Autor: Bastien Vivès.
Editorial: Casterman. (2017).
Vaig llegir aquest còmic en francès, en la llengua original d'aquest consagrat dibuixant que és una de les figures estel·lars del país veí. Imagino que resulta evident que Vivès és un dels meus autors favorits, ho podem veure en: En mis ojos, Océano negro, El gusto del cloro, Polina, i Catorce de julio.
Aquesta obra en blanc i negre ens relata la trobada entre Antoine, un noi de tretze anys, curiós, tímid i innocent, i Hélène, una adolescent de setze anys. Tots dos coincideixen a la casa de vacances de la Bretanya francesa. S'estableix una relació semblant a la germandat, però sense ser-ho, Hélène ensenyarà al noi aquelles coses que es fan per primer cop: la primera borratxera, els primers jocs sexuals, la seducció i l'enamorament, i una manera de veure el món, diferent, des d'un punt de vista més atrevit, però també menys segur, més arriscat. És important a l'obra, la presència del germà petit del protagonista, que fa de contrapès i li recorda una etapa que va deixant endarrere.
El dibuix en aquest còmic és d'una lluminositat sorprenent, precís, amb un traç fi, net i delicat. Una trama de grisos, i escollides taques de tinta descriuen perfectament el món on viuen els personatges. Hi ha pocs detalls, però no en falta cap. Minimalisme gràfic. La distribució de les vinyetes és molt flexible i lliure, i hi ha seqüències mudes explícites i impactants. L'estructura narrativa resulta fluida i sense cap sotrac en el ritme. L'obra té una càrrega de sexualitat que ha suposat algunes crítiques en sectors reaccionaris.
Vivès aconsegueix transmetre les sensacions que vam viure quan érem adolescents, la llum i les olors d'aquells dies d'estiu. Una obra composta per moltes petites peces com si fos un trencaclosques brillant i delicat. Després de llegir el còmic en francès, he pensat en la feina dels traductors, una tasca ja molt anònima en els llibres i encara més en els còmics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada