Más allá del Big Bang

 

Ja tornem a ser-hi. Després de llegir i gaudir de: Cómo sobrevivir a un agujero negro de Janna Levin, i una mica abans Astrofísica para jóvenes con prisas de Neil deGrasse i Gregory Mone, i encara fa una mica més Siete breves lecciones de física de Carlo Rovelli,  Univers Hawking! de Rüdiger Vass i Hiperespacio de Michio Kaku, avui comentarem una obra de l'astrofísic Iván Agulló. 

Aquest home és investigador postdoctoral de l'Institute for Gravitation and the Cosmos, de la Universitat de l'estat de Pennsilvània. També ha treballat a la Universitat de Wisconsin-Milwaukee, i a la Universitat de Cambridge. L'any 2010 va rebre el Premi de la Gravity Research Foundation, el primer espanyol que rep aquest prestigiós guardó que abans han rebut eminències com Stephen Hawking, Roger Penrose, el Nobel George Smoot, investigador de la primera missió espacial que va mesurar la radiació residual del Big Bang, i Abhay Ashtekar, autor d'una de les teories que tracten d'explicar què va passar en el temps zero, el moment que l'Univers va començar a expandir-se, d'això fa 13.800 milions d'anys.

Ashtekar és ara el director del grup on investiga Agulló, i on desenvolupa un model teòric per conèixer millor el fons còsmic de microones, una radiació que avui omple tot l'Univers i que va ser emesa instants després del Big Bang. Per si no fos prou, Iván Agulló també ha obtingut el Premi CAREER de la National Science Foundation dels Estats Units, i el Premi com a Investigador Jove de la Real  Sociedad Española de Física. En l'actualitat és investigador i docent a la Universitat Estatal de Louisiana.

Què va ser exactament el Big Bang?, o va ser un Big Bounce? (efecte rebot), l'Univers és etern o va tenir un principi?, tindrà un final? El llibre tracta de cercar respostes, de vegades posant en dubte termes preestablerts, i passant per la Teoria de Cordes i la Gravetat Quàntica de Llaços. L'objectiu de l'obra és apropar-nos a un fenomen ple d'incògnites que ni tan sols Einstein va saber encabir dins de la Teoria de la Relativitat que no funciona en aquest esdeveniment còsmic ni tan poc quan analitzem els forats negres. Intentar analitzar aquestes qüestions de forma senzilla i esclaridora no és gens fàcil, especialment quan entra la Quàntica, que demana cert esforç per no perdre't en la dimensió desconeguda. 

L'obra d'un enorme científic en l'àmbit mundial, que aconsegueix apropar-nos la Ciència des d'una perspectiva Filosòfica i Intel·lectual de gran profunditat.

"No estem tan segurs que l'univers comencés amb el Big Bang"

Batman: La broma asesina

 

Guió: Alan Moore. Dibuixos: Brian Bolland.

Editorial: Ecc Ediciones. (2009).

Una obra intensa, fosca i que va ser creada l'any 1988 constituint-se com una autèntica referència del còmic de superherois nord-americà. Un thriller psicològic que juga amb la delicada i fina línia que separa el bé del mal, la bogeria del seny. El còmic ens presenta la figura del Jocker, els seus inicis de fracàs com a pallasso, el seu internat en un manicomi, i la trobada amb Batman, on s'estableix un diàleg molt interessant entre dos personatges fóra de la llei i els esquemes socials. L'obra va guanyar els Premis Eisner com a millor novel·la gràfica, millor guionista i millor dibuixant l'any 1989. 

Les escenes de l'assassinat i violació de la filla del cap de policia, Bàrbara Gordon, són especialment dures, i fins i tot, el mateix Alan Moore va manifestar estar no massa content amb aquest passatge tan explícit. En aquesta nova edició el dibuixant Brian Bolland és l'encarregat d'acolorir les vinyetes, en la primera edició va ser John Higgins, i ara el còmic resulta més imaginatiu i pertorbador. El disseny i l'organització quasi matemàtica i regular de les vinyetes és un segell especial d'aquest dibuixant que ja havia fet una altra obra monumental, Watchmen. 

Resulta una obra per a estómacs poderosos i disposats a gaudir d'aquests dos boixos que deixen un final completament obert perquè el lector faci les seves teories. Personalment, quan penso en el Jocker, ara veig a Joaquin Phoenix en la meravellosa pel·lícula dirigida per Tood Phillips, que s'apropa molt al personatge torturat creat per Alan Moore fa quasi trenta-cinc anys.

L'acudit del final de la narració que conta el Jocker a Batman és realment surrealista i hilarant. No us el perdeu.

Coses petites com aquestes

 

Autora: Claire Keegan.

Editorial Minúscula. (2022).

Un llibre de format molt petit amb una gran història. L'escriptora irlandesa Keegan ens porta les petites coses de la vida del comerciant de carbó i llenya Bill Furlong, fill de mare soltera i pare de família devot amb cinc filles. Entre els seus clients hi ha el convent de monges que regenta un internat per a mares solteres, i un servei de bugaderia anomenat "Les Magdalenes", on descobrirà coses que s'hauria estimat més no saber.

Una obra que des de l'inici t'atrapa, i que personalment m'ha fet témer alguna desgràcia a mesura que s'anava acostant el final del llibre. Et passes el llibre amb ganes del fet que les coses no s'espatllin, però saps que en algun moment hi haurà un sotrac. Afortunadament la història acaba molt a dalt i dóna la bona recomanació de fer les coses que et dicta l'ànima. El llibre planteja el conflicte etern entre la conveniència i la moralitat.

La narració està basada en casos reals que van succeir a finals del segle XX i que va mostrar el pacte de silenci entre el govern i l'esglèsia que van encobrir tota una trama de venda de nens i nenes, corrupció, maltractes i la mort d'alguna jove. Un assumpte molt i molt fosc que va sacsejar la societat irlandesa.

Claire Keegan ha rebut nombrosos premis nacionals com a escriptora, ha publicat una altra novel·la que va tenir força èxit "Tres Llums", i dos reculls de relats breus, "Antarctica" i "Walk the Blue Fields".  

Un relat d'ambient nadalenc, una mica inquietant per la fragilitat de tot, i amb un final esperançador.