Autor: Martin Quenehen i Bastien Vivès. Dibuixos: Bastian Vivès.
Diábolo Ediciones. (2020).
Després de gaudir de les obres: El gusto del cloro, En mis ojos, i Polina, em torno a endinsar en una obra dibuixada per Bastian Vivès. Reconec certa addicció a aquest jove dibuixant parisenc que va iniciar la seva carrera l'any 2006.
Aquesta vegada amb un blanc i negre molt intens, contrastat i només trencat per un ventall de grisos. Aquest minimalisme és molt eficaç a l'hora de definir els personatges i les seves expressions. I la disposició de les vinyetes a les pàgines crea una narració molt dinàmica.
La narració es mou amb certa ambigüitat, res és el que sembla, la por, les contradiccions, les febleses de les persones va movent els mecanismes i ens deixen a nosaltres la difícil tasca d'emetre un judici i entendre el perquè de les coses. Els personatges estan carregats de dolor, decepció i ràbia, i amb aquest còctel tot acaba convertint-se en una bomba de rellotgeria.
La història la construeixen en un petit poble de la campanya francesa tres personatges: un misteriós policia que ha patit la mort del seu pare recentment i que arrossega la culpa per no haver estat al seu costat, Vincent i la seva filla adolescent Lisa que han perdut la dona i mare en un atemptat.
La calma deixa pas de forma subterrània als actes moguts per sentiments com la ràbia, l'obsessió, l'enamorament, i el racisme. L'única sortida sembla tirar cap endavant.
Les ulleres fosques del policia són un element que el defineix, no podem veure la seva mirada, ni saber exactament que passa en el seu interior. L'obra porta aquest títol per ser el dia nacional de França.
A les darreres pàgines trobem un epíleg que canvia radicalment un final que t'havia deixat un somriure a la cara, i que ara et farà reflexionar, i fins i tot tornar a mirar molts detalls de pàgines anteriors, i intentar entendre què ha passat. Dic intentar, perquè ara tot resultarà tenebrós, estrany i ple de dubtes. Una obra de suspens de començament a final que despertarà diàlegs i canvis de parer entre els lectors més reflexius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada