dijous, 5 de maig del 2022

El jugador de ajedrez

 



Autor: David Sala.
Editorial: Astiberri Ediciones. (2018).

Aquest còmic fa una versió brillant de la novel·la de l'autor austríac Stefan Zweig que porta el títol de "Novel·la d'escacs". David Sala incideix magistralment en l'ambient angoixant, desequilibrat i fosc de la narració amb un dibuix quasi obsessiu en els detalls i en els fons, amb tons que es mouen pels tons blavosos i violacis. Els personatges, propers a la caricatura, també pateixen certes deformacions que acaben de crear aquest aire d'irrealitat dels malsons.
Sense entrar en l'argument per no desvelar el misteri que amaga la narració, podem dir que l'obra és un atac a l'imperi nazi, les tortures psicològiques, la maldat, i per altra banda, mostrar el joc dels escacs, que passen de ser la salvació d'un home, a ser una càrrega mental difícil de suportar i propera a la bogeria. Aquesta obra escrita l'any 1941, va ser la darrera de l'escriptor Zweig, que poc després se suïcidaria en el seu exili al Brasil quan pensava que el món on vivia ja no era el seu. No és difícil pensar que la seva darrera obra ja dibuixava una mica l'estat de la seva ànima.
No cal dir que per un amant dels escacs com sóc jo, l'obra té un poder d'atracció molt notable, però encara que no t'interessi gaire aquest complex i universal joc, la narració és molt potent per molts altres aspectes com la visió històrica i social d'una alta societat que vivia el creixement del monstre del nazisme mirant cap a una altra banda. Alguns d'ells, quan es van adonar ja era massa tard, altres ho van aprofitar. 
Hi ha un detall a les magnífiques il·lustracions d'aquest dibuixant francès que em va sorprendre, no negativament, però si amb una lleugera molèstia. Es pot veure a la segona imatge que poso a continuació, els taulers d'escacs apareixen amb les peces situades de forma incorrecta, tots els jugadors d'escacs saben que el quadre situat a la dreta de la primera fila on estan situades les peces, és de color blanc, sempre blanc. No pot ser negre. I en una obra que parla d'escacs resulta un detall molest. Són deu les imatges on es produeix aquest petit problema. Això no vol dir que les il·lustracions siguin molt bones i suggerents. 
Una bona obra que fa una adaptació d'una altra brillant narració.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada