Paisatges perduts de la Terra

 

Autora: Aina Bestard.

Editorial: Zahorí de ideas. (2020).

Un llibre il·lustrat amb imatges a doble pàgina minuciosament ubicades en el temps de la formació del nostre planeta i els radicals canvis de paisatge i condicions. Les imatges estan acompanyades per breus textos que ens indiquen les modificacions més importants sobre la Terra i les característiques de molts animals i plantes que ja han desaparegut milers o milions d'anys. Aina Bestard és una il·lustradora mallorquina  que ha dissenyat estampats per a Miró Jeans, calcetes per a Woman's Secret i sabates per a Camper, i compta amb una col·lecció de llibres infantils/juvenils com a "Paisatges desconeguts del sistema solar", "Naixements bestials", "Què s'amaga dins del mar", o "Què s'amaga al cel".

Els llibres tenen amb el suport del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i els podem llegir en eusquera, castellà, italià, francès, anglès i polonès, a més de la nostra llengua el català.

L'obra que avui comentem, té vuitanta pàgines, algunes vegetals, que ens mostren éssers que ja no existeixen i que n'hem tingut coneixement d'ells pels seus fòssils. Fauna i flora desapareguda fa milions  d'anys que podem tornar a veure en detallades il·lustracions d'aquesta autora de ses illes que ha estat molt de temps a Barcelona.

Un llibre molt pedagògic a més d'atractiu. Posa el temps de les nostres vides com un capítol molt i molt petit comparat amb la història del nostre planeta i infinitament amb la història del cosmos. Som un capítol molt breu. 

T'estimo

 

Text: Hélène Delforge. Dibuixos: Quentin Gréban.

Editorial: Simbol editors. (2020).

"Estimar. Una manera de ser, un cop de sort, una sorpresa, un sentiment, una sensació, una emoció. L'amor es viu, l'amor es diu, l'amor s'explica, l'amor es comparteix, l'amor comença, l'amor s'acaba... a vegades. Però no sempre. Hi ha tantes maneres de dir t'estimo com gent que estima".

Aquest és el text de la contraportada d'aquesta elegant obra que mostra trenta-una precioses imatges a tota pàgina que són acompanyades per un breu text i un dibuix al peu de pàgina.

L'obra enquadernada de forma exquisida i amb unes mides grans (34 x 28 cm) és un bon objecte de regal per una ocasió especial. Les il·lustracions del dibuixant belga Quentin Gréban són una meravella. Aquest jove autor ja ha realitzat més de vint-i-cinc llibres, la gran part infantils, 

Hélène Delforge és una periodista, mestra i escriptora belga que malgrat ser molt jove ha escrit una trentena de llibres infantils traduïts a més de deu llengües. Va guanyar el Premi Saint-Exupéry per la seva obra "Les contes de l'alfabet".

Tots dos artistes ja han col·laborat en nombroses ocasions. Sembla que s'entenen molt bé a l'hora de fer aquestes delicades obres.

Un passeig agradable per moltes situacions en què l'amor apareix en diferents situacions, edats, condicions i destins. Estimem-nos.

Contrition

 

Guió: Carlos Portela. Dibuixos: Keko.

Norma Editorial. (2023).

Contrition és el nom d'una petita ciutat del comtat de Palm Beach a Florida on viuen una quantitat enorme de pederastes, que ja han passat per la presó, condemnats per delictes sexuals. Aquesta reclusió ve dictada per les dures lleis de Florida que obliguen els delinqüents a deixar constància pública dels seus vicis, i a viure en llocs aïllats i sempre a més de tres-cents metres de qualsevol indret on pugui haver-hi o passar nens.

La mort d'un personatge de la fosca comunitat en un incendi que és declarat per les autoritats com accidental farà que una periodista, Marcia, inicií una investigació que traurà a la llum una enorme quantitat de secrets i misteris d'una absoluta perversió.

Marcia, a més, haurà d'avançar amb la investigació intentant resoldre els problemes amb el seu marit que no comprèn que dediqui més temps a la seva feina que a la seva família. Per a la periodista tot l'assumpte es converteix en un repte contra l'establert i una manera de trencar una vida que comença a ser dominada per la rutina.

L'obra no dona gaires respostes a temes com si és possible la redempció en els causants de delictes sexuals, ni tampoc si nosaltres som capaços de perdonar segons quins comportaments, ni si tan sols sabem què fer amb aquestes persones ni on tancar-les. Obre moltes preguntes perquè el lector es pugui posicionar i saber si té una opinió clara sobre tota aquesta temàtica.

Carlos Portela fonamenta la seva obra en un llibre de Sofía Valiente que descriu una població real a Florida anomenada "Miracle Village" on, com en el còmic, viuen pederastes que ja han estat condemnats i viuen aïllats de tot el món. Una mena de limbe infernal.

Keko, el dibuixant madrileny que ja vam veure i gaudir a un dels volums de la seva negra trilogia del Yo, concretament Yo, mentiroso, torna a fer un exquisit recital de negres intensos sobre blanc, un segell inconfusible de les seves il·lustracions. Tota la narració adquireix un to depressiu, de violència ambiental i claustrofòbia.

És de destacar que malgrat tot el terror que envolta als personatges i les seves accions, el còmic no conté imatges d'evidència extrema, i senzillament les insinua perquè el lector pugui arribar a imaginar la profunditat de la foscor. 

Contrition és un fosc i seriós thriller ple de sorpreses, girs, que presenta una sèrie de personatges que ens ensenyen el seu punt de vista i el seu particular argumentari ficats en la problemàtica dels delictes sexuals, des dels més directes i físics als més moderns i difícils de detectar com el ciberassetjament i l'assetjament escolar.

Contundent reflexió sobre els delictes sexuals i la resposta de la societat. Una ficció basada lamentablement en una realitat moltes vegades amagada.

Limpieza en seco

 

Autor: Joris Mertens.

Editorial: Planeta Cómic. (2023).

El còmic té poc més de cent cinquanta pàgines i et passes les pàgines desitjant que no arribi el final.

El perquè és l'autèntica meravella d'imatges que es van succeint una darrera l'altra fins al final. Sense treva. L'argument és potser massa breu, massa poc per tanta pintura. Quan el personatge central, un home solitari, un perdedor que sempre pateix la pluja més inoportuna, inicia les seves passes desitges que li passin un munt de coses i que apareguin més problemes, més personatges, més suc, i la fi del còmic et deixa un pèl afamat de més, de molt més. Et semblarà injust que et deixin allà palplantat.

El paisatge plujós d'una Brussel·les dels anys setanta és l'escenari on aquest home de cinquanta anys pateix la solitud i l'infortuni més sever. L'estudi de la llum i dels reflexos és una classe magistral d'aquest autor belga.

Joris Mertens va arribar molt tard al món de les novel·les gràfiques. Ha estat trenta anys en el món del cinema com a guionista, dissenyador d'attrezzo, fotògraf, creador d'efectes visuals i director artístic. I tot aquest bagatge és molt palpable en els seus còmics.

L'any 2019 es va estrenar amb el còmic "Béatrice, l'heroïna de l'abric vermell" amb el qual va rebre nombrosos premis com el "Sérignan", el "Premi Atomium" de Bèlgica, i el "Premi de la Crítica" i el "Premi Audacity" a Angoulême.

Amb "Limpieza en seco" obté el "Premi de còmic Victor Rossel" i el "Premi Willy Vandersteen".

Gaudiu amb la pintura d'aquest autor que domina la figura humana i l'arquitectura de forma prodigiosa, i mireu la llum de cada imatge sota la pluja. Se us farà molt curt i voldreu més, segur.

The silver coin

 

Guió:  Diferents autors. Dibuix: Michael Walsh.

Editorial: Panini Cómics. (2022).

L'artista canadenc Michael Walsh va iniciar aquest projecte cercant la col·laboració de diferents guionistes que havien de proporcionar-li històries curtes i plenes de terror. Cadascun d'ells va posar el seu segell personal  i la seva visió al voltant d'una estranya moneda de plata que portarà desgràcia i dolor a cabassos.

Al volum 1: Chip Zdarsky fa un relat de l'ambició i el preu de la fama, Kelly Thompson ens presenta una història pròpia del subgènere del cinema de terror (slasher) on joves són assassinats amb espectacular crueltat per un pertorbat, Ed Brisson mostra els perills de l'avarícia, Jeff Lemire planteja un futur distòpic poc encoratjador, i és el mateix Michael Walsh  qui ens dona els inicis de la maledicció de la moneda.

Al volum 2: Michael Walsh presenta el terror en un sagnant videojoc que pren vida, Josh Williamson ataca amb força al terreny del joc i del triomf, Ram V, descriu el poder de la venjança, Matthew Rosenberg fa una terrible descripció de la corrupció policial i la mentida pública, i Vita Ayala ofereix la foscor de la màgia negra.

Històries breus, directes a l'estómac, amb sang, vísceres, amputacions i tota mena d'horrors que puguis imaginar. Els colors vermells, violetes i blaus  donen a tota l'obra una atmosfera depressiva, amenaçant i crispada. Un estil molt ianqui.

El creador de tot aquest malson, M. Walsh, ha treballat per a la Marvel en projectes com Star Wars, Spiderman, Los Vengadores, Guardianes de la Galaxia, i molts altres. Va rebre el "Premi Eisner" i té una dilatada i exitosa carrera internacional.

Només si tens ganes de terror en totes les seves dimensions agafa la maleïda moneda de l'infern.

La caída de la casa Usher

 

 

Autor: Raúl García.

Editorial: Ediciones La Cúpula. (2020).

Aquesta fosca obra és una adaptació al format de novel·la gràfica del llargmetratge d'animació "Extraordinary Tales" del mateix autor al voltant de l'obra d'Edgar Allan Poe. Poe va escriure aquesta narració l'any 1839, i malgrat el pas del temps, descriu de manera detallada i quasi obsessiva el procés atemporal de la caiguda en la bogeria. Una caiguda progressiva, però imparable fins a la desgràcia. 

El dibuix de García és ple de picats i contrapicats, d'escorços, ulls de peix i  perspectives que proporcionen desequilibri. Els rostres i figures humanes també apareixen com tallats a ganivet on les llums i les ombres queden separades per línies. El ritme i to narratiu pertany més a una narració de cinema que a un còmic, però es llegeix bé i manté les pauses adients.

Raúl García treballa des de fa molts anys a la factoria Disney. Ha fet animacions per a pel·lícules tan famoses com "El rei Lleó", "Pocahontas" i "Aladí". Es podria dir que és animador, dibuixant, productor i professor de cinema. Ha escrit diferents llibres sobre la producció de cinema i ha creat i produït  el llarg "Extraordinary Tales" que mostra cinc obres del mestre del terror i misteri del segle XIX.

Viu a cavall entre Los Angeles i Madrid.

Un viatge al desequilibri visual i misteriós d'una obra molt negra.

El día que conocí a Bin Laden

 

Autor: Jérémie Dres.

Editorial: Garbuix Books. (2023).

Sota l'aparença de tebeo trobem en aquesta obra un detallat testimoni real de la radicalització de joves europeus que marxen a Afganistan per unir-se als talibans. Mourad Benchellali i Nizar Sassi, dos joves que viuen a Minguettes, un dels suburbis més precaris de Lyon, marxen per escapar de la seva realitat, del seu barri, per jugar amb armes, per formar part d'un Islam rigorós i viure una aventura. Per ser algú en un món que no té espai per a ells. 

Una vegada en Afganistan i sotmesos a uns entrenaments brutals, al límit de la supervivència, tot canviarà quan tropes nord-americanes comencen a bombardejar els campaments d'instrucció com a represàlia posterior als atemptats de l'11S a les torres bessones de Nova York l'any 2011.

El títol del còmic fa referència a la visita de líder a un dels campaments d'entrenament on són els dos protagonistes junt amb altres europeus vinguts de moltes ciutats i països. 

El còmic està fet amb els testimonis de Benchellali i Sassi després de la seva sortida de Guantánamo on van anar a parar després de ser detinguts. L'autor apareix a l'obra com a periodista i narrador de tota l'acció. La segona part de l'obra ens explica la seva detenció i l'ingrés al penal d'alta seguretat nord-americà.

L'autor ja havia realitzat altres còmics documentals com: "Nous n'irons pas voir Auschwitz", "Si je t'oublie Alexandrie", i "Dispersés dans Babylone".

Una lectura molt recomanable per saber i entendre aquest rar i preocupant fenomen de la marxa de joves a lluitar amb forces radicals com els talibans o els integristes musulmans. Malgrat aquesta profunditat de la temàtica, el còmic resulta molt agradable i fresc en la seva lectura. Si el tema us ha interessat, la segona part ja està publicada, i també podeu llegir Isis, el retorno de la Yihad que vam comentar al blog fa vuit anys. 

Hypericon

 

Autor: Manuele Fior.

Editorial: Salamandra Graphic (2023).

Després de quedar fascinats per Cinco mil kilómetros por segundo, i Celestia, ara tenim entre les mans una altra meravella d'aquest autor que ja s'ha posicionat com un valor segur del mercat europeu. Italià establertt a París des de fa molt de temps, Fior ens ofereix una autèntica exhibició del seu dibuix i la seva paleta de colors que marquen una diferència subtil entre la realitat de l'amor de la protagonista al Berlín dels anys vuitanta, i tot el referent a les expedicions arqueològiques a la tomba de Tutankamon fetes per Howard Carter l'any 1922.

L'obra ens mostra el canvi de vida i de manera de ser de la protagonista, Teresa, una dona jove  assenyada, estudiosa i metòdica que ha obtingut una beca per treballar a Berlín en una exposició sobre el descobriment, quan coneix a Ruben, un artista italià que viu sense aturador ni pensar en el futur. Totes dues trajectòries vitals són modificades en una relació molt apassionada, la passió dels primers amors. Sàviament, aquesta història es combina amb la descripció de la tomba del faraó. Una descripció plena de misteri, i horitzons de llegendes. 

La narració és àgil, flueix des de la primera pàgina fins a la darrera, i els personatges són reals i carregats d'emocions. La part gràfica, com de costum en aquest autor, resulta espectacular, cuidada i  elegant tant en les figures humanes, les escenes de sexe són tendres i molt boniques, com en els espais, on  es representa molts carrers i edificis de l'arquitectura berlinesa de finals del segle XX.

Un còmic emocionant, sensible, i aclaparador en el dibuix.

Más allá de las estrellas

 

Autor: Álex Riveiro.

Penguin Random House Grupo Editorial. (2021).

Álex Riveiro és un escriptor divulgador científic. Llicenciat en física per la Universitat de Santiago de Compostel·la i màster en astrofísica per la Universitat Complutense de Madrid. Està interessat en la divulgació científica i per això, l'any 2012, va crear el blog "Astrobitàcora".

Dos anys abans d'aquesta obra, va escriure "Hacia las estrellas", que porta el subtítol d'una breu guia de l'Univers. En ell, ja analitza de forma molt pedagògica tot el que podem veure a les nits si aixequem el cap i mirem al cel. La ciència pot ser divertida i amena.

En aquesta ocasió, planteja una pregunta eterna i transcendental: estem sols a l'Univers?, quines característiques ha de tenir un planeta per poder tenir vida?, quines formes de vida diferents de la nostra poden existir?, ens podrem comunicar d'alguna manera?, aquests possibles veïns estan a una distància que no podrem superar?, és possible que hi hagi hagut o encara existeixin altres civilitzacions?, més avançades que la nostra?, ens han visitat?

Un llibre amb un llenguatge molt planer que ens obre molts interrogants, que ens planteja infinitat de possibilitats, i que ens fa obrir la ment i volar la imaginació. Si ets una mica astronauta, t'encantarà.

La maestra

 

Guió: Yves Lavandier. Dibuixos: Carole Maurel.

Editorial: Astronave. (2023).

Amb un dibuix molt proper a un Disney, aquesta obra pertany a un altre gènere. Un còmic que destaca l'enorme importància d'aprendre el propi coneixement personal, el respecte i per sobre de tot el fet de sobreviure.  Un homenatge als mestres, al cos docent, a la vocació d'ensenyar i fer-ho en qualsevol circumstància. La protagonista, Marie-Noëlle, és mestra d'una petita escola al poble de Ploménéac, a la Bretanya francesa. Estem el juny del 1944, les tropes aliades ja han desembarcat en Normandia, i els col·laboracionistes i els mateixos nazis s'han proposat donar caça a tots els jueus que encara queden amagats. Ara, l'objectiu d'ells serà un alumne de l'escola de la mestra protagonista, i aquesta es convertirà en una defensora per humanitat, principis i per ensenyar als seus alumnes el sentit d'humanitat, llibertat i igualtat.

Yves Lavandier, escriptor i guionista francès, va estudiar cinema a la Universitat de Colúmbia de Nova York, ha dirigit diferents curtmetratges, guions per a cinema, ha escrit un llibre que es va convertir en un best-seller pedagògic sobre la forma d'escriure guions per a cinema, "La Dramatúrgia", i l'any 2022 es va iniciar en els guions per a còmics amb aquesta delicada obra de "La maestra".

Carole Maurel és guionista, dibuixant i dissenyadora francesa amb nombrosa obra i que pertany al Col·lectiu de Creadors de Còmics contra el sexisme.

Dues centes pàgines vibrants i emotives. Ritme trepidant, i dibuix impecable i efectiu. 

Ara no miris

 

Autora: Daphne du Maurier.

Editorial: Viena Edicions. Petits plaers. (2023).

Quan vaig començar a llegir aquest petit llibre i a mesura que avançava la trama em van venir les imatges d'una pel·lícula anglesa que vaig veure quan era adolescent, "Amenaça a l'ombra" del director Nicolas Roeg, que està inspirada en aquest llibre que avui comentem. Un film ple de misteri i foscor on apareixia una figura humana vestida amb un impermeable vermell que malgrat el pas dels anys, no he oblidat.

L'autora del llibre amb molta habilitat et va introduint en la trama, i aconsegueix ficar-te dins del laberint de carrers de Venècia. Els dos protagonistes principals, el John i la Laura, passen uns dies a Venècia intentant refer-se del dolor que els hi ha ocasionat la mort de la seva filla petita. Quan la Laura sembla que comença a trobar-se una mica recuperada, es troben dues senyores molt especials. Una d'elles diu que és vident i que té un missatge de la seva filla morta. En John, totalment incrèdul, pretén ignorar-les i allunyar-les de la seva dona, però tot canviarà i portarà la situació a un final sorprenent.

L'escriptora Daphne du Maurier va ser una noble anglesa que va rebre el títol de "Dama Comandant de l'Ordre de l'Imperi Britànic", va escriure una trentena de novel·les, i va guanyar diferents premis internacionals. Ha estat una influència important en autors posteriors com Patricia Highsmith, i directors de cinema com Alfred Hitchcock  i Stephen King. Una autora que domina els ritmes i els tempos per fer de la seva escriptura una eina plena de misteri.

Una magnífica obra de suspens en una escenografia plena de llums i ombres que t'atrapa des de la primera pàgina.

Llévame contigo

 

Autora: Anneli Furmark.

Editorial: Blackie Books. (2020).

Anneli Furmak  que va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts d'Umeâ, on ara dona classes, és una pintora i dibuixant que va iniciar el seu camí en els còmics l'any 2002 quan comptava quaranta anys. La seva primera obra va ser "The Mazes and Other Stories" a la que han seguit nou còmics més. Ha guanyat el Premi Urhunden de l'Associació Sueca de Còmics per tres de les seves obres, i ha publicat en diferents periòdics suecs i publicacions de tot el món. "Llévame Contigo" és la seva primera obra traduïda al castellà.

L'obra ens relata la història d'amor entre Eloise i Dagmar, dues dones que semblen felices en els seus matrimonis, i que a poc a poc, missatge a missatge, compartint gustos i cançons, es van apropant fins al punt de replantejar-se les dues, les seves vides. Cap de les dues esperava aquests esdeveniments quan passen dels cinquanta anys i una llarga trajectòria amb els seus marits, però sembla inevitable que tot saltarà pels aires. Dolor, inseguretats, dubtes, tensions, i incertesa acompanyarà tot el procés. Un còmic que ens detalla uns moments plens de vida i emocions que tots podem viure, homes i dones, a qualsevol edat i circumstància.

Una obra de la vida de dones escrita per una altra dona amb molta sensibilitat i detall.

Frankenstein

 

Autora: Sandra Hernández.

Editorial: Bangediciones. Colección: Clásicos revisitados. (2021).

Com ja vam poder veure fa poques entrades a Cuento de Navidad, el personatge principal de la narració passa de ser un home a ser una dona, i això canvia una mica les coses. La brillant estudiant de medicina, fascinada pels secrets de crear vida, aconseguirà crear una criatura composta per cadàvers disseccionats que ella mateixa obté en quiròfans i tombes de cementiri. El resultat, però no és el desitjat i abandona la criatura que comença a rebre el menyspreu i rebuig de tots els que el veuen. Això generarà una set de venjança i odi en l'estranya criatura que el portarà darrere de la seva creadora.

Aquesta versió diferent de la clàssica de Mary Shelley entra amb detall sobre la condició humana, el misteri de la vida, els valors i els esquemes de la societat, També hi ha una càrrega de reivindicació femenina en el fet de l'enorme dificultat que tenien les dones per poder accedir als estudis universitaris, i també mostra que en el lligam entre la criatura i la creadora apareix la figura de mare cuidadora que era quasi obligada en aquells temps per quasi totes les dones pel fet de ser-ho. L'obra original es va escriure a principis del segle XIX, amb el creixement del materialisme científic i la idea que l'home aconseguiria la divinitat mitjançant la ciència. L'obra de fet, porta el subtítol de "El modern Prometeu".

Sandra Hernández fa un treball molt acolorit, amb poderoses escenes nocturnes i carregat de detalls gòtics que creen atmosferes denses i opressives. La valentia de mostrar un monstre molt llunyà  a la figura que Boris Karloff va immortalitzar l'any 1931 al cinema, és una mostra de seguretat i confiança en l'obra d'aquesta autora barcelonina. Hem de dir que possiblement  aquest monstre se sembla més a la idea que tenia al cap l'autora, que el del cinema.  

Un clàssic revisitat amb una visió més actual que manté tota la força de l'obra original de Mary Shelley.