitat de les seves obres, des del Premi Folch i Torres, el Premi Ramon Muntaner, el Premi Prudenci Bertrana, el Premi Andròmina, fins al Premi Sant Jordi que ha aconseguit amb aquesta novel·la.
La narració genera el dubte de si estem llegint una obra fantàstica, un retrat irònic de la recerca dels premis literaris quasi autobiogràfic, o una crònica d'un temps passat. A més, l'autor té una comicitat que de vegades sembla involuntària que dóna a la narració agilitat i frescor, però que li treu intensitat i transcendència.
L'obra descriu una història ben curiosa amb una veu narradora en primera persona, i els diàlegs amb un amic del pare del protagonista, que torna a aparèixer després de molts anys desaparegut. No comentaré el detall que marca amb un humor càustic el pas del temps de la narració.
En resum, una història poc realista amb un to d'humor considerable que es llegeix de forma còmoda, i que malgrat que pequi de certa buidor, està escrita amb la solvència habitual d'aquest autor acostumat a guanyar premis. Reconec que em va sorprendre d'entrada el to delirant de la proposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada