Negra. La vida desconocida de Claudette Colvin

 

Autora: Émilie Plateau.

Editorial: Duomo Ediciones. (2021).

"Si ets de raça negra, ets poca cosa. Si ets una dona negra, no ets res". Així de clares estaven les coses per als segregacionistes blancs no fa pas gaires anys als estats del sud de Nord-amèrica.

Malgrat que la revolució del poble negre sempre porta el nom de Martin Luther King, van ser les dones qui van fer el primer acte de desobediència, van patir els càstigs i van promoure les primeres manifestacions. Fins i tot en les revolucions s'intenta posar en segon terme a les dones.

Claudette Colvin va negar-se a cedir el seu seient a un blanc que exigia el seu dret prioritari en un trajecte d'autobús. Seguia les passes d'una altra dona, Jo Ann Gibson Robinson  que pocs mesos abans havia comès l'extraordinari dret de demanar igualtat. Mesos més tard, tres dones més es negarien a cedir el seu seient, Rosa Parks, Mary Louise Smith i Jeanette Reese. Tot això passava en la ciutat de Montgomery, a l'estat cotoner d'Alabama, on el seu alcalde William A. Gayle intentava mantenir l'estat segregacionista amb mà de ferro, i liderava el WCC (Consell de Ciutadans Blancs). Aquests actes de revolta pacífica van ser la llavor per al naixement de la WCP (Consell polític de les Dones) que lideraria Jo Ann Gibson, però també d'una falsament pacificadora NAACP ( Associació Nacional per al Progrés de les Persones de Color) que era una associació de gent blanca i negra que intentava lluitar contra el segregacionisme, però sense destorbar als patrons.

El còmic ens planteja tota aquesta situació i ens fa una detallada narració del pas dels esdeveniments que va suposar un empoderament important de la raça negra i de les dones. No cal dir que el temps i les veus dels homes van anar modelant un relat de la història que van fer quasi desaparèixer  a la protagonista d'aquesta obra. 

La jove autora francesa fa una molt bona exposició dels fets amb un dibuix molt original i descriptiu que proporciona a l'obra una lectura agradable i formativa. Una manera molt interessant d' intentar entendre el que és inexplicable, el segregacionisme i per extensió el racisme supremacista. Tanquem l'entrada amb dues pàgines del còmic i una foto de la desconeguda Claudette.

Bestiari

Autor: Pere Quart.

Editorial: Edicions 62. Col·lecció la butxaca. (2014).

La natura / diligent ens procura / una bèstia / per a cada molèstia. / Si a les fosques / ja no piquen les mosques / hi ha els mosquits, / que treballen de nits.

Aquest petit poema els vaig aprendre i memoritzar quan tenia dotze anys a l'escola. Era d'un poeta català que es deia Pere Quart. Avui, passats uns anys, he tornat a rellegir aquest bestiari considerat  un dels més destacats de les lletres catalanes, escrit l'any 1937. L'autor fa servir aquest gènere literari propi de la tradició medieval per fer una sàtira del món i de les persones que hi vivim en ell. Les il·lustracions de Xavier Nogués són molt originals i pertanyen a una línia humorística que va desenvolupar molt a la llegendària revista Papitu. Aquest dibuixant també va ser caricaturista, pintor, gravador, ceramista i també va fer figurins per a l'òpera. Un artista propi del renaixement modernista. 

Pere Quart, que en realitat es deia Joan Oliver, va ser poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Ciutat de Barcelona, el Josep Maria de Sagarra de Traducció, i el de la Generalitat de Catalunya de poesia. Fidel a la seva actitud crítica i inconformisme va rebutjar la Creu de Sant Jordi.

Una lectura agradable plena d'ironia, sarcasme i sàtira que com quasi sempre l'autor llença contra la seva pròpia classe social, la burgesia catalana. 

Us deixem per tancar l'entrada el divertit poema de la Girafa: 

Tens el cap petit / perquè la distància / te l'ha empetitit.

Nosaltres, després

Autora: Sílvia Soler.

Editorial: Univers. (2021).

Un llibre molt ben escrit, i dic això perquè malgrat que a la història hi ha un moment que personalment em costa de creure, passa a segon terme per la seducció literària que l'autora imprimeix a les seves paraules. De totes maneres, el llibre parla del pas del temps, de les relacions personals, dels secrets, de l'amor i el desamor, i sobretot de l'amistat. Els protagonistes són quatre joves, dos homes i dues dones, que enceten les seves vides professionals i personals com a persones independents. Estan plens d'expectatives, somnis, anhels, desitjos. El pas del temps també els omplirà d'alguna decepció, frustració i desencant. L'acció està ambientada en la ciutat de Barcelona actual.

Resulta fàcil identificar-se en algun moment amb alguna situació dels personatges i pensar què vam fer nosaltres davant d'alguns moments inevitables en la difícil tasca de créixer.

L'escriptura de la Sílvia Soler és molt àgil, treballa molt els detalls i les situacions ambientals, i té un punt cinematogràfic que et fa viure molt endins de les escenes vitals.

L'autora és llicenciada en Ciències de la Informació, i ha col·laborat com a guionista i escriptora per a TV3, Catalunya Ràdio, i el diari Ara. Ha escrit algunes obres de narrativa i de divulgació, però la seva aportació majoritària són les novel·les, en porta més de quinze obres amb les quals ha guanyat diferents premis i han estat traduïdes a altres llengües.

Una bona lectura sobre el valor de l'amistat i les ferides que es produeixen amb el pas del temps.

Bartleby, el escribiente

 

Autor: José Luis Munuera.

Editorial: Ediciones Astiberri. (2021).

Fa uns tres anys vam comentar aquesta mateixa obra d'Herman Melville, Bartleby, el escribiente. En aquesta ocasió podem veure la brillant i sorprenent aparició d'aquest copista que trenca tots els esquemes, en format de còmic. Munuera fa una molt bona adaptació del text i ens ofereix un dibuix amb cert aire de caricatura, un detallat i exquisit treball dels paisatges urbans de Nova York, i una utilització del color rica i encertada que fa de les pàgines d'aquest còmic una bona experiència. El caràcter críptic de l'obra de Melville continua present, però al còmic sura amb més intensitat una crítica al sistema capitalista. El perquè del comportament del protagonista, peça fonamental de la història, ens continua quedant com la incògnita que mou tota aquesta sèrie d'esdeveniments dins del món de l'absurd. Una lluita dels ideals contra el materialisme, dels principis contra el convencionalisme.

José Luis Munuera, dibuixant nascut a Lorca, és un dels autors més consolidats del mercat Franco-belga. Té una amplíssima trajectòria, més de quaranta obres, com a dibuixant col·laborant amb altres guionistes, i també com a creador d'obres en solitari.

Una fantàstica ocasió per tornar a gaudir d'aquesta obra, i ara també del dibuix d'aquest autor que es va fer famós per la creació de sèries com: "Spirou i Fantasio", "Nävis", "Merlín" o "Sortilegios". Cal destacar la curada edició i enquadernació que fa Astiberri de l'obra, que ja ens té acostumat per la seva bona tasca editorial.

Continuem quedant meravellats per la poderosa frase de Melville: "Preferiria, no fer-ho" 

Regreso al Edén

Autor: Paco Roca.

Editorial: Astiberri Ediciones. Colección Sillón Orejero. (2020).

Una obra monumental. Només l'inici de les primeres pàgines i el final de les darreres amb aquesta deconstruccció de les imatges resulta fascinant. L'autor valencià del qual ja hem comentat Los surcos del azar i Las calles de arena en anteriors entrades, fa una perfecta descripció de la societat de l'Espanya de postguerra. Un país amb un règim polític mediocre, ple de corrupció i misèries morals i mancat de llibertat. També un escenari de domini masclista, i repressor de tot allò que una esglèsia lligada a la dictadura, considerava pecaminosa. I Paco Roca, un mestre de la narració, ho fa des d'una foto familiar de l'any 1946, feta a l'antiga platja Natzaret de València. L'obra està plena de referents autobiogràfics i és una magnífica eina per restaurar la memòria històrica d'una Espanya que passava molts problemes per aconseguir aliments, mantenir una vivenda amb condicions, o senzillament viure. Si tens certa edat, ja veuràs com moltes coses que apareixen a les seves pàgines et ressonen per dins per haver-les viscut o haver-les sentit d'un familiar més gran. Pura història, pur sentiment.

El dibuix d'aquest autor es manté fidel al llarg del temps. Una bona definició de les figures i un detallat treball dels espais  fa que les seves imatges siguin un vehicle perfecte per una narració emocional, equilibrada i molt reflexiva. Les més de cent cinquanta pàgines passen volant com els ocells a la tardor.

Una altra peça brillant del món d'aquest autor que és considerat un dels millors autors contemporanis.

Ara veig que els seus còmics més premiats com La casa, Arrugas o El invierno del dibujante no han estat comentats malgrat que els hem llegit i gaudit. Posarem remei pròximament. 

Nosferatu

Autot: Amat Pellejà.

Editorial: Arola Editors. (2021).

Vam comentar fa un temps Carbó i fusell, i Titànic, l'enfonsament, i també vam llegir El cuirassat Potemkin, tots tres d'aquest mateix autor del qual avui comentem la tenebrosa vida de Nosferatu. Totes aquestes obres tenen el mateix format horitzontal i el mateix tractament pictòric del dibuix al carbó. 

Com ja vam comentar en les anteriors entrades, Amat pellejà és un artista autodidacta en el dibuix, l'escultura, la pintura i la música, i a més de tenir una nombrosa obra, ha rebut diferents premis i ha col·laborat amb un munt d'artistes plàstics i literaris.

En aquesta ocasió l'autor té com a punt de partida la pel·lícula alemanya que porta el mateix nom, Nosferatu, del director F.W. Murnau realitzada l'any 1931. De fet hi ha alguns dibuixos que semblen trets de les imatges mateixes del film, i també el rostre del vampir coincideix amb el de l'actor Max Schreck que es va fer mundialment famós amb la seva encarnació del terrorífic habitant de les tenebres.

Com en els altres llibres de l'autor, aquest també en té un sabor artesanal, d'obra propera i molt directa.

Una altra bona manera d'apropar-se a un mite del gènere del terror i gaudir de la força del traç del carbó.

Mascotas

 

Autor: Jiro Taniguchi.

Editorial: Ponent Mon. (2020).

M'ho temia quan vaig agafar aquest còmic entre les meves mans. Gingebre me'l va recomanar i les seves indicacions quasi sempre encerten, bé, sempre. Aquesta obra del mestre japonès de la sensibilitat  és un autèntic missil per a totes aquelles persones que mantenen relacions d'amor amb els nostres companys animals, això que diem mascotes.

Com sempre, Taniguchi ens omple de tendresa, amor i moments d'autèntica joia, però també de dolor, de buidor, i de pèrdua. Tots aquells que estimem als nostres animals, "els patufos" com jo els anomeno  siguin gossos o gats, gaudiran de la lectura d'aquesta obra, però també tindran un nus a la gola en alguns fragments. El moment quan marxa el nostre amic de quatre potes és pur dolor. Si ets d'aquelles persones que un animalet només és un animal, no cal que perdis el temps llegint aquesta obra. 

L'obra es compon de cinc narracions: "Tener un perro", "Y...tener un gato", "La vista del jardín", "Los dias de los tres" i "Pedigrí centenario", i un text de l'autor que ens explica el perquè de l'obra i la relació amb el seu gos Tam. Els protagonistes humans de les quatre primeres narracions són una parella humana de mitjana edat. La darrera està dibuixada vint anys més tard i és una mica diferent en el plantejament. Això succeïx perquè les primeres narracions van ser publicades l'any 2005 formant part amb una altra narració diferent d'un recull de l'autor. Ara es publica amb una cinquena narració molt més propera a la temàtica de tota l'obra.

Tota l'obra és en blanc i negre, exceptuant la tercera història que és plena de colors vius de natura. 

Un còmic sensible, de lectura calmada, que respira natura i equilibri a totes les seves pàgines, d'un autor imprescindible. Jiro Taniguchi és considerat el més gran divulgador del manga al món, i és una autèntica icona que ha rebut una llista molt i molt llarga de premis nacionals i internacionals. 

Em sorprèn que al blog no hi hagi cap entrada d'aquest autor, els dos editors som admiradors d'aquest mestre des de fa molt de temps. Va morir l'any 2017, però la seva obra la podem gaudir tots aquells amants d'una obra serena, profunda, humana. Per tancar cal dir que l'autor era un fort defensor de l'adopció d'animals davant del fet de comprar-los.

Nubes negras

 

Autor: Antonio Raya Rosas.

Editorial: Trilita Ediciones. (2020).

Un jornaler andalús fart del servilisme i del seu "senyoret" decideix marxar a Barcelona. Abandona la seva promesa que també és pretesa pel terratinent. Són els anys vint, la ciutat comtal bull d'energia i vida, però també és un camp de batalla entre els pistolers de la Patronal i el Govern, contra els membres del sindicat de la CNT. El protagonista, Antonio, inicia les seves passes contractat per la Patronal pel contacte d'una noia que l'acull a la seva habitació on exerceix la prostitució. L'orgull que el va fer fugir d'Andalusia, també el farà canviar d'orientació, els senyors de la Patronal no deixen de ser elements rics i conservadors com el que li feia impossible la vida al seu poble. La missió d'eliminar a un líder ideològic de la CNT que ni tan sols porta protecció, farà que Antonio canviï la direcció de la seva pistola. Quan ja no pot continuar a la ciutat, decideix tornar a la seva terra i recuperar tot allò que era seu. Ara les coses han canviat.

Una narració dinàmica i un dibuix que cuida amb detall l'arquitectura urbana i la figura humana fan d'aquest còmic  una bona obra d'aventures amb una descripció del pistolerisme dels anys vint a Barcelona, que va convertir la ciutat en una de les més violentes d'Europa. Hi ha certa proximitat de la imatge del personatge amb la figura llegendària del "Torpedo" de Jordi Bernet. 

L'autor treballa com a il·lustrador i dissenyador gràfic, i aquesta obra és la seva primera incursió en el camp del còmic. Una il·lusió personal que ha pogut portar a terme amb molt bons resultats.

Estampas 1936

 

Autor: Felipe Hernández Cava. Dibuixos: Miguel Navia.

Norma Editorial. (2020).

Trenta-sis dibuixos en un blanc i negre molt retallat i perfilat que de vegades ocupen dues pàgines o una, constitueixen aquest particular passeig pels inicis de la Guerra Civil Espanyola. Sobre els dibuixos figuren uns textos que comenten l'escena, però sense establir diàlegs, són de vegades poètics, de vegades semblen retalls de premsa, i tracten de donar més informació a la imatge. Quan la il·lustració només ocupa la pàgina de la dreta, a l'esquerra trobem textos de Juan Ramón Jiménez, Manuel Chaves Nogales, Clara Campoamor, Manuel Machado, Julián Marías, Julián Besteiro, Salvador de Madariaga, i altres escriptors i pensadors espanyols.

Al llarg de les pàgines apareixen les brigades republicanes, les forces colpistes, els soldats marroquins de Franco, els impactes de l'aviació, la misèria al carrer, la crema d'esglèsies, els afusellaments, i sobretot les víctimes d'una guerra absurda com totes. Una aproximació que tracta de no ser partidista, però que resulta discutible en algunes imatges i comentaris. Cadascú té les seves opinions, ben és cert.

La imatge de les dones també podria ser tema de debat, totes elles són molt sexuals, i en alguna escena fins i tot sorprèn. De totes maneres els dibuixos de Miguel Navia són molt atractius i espectaculars, la seva tasca en publicitat, animació, premsa li proporciona un segell molt particular.

Felipe Hernández ha guanyat el Premio Nacional de Cómic l'any 2009 per l'obra "Las serpientes ciegas". Aquest autor és un guionista amb una dilatada carrera i un especialista en el tema de la Guerra Civil.

Una obra crua que ens diu que en una guerra tots perden, uns més i uns altres menys. Tancarem l'entrada amb dos dels textos que acompanyen dues imatges:

- "Pensar que media España puede destruir a la otra media es una locura". Julián Besteiro.

- "Las guerras civiles duran cien años". Gregorio Marañón.

Ahir

 

Autora: Agota Kristof.

Editorial Amsterdam. (2021).

Breu i sec com un cop de puny. Aquesta és la definició que apareix a la contraportada d'aquest llibre, i que descriu un retrat poètic i torbador de la vida en solitud de l'exili i el pas del temps que escombra els somnis i destrossa l'esperança. Resulta inquietant la tristor i dolor que provoca la gèlida i precisa narrativa d'aquesta autora nascuda a Hongria l'any 1935 i morta a Suïssa el 2011. El seu text és com un ganivet esmolat que obre la carn amb delicadesa i habilitat extrema.

El protagonista, Sandor Lester, és un treballador d'una fàbrica monstruosa, on passa hores perforant metall. Un forat i un altre i un altre, fins a l'infinit. Tots els dies són iguals de llarg i horribles, i l'única cosa que el manté en peu és somiar amb una noia, la Line, amb la que somia d'ençà que va marxar del seu país. Un matí, veu a la Line a l'autobús, però no el somni idealitzat, sinó la Line en carn i ossos. Un fantasma de la infantesa que  ha vingut per posar-lo a prova.

Una narració que s'arrapa a la nostra ànima amb la persistència d'una ferida profunda. El llibre té molt d'autobiografia de l'autora, va haver de fugir del seu país als vint-i-un anys, quan va ser envaït per l'exèrcit soviètic i quan va arribar a Suïssa amb el seu marit i la seva filla de quatre mesos va treballar en una fàbrica.

La seva obra, tota en francès, comprèn una part important com a dramaturga i una altra com a novel·lista. Va guanyar els premis: el Prix du Livre Européen, i el Prix du Livre Inter.

Prosa freda i minimalista sobre els desastres de la solitud, els silencis, l'emigració i la fragilitat de la condició humana. Pàgines on trobaràs la bellesa de la desesperança. Ara tinc moltes ganes de llegir alguna altra obra d'aquesta autora que desconeixia per complet.

¡Oh, Josefina!

 

Autor: Jason.

Editorial Astiberri. (2020).

D'aquest autor noruec ja hem realitzat tres entrades: La momia misteriosa, Un noruego en el camino de Santiago, i Athos en América. Totes elles diferents, però amb l'estil inconfusible i invariable d'un autor que no es mou ni un mil·límetre del seu món. I de vegades això fa que en algun moment l'autor sembla que dibuixa i explica històries per a ell mateix o persones que circulin per la seva galàxia.

L'obra es divideix en quatre parts molt diferenciades narrativament. La primera és "El camino de Wicklow" que segueix la sèrie de narrar els mateixos viatges de l'autor, resulta fresca i divertida. La segona és "L. Cohen: una vida", una simpàtica aproximació a la biografia del llegendari músic. A la tercera trobem una història interessant, "Los diamantes", un thriller íntim deconstruït, però que resulta confusa quan estableix diferents nivells de narració, i la semblança dels personatges encara dificulta més la comprensió. La quarta i darrera és la que porta el títol del còmic: "¡Oh, Josefina!", una història d'amor entre Napoleón i Josefina vist pel feltre escandinau.

En resum, un còmic ple de l'humor àcid i demolidor que ens acostuma a portar l'autor amb aquests personatges d'ulls buits i carregats de certa melangia i tristor existencial. 

Jason és Jason, ni decep ni sorprèn, però desitjo que continuï amb les seves cròniques i biografies, i no el perdem en experiments de deconstrució. Opinió personal, clar, d'un seguidor fidel d'aquest tipus rar.

Ofensiva final

 

Autor: Miguel Ángel Giner Bou. Dibuixos: Susanna Martín.

Editorial Dolmen. (2020).

Aquest còmic és un producte carregat de bones intencions, i malgrat que sembli una narració d'aventures, ens parla de moltes coses interessants. D'entrada ens planteja el viatge d'Iratxe, una documentalista que acaba de guanyar un Oscar i que lluny de distanciar-la dels conflictes, torna amb el seu equip a l'acció a Centreamèrica. Allà coneix a Damaris, responsable d'una ONG, que els hi farà trepitjar i viure el terreny del seu país. Una terra amb valors humans més reals i molt més solidari, però també amb una violència i desigualtat terribles.

L'obra planteja la realitat d'un món occidental que tanca les fronteres i aixeca murs per evitar els obligats moviments migratoris de sud a nord de moltes poblacions que fugen de la misèria, les guerres i la fam. També queda reflectida la violència masclista i la creixent desigualtat entre els rics molt rics i els pobres cada vegada més pobres.

Pot ser que al tractar-se d'una obra molt didàctica caigui en algun moment en la simplificació dels personatges, vull dir que els bons són sempre bons sense fissures, fins i tot algun que d'entrada sembla estar fora de registre, al final acaba donant suport a la bona causa.

Susanna Martín és una dibuixant i dissenyadora catalana, autora de diversos còmics i novel·les gràfiques, i pertany al Col·lectiu d'Autores del Còmic, i del Collectif de Créatrices de bande dessinée contre le Sexisme. El seu dibuix resulta molt explicatiu i dinàmic, sense caure en massa detalls, menys és més.

Una obra orientada a conèixer una realitat que pot semblar molt llunyana, però que és aquí a la vora, i que et deixa amb cert aire d'optimisme i esperança en un futur alternatiu diferent.

Lobo negro, un skin

 

Autora: Marie Hageman.

Editorial: Alfaguara. Serie roja. (2008).

Aquest llibre que avui comentem està orientat a un lector adolescent o molt jove. Descriu en primera persona el pas dels dies d'un jove skin alemany amb el sobrenom de Llop Negre, i el seu entorn social i familiar. En aquest temps, ell passa d'un grup de companys que el que volen és beure alcohol fins a caure a terra, fer bretolades i donar-se cops de puny entre ells, a un altre estadi on l'odi vers l'estranger i la situació politicosocial actual és conduït i manipulat per gent adulta pertanyent a l'extrema dreta més radical. La negació de l'Holocaust, la supremacia dels aris, i tota la parafernàlia nazi (banderes, cançons, i armes) es va dipositant sobre el cervell d'aquests joves que acabaran creient que per pertànyer a un grup, són alguna cosa. Ara, el seu odi, està dirigit, no cal pensar. Si ho fas, i penses pel teu compte, poses en perill la teva integritat.

Resulta manifesta la manca d'estructura familiar a la llar de tots aquests joves, que arrosseguen d'entrada problemes greus de convivència amb situacions d'alcohol i violència domèstica. La integració en aquestes bandes té molt de fugida i descàrrega de la violència que porten dins.

L'autora del llibre el va publicar amb aquest pseudònim per evitar problemes amb l'ultradreta, el seu nom autèntic és Elizabeth Zöller, i és una escriptora amb nombrosa obra per a públic infantil i juvenil. 

A les darreres pàgines hi ha un glossari amb alguns termes per intentar explicar alguns conceptes amb més detall. Un llibre interessant per als joves que intenta raonar com alguns elements de la societat poden esdevenir membres no pensants d'un grup que els conduirà amb mà de ferro per aconseguir els seus interessos i retornar a un passat que va matar a milions de persones.

Éramos el enemigo

 

Autor. George Takei. Dibuixos: Harmony Becker.

Editorial: Planeta. (2021).

George Takei és l'actor conegut  a tot el món des de fa seixanta anys pel seu paper com a Hikari Sulu, el timoner de la nau Enterprise a la brillant sèrie de televisió Star Trek. Al llarg de la seva vida ha portat el comandament de moltes altres naus per lluitar contra la desigualtat, el racisme, l'homofòbia, però ara fora de les pantalles, dins de la societat nord-americana.

En aquesta obra, i acompanyat pels guionistes Justin Eisinger, editor de Top Shelf, i Steve Scott, guionista en Archie Comics, ens fa una narració dura i detallada de la seva infantesa, internat en camps de concentració.

Tot comença després del bombardeig de Pearl Harbor per les tropes nipones a la Segona Guerra Mundial. Des d'aquell moment tota la població d'ascendència japonesa que hi havia vivint a Nord-amèrica va ser considerada com a enemiga nacional. Totes aquelles persones van ser internades en camps de presoners, amb condicions de vida lamentable, i les seves cases, diners, i propietats van ser requisades pel govern del president  Roosevelt. Tant era que la gran part de la població nipona fos ciutadana ianqui, que hagués tingut descendència, i que estigués absolutament integrada laboralment i socialment, pel fet de ser d'ascendència nipona era condemnada a ser un enemic a castigar i humiliar. Tot el còmic és una crítica al sense sentit d'aquells moments de la història, però ho fa des d'un esperit de concòrdia i esperança molt proper a l'equilibri oriental. La narració sembla feta per un avi als seus néts que volen saber que va passar, i per això incorpora tendresa, pau i esperança que allò no torni a passar mai.

George Takei i la seva família van sortir vius d'aquell malson i van poder reconstruir la seva vida malgrat el dur cop que van patir d'un dia per l'altre. Després d'aquell episodi, l'autor és un dels més emblemàtics lluitadors en les causes socials a Nord-amèrica on ocupa nombrosos càrrecs dins del teixit social. Va ser nomenat pel president Clinton membre de la Comissió d'Amistat entre el Japó i els Estats Units, i ha rebut al seu país l'Ordre del Sol Naixent per l'Emperador Akihito.

Una obra dibuixada per la il·lustradora Harmony Becker com si fos una il·lustració infantil, però que fa que el contrast entre que narra i com es dibuixa, encara faci que sigui un element de denúncia més potent. El còmic va guanyar el prestigiós Premi Eisner l'any 2020.

Una magnífica obra que et fa descobrir uns fets que fins i tot molts ciutadans nord-americans d'avui en dia, desconeixen i reben amb sorpresa i sentiment d'haver comès una injustícia. Llàstima que el món actual continua patint la injustícia en molts fronts i terres.

Un noruego en el camino de Santiago

Autor: Jason.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2017).

L'autor noruec quan fa cinquanta anys es planteja dues alternatives: realitzar el Camí de Santiago o comprar-se un Porsche. Aquesta anècdota la diu el personatge del relat que és el mateix autor. Trenta dos dies i vuit-cents quilòmetres des de Sant Joan de Peu de Port fins a Finisterre. 

Milers de persones de totes races, edats, creences i condicions recorren aquesta ruta cada any. Jason ens va narrant el seu viatge, la seva timidesa en alguns moments, la condició de ser noruec enmig d'una Espanya profunda, les trobades amb altres caminants, els diferents albergs, els menjars de vegades de taula, de vegades entrepans. Tot vist des de l'humor nòrdic d'aquest narrador. El còmic, a més de ser molt entretingut, és una forta invitació a què tu també facis aquest recorregut ancestral algun dia.

L'autor destaca les converses i el contacte amb la gent com el millor del viatge, i per la banda menys positiva, els problemes amb les butllofes als peus, i l'existència d'algunes xinxes i altres bitxos en algun alberg. També són molt interessants les diferents raons personals que van donant els viatgers per emprendre aquest viatge a Santiago. 

Una altra obra de Jason, com La momia misteriosa, o Athos en América que ja vam comentar fa un temps i moltes entrades, però aquesta té algunes particularitats que la fa especial: ser una obra autobiogràfica, descriure un viatge per entorns i paisatges molt propers, i ser una invitació personal per realitzar el camí quan tu ho decideixis. No podem oblidar que l'autor es manté absolutament fidel al seu estil i que els seus personatges continuen sent aquesta combinació d'humans, gossos, ocells i altres animalots. 

Un còmic en el qual tu acompanyes al personatge, i vius una mica l'experiència d'aquest viatge tan especial, on el més important és el camí i la relació amb la gent, la cultura del territori que trepitges i la natura. Un Jason molt personal, emotiu, i proper.

Las historias secretas que Hopper pintó

 

Autora: Erika Bornay.

Icaria Editorial. (2009).

Fa només tres entrades que comentava la proximitat de les imatges d'Andrea Serio en la seva obra Rhapsody in blue, amb les del mestre nord-americà Edward Hooper. En aquesta obra l'autora s'aproxima als quadres del pintor, i ens proposa una sèrie de viatges imaginaris que exploren la soledat, la tristor, la decepció, i també la rebel·lió callada de les dones que apareixen en els seus immortals olis.

Pintar històries o contar quadres, la delicada i fràgil frontera entre totes dues discilplines artístiques que en aquest llibre tendeixen a desaparèixer. Si ets un seguidor d'Hooper, o fins i tot si només t'has detingut alguna vegada davant dels seus quadres, estic segur què has pensat que passava dins d'aquell quadre, què pensaven els personatges, o què passaria immediatament després d'aquella detenció pictòrica de l'acció. La mirada de l'espectador reconeix en aquests espais pictòrics la presència d'un conflicte, i potser un drama. En la mirada del pintor també hi ha una voluntat de voyeur, que provoca un plantejament d'anàlisi exterior d'aquesta realitat detinguda.

Erika Bornay és professora al Departament  d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona. La seva especialitat és la iconografia de la dona a l'Art. Com a escriptora ha realitzat nombrosos assajos sobre la iconografia femenina al llarg de la història, i en el camp de la novel·la té publicades una desena d'obres que exploren la complexitat de l'univers femení des de múltiples perspectives.

En el llibre podem gaudir de dinou històries al voltant dels quadres del pintor, i una darrera història del quadre que Hooper no va pintar mai.

Resulta molt agradable la lectura d'aquest llibre,  i és possible que algun quadre del pintor, ja t'hagués generat una història semblant aquell dia que vas poder veure l'obra d'aquest mestre del neorealisme. Les narracions són àgils, breus, i obren la porta a moltes altres històries possibles que cada espectador pugui imaginar. De fet, és una invitació difícil de refusar. Si t'agrada Hooper, aquest és el llibre. 

Un trabajo como cualquier otro

Autor: Alex W Inker.

Editorial: Ponent Mon. (2020).

Aquest còmic ens situa en Alabama de la Gran Depressió, l'any 1920. La crisi bancària omple els carrers de gent sense feina, la misèria també ofega als agricultors. Roscoe T. Martin veu com la granja que té amb la seva dona no tira endavant, la terra no dóna fruits i el procés de la petita producció no funciona. L'electricitat es va estenent pel territori i es converteix en el seu desig, la convertirà a la seva professió sense saber que aquest pas el portarà a un desgraciat futur. 

Tot en aquestes pàgines respira pobresa, dolor, desamor, racisme i opressió. L'obra està basada en la novel·la de Virginia Reeves, i és molt propera a l'obra de John Steinbeck amb novel·les mítiques com "El raïm de la ira" o "A l'Est de l'Edèn".

La narració és una faula humanista que ens mostra tots els problemes econòmics i socials d'aquella Amèrica, però que no són tan lluny dels moments actuals en molts racons del nostre món actual. La misèria, el fracàs, la injustícia i la pobresa continuen ben presents.

El dibuix de l'autor és enèrgic, crispat, moltes vinyetes tenen dos tons sobre blanc, el negre que dibuixa i un vermell que dóna a l'obra una càrrega de tensió important. Alex W Inker és un il·lustrador i guionista francès amb formació a Bèlgica. Té un màster en cinema i ha fet de professor a l'escola de còmics de la Universitat de Lille. Ha publicat també les obres: "Apache", "Panamà Al Brown", "L'enigma de la força" i "Servir al poble".

Un còmic amb una narració àgil, un dibuix efectiu i rude, que es mou en el terreny del drama social més colpidor. La narració acaba en un final sorprenent que deixa la porta oberta a moltes interpretacions. Tot un encert ple de poesia, encara que fosca. Destaco també l'edició del còmic i la seva molt bona enquadernació. 

Rhapsody in blue

 

Autor: Andrea Serio.

Roca Editorial de Libros. (2021).

"Apenas quedan vestigios que nos recuerdan esa luz. Cada vez estamos más cerca de la oscuridad; de hecho, solo somos casi oscuridad". 

Aquesta frase de l'obra "Entre el cel i la terra" de J. K. Stefánsson obre aquesta barbaritat de còmic. I dic barbaritat perquè les aquarel·les d'aquest dibuixant italià que omple les pàgines d'aquest còmic són senzillament brutals, espatarrants, pura pintura. Andrea Serio és professor a l'escola Internacional de Còmics de Torí i Florència, és autor del llibre d'art "Seriously", i ha realitzat nombroses exposicions, portades de discos, cartes del tarot, cartells de cinema i moltes coses més.

Les figures humanes i els espais gegantins ocupats per personatges realitzant operacions quotidianes ens apropen molt als escenaris d'Hooper, i a algunes obres de Mattotti. 

El protagonista Andrea Goldstein viu placidament a la seva ciutat de Trieste, és a punt de començar la universitat, tot sembla anar bé, però de sobte el feixisme de Mussolini i l'antisemitisme de Hitler canvia totes les regles del joc. Haurà de marxar als Estats Units i buscar una nova vida. Nova York resulta fascinant i el blau del cel li recorda als cels de la seva terra. La música de George Gershwin inunda l'aire de la ciutat dels gratacels. Un altre gir de la vida el farà tornar a Itàlia per defensar-la uniformat com a soldat nord-americà. Aquesta història ens és narrada amb diferents salts temporals, i això que podria suposar alguna dificultat en la lectura, acaba donant-li agilitat i frescor a la narració. 

Un còmic ple de nostàlgia, de tendresa, del dolor de l'emigració forçada pel feixisme, però també del desig de viure i tirar endavant. A les darreres pàgines veurem que tots els esdeveniments estan basats en fets reals. Una bona narració expressada amb uns dibuixos colossals del mestre Andrea Serio.

La casa de foc

 

Autor: Francesc Serés.

Editorial: Proa. Col·lecció A Tot Vent. (2020).

A Sallent de Santa Pau arriba un home que no deixarà mai de ser un foraster, una persona que fuig d'un passat, i que serà el dipositari de les històries dels altres. Aquest personatge serà el narrador amb un paper actiu que canalitzarà els dolors, les raons visibles i les ocultes, els temors, i l'energia de les passions i la venjança de tota una complexa galeria de personatges.

L'autor posa en el centre un professor que rebrà la petició del tot poderós i misteriós Jordi de Can Sol per que faci classes de repàs a la seva néta de tretze anys, la Mar. La relació intensa i voluble amb la Mar i la seva mare, la Carmina, començaran a moure i deixar clarianes en un horitzó que sembla lligat amb mà de ferro. Resulta curiós que el patriarca i propietari de tot el que es fa i desfa a la comarca tingui el do màgic dels sauris, l'habilitat de trobar aigua sota la terra sense més ajut que la seva energia sensorial.  

L'obra mostra la importància de tots els personatges per petits que siguin. Tots ells componen un entramat d'històries, una mena de teranyina social ficada en un entorn natural gegantí que per una banda els aïlla i sintetitza, però que també els empetiteix i els fa més vulnerables.

Una història de grandeses, de misèries, de poder i ambició, de desitjos i frustracions, d'amors i de baixes passions.

Un llibre de quasi sis-centes pàgines que es mou per un laberint de sentiments, i que conviu entre el misteri i el suspens, i toca temes com l'especulació, la genètica, l'educació i les economies submergides.

Resulta difícil deixar de llegir aquest llibre, i malgrat que té una llarga extensió de text, és molt fàcil que el llegeixis en poques hores. Va rebre el Premi Proa de novel·la amb aquesta obra i també ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Literatura, i el Premi Ciutat de Barcelona. La bona enquadernació i el text amb un cos i tipografia amables, també ajuden molt a la seva bona lectura.

Historias de Fantasmas de Japón

 

Autor: Lafcadio Hearn.

Editorial Edelvives. (2019).

Amb un format de DIN-A4, una enquadernació clàssica, un paper setinat d'un gramatge important, la impressió perfecta, una tipografia cuidada, i unes làmines exquisides, tot conforma un llibre de luxe, ideal per un bon regal, però el contingut a més, defineix perfectament la relació amb el fantàstic que tenen els japonesos. La relació de la cultura japonesa amb els fantasmes, la mort, la reencarnació, i el més enllà té poc a veure  amb la cultura occidental. De fet, la mort per a ells, no deixa de ser un pas a un altre estadi. Néixer i morir tenen el mateix significat, dues portes entre diferents estacions. Els fantasmes són entitats molt més properes i arrelades a les tradicions, la natura i als costums per a tots els japonesos, però no formen part d'un passat oblidat, ben al contrari, poden conviure perfectament amb tota la càrrega tecnològica, de disseny i funcionalitat que té Japó.

L'autor, Lafcadio Hearn, podria ser un personatge d'una novel·la per la seva difícil vida, va néixer a Grècia l'any 1850, fill d'un cirurgià de la Marina Britànica i una dona grega. Abandonat pels seus pares, va viure la infantesa a Gal·les amb una tia seva, i va perdre un ull amb un joc dels seus companys d'escola. Als setze anys, és expulsat de la família i viu a la misèria fins als vint-i-dos que marxa a Nova Orleans fent de periodista. Sense sortir de la pobresa i per omplir un article d'un diari, viatja al Japó. Allà trobarà un país que l'acull, una dona amb la qui tindrà tres fills, una estabilitat econòmica i un tranquil refugi en el budisme. Va ser professor universitari a la Universitat de Waseda. Morirà als cinquanta-quatre anys després de recopilar molts contes japonesos a diferents llengües, i gaudir d'una pau que no va trobar mai entre els occidentals.

Les il·lustracions de Benjamin Lacombe són extraordinàries. Aquest escriptor i il·lustrador francès de només trenta-nou anys ha publicat una trentena d'obres, ha realitzat animació per a cinema, i ha rebut diferents premis internacionals. Exposa habitualment a galeries i museus de tot el món.

Abans d'entrar en els contes, hi ha un pròleg molt interessant de l'escriptor francès Francis Lacassin per ubicar al lector en el món de la fantasia desbordant que contenen les pàgines d'aquest llibre. Podem trobar deu contes i uns jocs de sobretaula i cartes molt curiosos que es mouen entre els fantasmes i la mort. Alguns difícils de comprendre d'inici per a un occidental, però molt atractius visualment.

Com diu l'escriptor Ambrose Bierce en la seva obra "El diccionari del Diable" a la contraportada del llibre: "Fantasma: signe exterior evident d'una temor interna".

Per tancar l'entrada d'aquest fantàstic i màgic llibre us deixem un proverbi oriental que figura al final del llibre: "La vida és un somni i la mort és el temps del despertar, i l'home camina entre un i l'altre com un fantasma".

En el ahora

 

Autor: Thich Nhat Hanh.

Editorial Kairós. (2017).

- El entonces pertenece al futuro. Es una ilusión que nunca se hará realidad.

- Solo gracias al vacío pueden manifestarse todas las cosas. La naturaleza de un yo es una ilusión.

- El ahora abraza todos los cuándo y todos los pudo haber sido.

- Solo en el aquí podemos reconocer nuestra mutua presencia. Fuera del ahora, todo es etéreo, como el  humo.

- Lo que veo eres tú mismo. Solo podemos verlo si regresamos al ahora. Todo lo que has estado  buscando está ya en el momento presente.

- Solo en el ahora puedes ver el aquí. Solo el presente es real.  

Aquestes quatre pinzellades  poden donar una idea general d'aquesta íntima i poètica obra inspirada en un text clàssic del mestre zen japonès Dogen. El llibre es divideix en dues parts molt diferenciades. La primera parla de la vida de l'autor, i el difícil camí que va hi va haver de recórrer per la violència i bogeria de la guerra contra els francesos primer, i després la guerra entre els dos Vietnam, que va causar tantes morts. Dins d'aquest infern, Nhat va promulgar un "budisme compromès", un budisme que fos una petita barcassa per salvar al país d'una desesperada situació de conflictes, divisions i guerra. Una acció d'ajut emocional, d'assistència mèdica, d'intent de trobar pau i equilibri enmig dels trets de les metralladores. Molts dels seus companys van caure abatuts, i van haver d'anar movent-se pel territori, perseguits pels militars.

La segona part del llibre és plena de poesia, principis de vida, referències als mestres budistes i una reflexió al voltant del més gran poema èpic vietnamita "La història de Kieu" de Nguyen Du.

El llibre inclou cal·ligrafies meditatives del mateix autor, i ens invita a entrar en l'espai de calma i intemporalitat.

Thich Nhat Hanh és un dels mestres zen més respectats i considerats del món budista. En porta més de seixanta anys  en l'ensenyança de l'art de viure de forma conscient, i és autor de molts llibres traduïts a moltes llengües del món.

El cor heretge

 

Autor: Aina Garcia Carbó.

Editorial: Bromera edicions. (2019).

Un poemari d'una jove escriptora amb una poètica molt personal, arrelada a la terra i als seus, al valor de fer front a les adversitats i el valor de la pertinença a un col·lectiu. Els poemes són d'amor, de lluita, de defensa dels oprimits i els menystinguts. Nascuda a Castelló de la Plana l'any 1993, mestra d'Educació Infantil per la Universitat Jaume I, té un Màster de Literatura Infantil i Juvenil i Llibres. Treballa a més com recitadora, ha estat membre de jurat de diferents premis de poesia, i col·labora com a crítica literària en mitjans de premsa. Ha rebut ja diferents premis literaris en l'àmbit valencià.

Ha escrit en el camp de la poesia, l'assaig literari, i ha publicat una novel·la per a lectores molt joves: "Les detectives i el banquet de carxofa".

L'obra està dividida en quatre parts: Set i desfici, Causa oberta, Pel deliri i la impaciència, i Al batec convuls, amb uns deu poemes cadascuna d'elles. Com a inici del llibre hi ha dos poemes introductoris: Llibertat, i Assumpció.

Un poemari amb molt bona sonoritat, domini del ritme i la llengua, i que diu coses importants, lluny de la buidor o artificialitat. Per tancar l'entrada us deixem amb uns petits fragments de "El cor heretge" de l'Aina:

- Vine, / sé que no et veuré, però em lliure a cada passa que habite.

- Baixem com talps / al sediment més homogeni/ de la matèria. / Busquem el nucli, / el perquè de les coses, / com a un tòpic curiós / que manté encesa i conscient / l'energia de l'ànima.

- Tot just intuir què passa / a l'altre costat de la porta.

El mestre de dibuix

 

Autora: Àngels Gardella.

Editorial: Edicions 62. Col·lecció El Balancí. (1998).

Aquest llibre és la història d'un enamorament en el sentit més ampli i pur de la paraula. A començaments del segle passat a Barcelona, Nazari és un jove idealista i seguidor de l'anarquisme que dóna classes de dibuix per guanyar-se la vida. Una de les seves alumnes és l'Agnès, una de les quatre filles de la família benestant i conservadora dels Teixidor, una representació perfecta de la burgesia industrial de la ciutat comtal. L'enamorament del Nazari i l'Agnès, malgrat totes les adversitats possibles, constituirà el desig més poderós per viure junts, i tots dos mouran cel i terra per aconseguir-ho. Un exemple ple de poesia i simbolisme de l'amor apassionat entre dos joves.

Àngels Gardella és professora a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres, crítica de llibres a premsa, i ha escrit més de vint novel·les, moltes adreçades al públic juvenil. Ha rebut nombrosos premis entre els quals destaquen el Premi de la Crítica, el Premi Folch i Torres, el Premi Nacional de Literatura, i el Premi Joaquim Ruyra. Aquesta obra que avui comentem va ser finalista del Premi Prudenci Bertrana l'any 1997.

Una obra curta que es llegeix amb interès i mantenint un bon ritme de narració al voltant d'una bonica i tendra història d'amor que xoca violentament amb els esdeveniments de la Setmana Tràgica i tots els conflictes polítics i socials que es van succeir. Després de la seva lectura, vaig pensar que aquesta història portada a les pantalles podria donar bons fruits perquè a més de ser àgil i intensa, té un final molt rodó i sorprenent.