He visto ballenas

 

Autor: Javier de Isusi.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2014).

Vaig conèixer aquest magnífic dibuixant i guionista per l'obra Asylum que vàrem comentar fa quasi sis anys. Aleshores, vaig quedar fascinat per les seves aquarel·les, ara encara he quedat més impactat per la seva tècnica pictòrica, que amb tons grisos i blaus sobre blanc, crea tot el món on es mouen els personatges.

L'obra planteja una visió complexa de quatre dècades de la història al País Basc. Un periode de temps on van passar moltes coses i on es van produir moltes ferides. Els tres protagonistes del còmic han desenvolupat papers radicalment diferents: Josu, un exmilitant d'ETA coneix en una presó francesa a Emmanuel, un exmembre del GAL, mentre a mil quilòmetres, Antón, antic amic de la infantesa de Josu, viu encara amb el dolor per la mort del seu pare a mans d'ETA. Una teranyina crua i espessa que encara es manté en molts racons, malgrat el pas del temps.

Els personatges tenen la dimensió humana que una narració d'aquesta magnitud requereix, i presenta magistralment l'infinit ventall de grisos que tenim tots dins nostre. Les pàgines on veiem la vida a la presó són a la vegada molt crues i també tendres. La referència als escacs també és molt encertada. La lectura de l'obra és àgil i emocionant. La referència al títol "He visto ballenas" deixo que la trobeu vosaltres mateixos quan feu lectura d'aquesta joia basca. Al final de la narració podem trobar un conte petit amb el títol de "La guerra de las estatuas" amb guió de Maialen Albizuri, una altra exhibició d' Isusi amb la seva aquarel·la. Tanquem l'entrada amb la frase de Joseba Sarrionandia que descriu l'atmosfera d'un País Basc ple de violència: "Cuando volví a casa / consumido el camino por el tiempo / nueva era la madera de la puerta / nueva también la cerradura."