Nosaltres, qui

 

Autora: Mireia Calafell.

Editorial: La Breu Edicions. (2020).

El divendres 28 d'agost vaig anar a l'onzena edició de "Poetes sota la Lluna" a Can Vallerià, Premià de Dalt. Era el tercer cop que anava, sempre ben acompanyat d'en Víctor Pàmies, l'amic i insigne paremiòleg. Els dos anys anteriors havien estat bé, però aquest any ha estat més que bé.

En aquesta edició i sota una lluna esplèndida, participaven les poetes Dolors Coll Magrí, i Mireia Calafell, i per tancar l'acte hi havia l'espectacle de "Debon canta Suau".

Dolors Coll va obrir la vetllada. No va ser una lectura molt àgil i això et feia mirar els estels, de vegades passen aquestes coses malgrat que els poemes eren interessants. Poc després va aparèixer la Mireia Calafell, i allò va elevar la vetllada molts graus. És d'aquelles persones que quan pugen a un escenari saps que passarà alguna cosa. I va passar. Els poemes són poderosos, de fet vaig comprar el llibre a la sortida de l'acte, però ella llegint-los i interpretant-los és tot un espectacle. La força de la veu, els canvis de to i velocitat, la dicció, les mirades i els moviments de les mans, tot empenyia per poder gaudir dels seus textos. Enorme.

Per tancar la nit, la sorpresa de tenir a l'escenari al Pau Debon, el cantant de l'ara desaparegut grup mallorquí Antonia Font. Acompanyat del poeta Pere Suau, i del compositor, pianista i ànima del grup Toni Bujosa. Allò era molt àgil, dinàmic i potent. La poesia d'aquesta forma resulta atractiva, fresca i viva. Pau Debon et porta a la galàxia més llunyana amb la seva veu com va fer molts anys acompanyat de Joan Miquel Oliver.

Mireia Calafell ha publicat "Poètiques del cos" que va rebre el "Premi de poesia Amadeu Oller 2006" i el "VIII Memorial Anna Dodas 2008", "Costures" que va guanyar el "Premi Josep M. López Picó de Poesia 2009", i "Tantes Mudes" que va aconseguir el "Premi de poesia Benvingut Oliver 2013" i "La Lletra d'Or" el 2015. Amb "Nosaltres, qui" ha rebut el "Premi Mallorca de poesia 2019". És membre de la productora cultural "La Sullivan", i col·labora amb la "Fundació Maria-Mercè Marçal". Des del 2018 és comissària de "Barcelona Poesia".

Segons diu la contracoberta, en aquesta obra es distancia del gènere com a eix central del discurs i obre la seva poètica a una nova relació més universal amb la quotidianitat interpretada a partir dels mites clàssics o la reflexió ontològica expressada a través del símbol i l'al·legoria. Es pot dir més alt, i potser una mica més entenedor, però no entrarem ara en camps de violes.

Em va agradar ella, molt, i el que diu em resulta proper, quasi familiar, m'agraden els girs que tenen les seves petites construccions, sovint acaben amb un final inesperat, com un contrapunt musical.

Us deixo només dos petits poemes dels quaranta-quatre que té el llibre, dividit en dues parts: l'eix vertical i l'eix horitzontal. Molt matemàtic, m'encanta.

En descomposició.

Fa dies que no plou i puja pel balcó / el tuf de les deixalles que has baixat al vespre: / flors amb verdet als pètals, l'arròs que va sobrar, / espelmes sense ble, mitja llimona i menta. // S'entén la mala olor de barri en barri / i l'aire és ja a aquesta hora irrespirable: / put la ciutat d'amor. Del nostre.

Lògica I

Al poble d'estiueig li arribarà setembre.

A l'església, dilluns, i al mercat, les nou del vespre.

A les festes del barri, la clausura, i a l'estació de trens, l'últim comiat.

Al port, els pescadors que surten quan ja tot és silenci

i al plàncton fluorescent, l'alba més clara com als salzes, l'hivern.

A nosaltres, amor, nosaltres.

La muerte de Irene Márquez

 

Autora: Irene Márquez.

Editorial: Autsaider Cómics. (2025).

Feia temps que no em trobava amb unes pàgines d'un còmic, tan provocadores, divertides i irreverents.

L'autora, nascuda a Valdepeñas l'any 1990, ens presenta un còmic amb històries de llargades molt variades, des de tires de tres vinyetes a dues molt més llargues que són una mica diferents. De la mateixa manera en la part gràfica trobem des d'històries que són pràcticament esborranys, altres en un blanc i negre contundent, i altres en color, però totes amb uns personatges molt expressius que provoquen hilaritat i sorpresa alhora.

Funerals, enterraments, accidents, suïcidis, moments surrealistes, tots sinistres i terrorífics, però molt divertits. Fins i tot, hi ha alguna història amb un toc existencialista que et planteja la mort com una salvació, i l'eterna relació de la humanitat amb la mort.

Malgrat que la temàtica pot resultar incòmoda o ofensiva en algun moment per alguna gent, en cap història apareix cap to masclista, ranci, o racista. Tenim entre les mans un exquisit producte per a les persones que gaudeixen de l'humor més negre.

Irene Márquez va estudiar Belles Arts a Conca, i després un màster de dibuix a Granada. Des de l'inici es mou en el terreny de l'humor negre, primer en fanzins, i xarxes socials, per passar a col·laborar de forma regular l'any 2016 amb la revista "El Jueves". Des del 2018 té fins i tot una secció setmanal de tires d'humor negre amb el títol de "Te has pasado".

L'any 2020, Autsaider Cómics va publicar també la seva primera obra "Esto no está bien", una capsa amb diferents còmics en el seu interior de diferents mides, que va ser nominada a "Autora Revelació" al "Saló del Còmic de Barcelona" 2021, i va guanyar el mateix any el "Premi Autora Jove" en el "Splash! Festival de Cómic de la Comunitat Valenciana".

Amb l'obra que avui comentem ha guanyat el "Premio Ojo Crítico. Radio Nacional de España", l'any 2025.

A la contraportada, i de forma molt divertida apareix un personatge que ens diu: "Usted lea este libro y experimente emociones complejas como jocoso disgusto, profundo dolor, risa incrédula, inquietud romántica, risa malévola, y la perturbadora certeza de que todos vamos a morir, acompañada de una tensa paz". Una definició perfecta del que trobarem a les quasi cent cinquanta pàgines d'aquest còmic valent, atrevit i molt original.

Caperucita en Manhattan

 

Guió: Catalina González. Dibuixos: Helena Bonastre.

Editorial. Ediciones Siruela. (2025).

El còmic que avui comentem és una adaptació molt fidel de la novel·la que va escriure Carmen Martín Gaite l'any 1990. La protagonista és Sara Allen, una nena de deu anys que viu a Brooklyn, Nova York. El seu desig més gran és anar a Manhattan per portar a la seva àvia un pastís de maduixa. Una àvia que havia estat cantant de music-hall, i que ha tingut més d'un matrimoni.  Apareixen altres personatges a la llarga travessa, com el pastisser milionari que té el seu edifici amb forma d'un enorme pastís molt a prop de Central Park, i la figura màgica de Miss Lunatic, una sense sostre amb una edat incerta que sembla viure dins de l'estàtua de la Llibertat, i que a les nits es dedica a ajudar a les persones, donar pau i felicitat, i que fins i tot té un elixir per vèncer a la por. A les nits, quan l'estàtua tanca els seus ulls per descansar, els nens i nenes que no dormen, somien en grans aventures i travessar el pont que uneix Brooklyn amb l'illa que brilla a l'altra banda.

El guió de Catalina González aconsegueix sintetitzar amb molt d'encert tota la màgia de la novel·la, sense allunyar-se gaire del text original i donant ritme a la narració. A la novel·la, Martín Gaite fa una adaptació moderna del conte "La caputxeta vermella", de transmissió oral a gran part d'Europa que després va escriure Charles Perrault, i posteriorment els germans Grimm.

Els dibuixos d'Helena Bonastre són molt acolorits, vius i amb senzillesa de línies que fa de l'obra una peça atractiva també per als lectors molt joves.

Cent quaranta pàgines de màgia i tendresa amb un final un xic enigmàtic, però feliç. Un cant a la llibertat. La publicació del còmic coincideix amb el centenari del naixement de Carmen Martín Gaite. 

El diablo y Coral

 

Autor: Homs.

Norma editorial. (2025).

Josep Homs és un autor barceloní, que com altres dibuixants, va estudiar a l'Escola Joso de Barcelona, i que ha treballat per a editorials dels Estats Units tan importants com Marvel, i moltes altres del circuit francobelga com Dupuis. A Nord-amèrica va ser autor dels dibuixos de les sèries "Blade", i "Red Sonja". A Europa ha publicat a la prestigiosa revista "Heavy Metal", ha fet els dibuixos de "El Ángelus", una adaptació de les novel·les de Stieg Larsson "Millennium", i l'exitosa sèrie "Shi" guionitzada pel mestre Zidrou. "El diablo y Coral" és la seva primera obra com a autor complet.

Praga, 1938, la jove protagonista Coral que viu formant part d'una troupe de circ va sempre acompanyada d'un personatge tan torbador com el mateix Satanàs. Només el veu ella, però sempre hi és. Mantenen una relació forçada que es va iniciar a la mort del pare de Coral, un rabí jueu que no va poder evitar-ho a les seves darreres hores. L'única alternativa per trencar la malvada relació és baixar als inferns i allà aconseguir sortir sense perdre l'ànima, una tasca gens fàcil.

Homs actualitza els mites de Faust, i els combina sàviament amb la pujada del feixisme a Europa, Hitler es prepara per a l'assalt definitiu en una Europa que no reaccionarà a temps. Àustria i l'antiga Txecoslovàquia ja havien estat ocupades pels nazis.

El dibuix d'Homs és ple de detalls i genera un ambient carregat de foscor gòtica on es mouen diferents realitats. La blancor i puresa de la protagonista destaca en les penombres.

Una narració emotiva, plena de llum, però també angoixant i fosca, delirant com el mite de la llegenda clàssica alemanya de Goethe.

Una bona edició de Norma Editorial, amb un format gran, més de cent pàgines que es devoren, i ben acolorida. Deixa't acompanyar pel diable, però només una estona.

I un dia. Formentera 1940.

 

Guió: Vicent Ferrer, Carles Torres, i Antoni Ferrer.  Dibuixos: Víctor Escandell.

Editorial: La Oveja Roja. (2025).

Molt dura, amarga i crua és aquesta monumental obra, dues-centes pàgines, un format esplèndid de 31 cm d'alçada per 24 cm d'amplada amb tapa dura (no podia ser d'una altra manera) i impressió amb una bicromia salvatge com el tall d'un ganivet.

Un capítol que s'ha intentat esborrar pel feixisme d'una magnitud terrorífica absurda i cruel. Acabada la Guerra Civil, les autoritats franquistes van instal·lar una presó a l'illa de Formentera. En el seu moment de més concentració va arribar a tenir uns mil cinc-cents presoners, i van passar més de dues mil persones, de les que van morir almenys seixanta. Les condicions de vida estaven marcades per la fam, la desprotecció, la manca de serveis i el brutal comportament de la direcció del penal. 

Malgrat el desmantellament de la presó l'any 1943, diferents testimonis van sobreviure, bé de forma oral, bé en documents escrits, han servit amb una meticulosa recopilació per escriure un guió dramatitzat que ens permet veure els intents de sobreviure, la interacció entre els reclusos, les poques relacions amb els guardians, les diferents procedències dels presoners, i la nul·la possibilitat de fugir d'una presó enmig d'una illa. Es pot percebre la humanitat que lluita per suportar una injustícia immoral, però també la crueltat dels vencedors.

Els dibuixos de Víctor Escandell semblen tallats amb un ganivet, sobre un gris compacte apareixen uns negres intensos i uns blancs enlluernadors, una composició dura, però al mateix temps rica i creativa. El vehicle perfecte per descriure una monstruositat com aquesta.

Al final de l'obra podem veure un amplíssim document de més de vint pàgines on podem trobar molts detalls del procés de creació del  còmic i del context històric i penal.

Un fragment de la història real d'una Espanya molt fosca i de terror infinit per als perdedors de la Guerra Civil que el feixisme intenta ocultar. També hi ha la versió del còmic en castellà.

Loops

 

Guió: Luca Pozzi. Dibuixos: Elisa Macellari.

Editorial. Penguin Random House. Salamandra Graphic. (2024).

Aquest còmic és fruit d'unes converses dels autors amb el reconegut físic teòric i divulgador científic Carlo Rovelli. Al llarg de les cent setanta pàgines de l'obra es mostra l'origen de la ciència, la natura del temps i les noves teories de la física que permeten avançar en la comprensió de l'univers. Carlo Rovelli va obtenir un èxit mundial amb la seva obra: "Set breus lliçons de física" l'any 2016, entre altres obres que ha anat publicant. N'és cofundador de la teoria de la gravetat quàntica de bucles o loops.

El còmic està molt ben fet. Intentar explicar la física quàntica no és gens senzill, i malgrat que ho fa detingudament, hi ha aspectes que costen d'assimilar sense que et tremoli alguna neurona. Els dibuixos de l'Elisa Macellari són espectaculars, plens de llum i color, i el repte de dibuixar imatges infinitament petites i infinitament grans, és tot un repte fer-ho entenedor. Amb les seves obres demostra que el format gràfic és un potent vehicle per a la divulgació científica.

Us posarem un fragment per mostrar la complexitat de l'assumpte:

"De què parlem en el cas de l'espai-temps?, l'espai temps està format per bucles, és a dir, per anells minúsculs. Un trilió de vegades més petit que un nucli atòmic. Aquests bucles no estan aïllats, sinó entrellaçats amb altres bucles formant una xarxa de relacions que teixeix la trama de l'espai. No els veiem per què no són a l'espai, són l'espai, són quants de gravetat individuals". Pura quàntica. La Teoria Nodular, les Xarxes d'Espín, la Teoria de l'Univers Participatiu que s'autoobserva, de Wheller, el Principi d'Incertesa de Heisenberg, són conceptes que van apareixent a la curta narració i donen una àmplia visió de la física moderna. Conceptes que aïlladament ja necessiten moltes hores per intentar entendre el pensament actual de com està organitzat tot sense perdre l'equilibri.

Luca Pozzi és artista interdisciplinari. Fascinat per la física, la cosmologia, l'art i la informàtica, es va llicenciar en pintura a l'Acadèmia de Belles Arts de Brera, a Milà, i es va especialitzar en Sistemes i Computació Gràfica. Col·labora en diferents projectes relacionats amb la gravetat quàntica de bucles (PI), el solenoide compacte de muons (CERN), (això tan rar és una bobina que funciona com un electroimant, i els muons són partícules elementals de la família dels leptons que viuen 2,2 microsegons abans de desintegrar-se en un electró i neutrins, poca broma amb el tema), i el telescopi de gran àrea Fermi (INFN-NASA).

Elisa Macellari és una il·lustradora italotailandesa que ha treballat per a editorials i revistes de tot el món. L'any 2018 va aparèixer "Papaya Salad", la seva primera obra, i el 2020 la biografia gràfica "Kusama, obsessions, amors i art". Va guanyar la "Medalla d'Or d'Autors d'Imatges" a la categoria editorial, i el 2019 i 2021, la "Medalla de Plata" a la categoria de còmic.

La traducció és de David Paradela. 

Poseu-vos el vestit d'astronauta i comenceu a navegar per l'infinitud de l'univers. Savieu que a més dels forats negres, també hi ha forats blancs que només treuen informació còsmica?, és absolutament fascinant. "La ciència comença quan decidim sortir dels confins dels nostres sentits".

Remington 1885

 

Guió: Josep Maria Polls.  Dibuixos: Sagar.

Norma Editorial. (2025).

Aquest còmic m'ha agradat com a obra gràfica i narrativa, però per sobre de tot, per fer-me descobrir un artista que dominava totes les tècniques, des dels apunts a llapis i carbó, l'oli, l'aquarel·la, i el gravat. No entenc com Frederic Remington no és més conegut en el món de la pintura.

El còmic descriu com un jove dibuixant visita la reserva índia de San Carlos, en Arizona, amb el desig i alguna esperança de vendre els seus dibuixos a la revista Harper's Weekly. És l'any 1885, la seva estada coincideix amb la darrera revolta apatxe liderada pel llegendari cap Gerónimo. L'interès de l'il·lustrador serà aconseguir dibuixar-lo, però caldrà integrar-se a la tribu i l'ajut de la màgia ancestral per aconseguir captar la seva ànima, no el seu cos. Remington vol immortalitzar la fi d'una època crespuscular, i es planteja si un home del sistema opressor pot retratar amb justícia allò que el mateix sistema destrueix.

Un intent honest d'intentar entendre l'altre. De fet, l'artista intenta fer viure amb l'art, el que l'altre intenta salvar amb la lluita. Gerónimo apareix com un home cansat, conscient que la guerra ja està perduda, però encara fidel a la seva dignitat, una imatge poderosa i humana al mateix temps. 

Polls construeix un guió amb un ritme calmat, íntim, que mostra el viatge del dibuixant com un viatge d'aprenentatge, de maduració personal. Josep Maria Polls, nascut a Barcelona, és un autor de còmics, guionista, articulista, i va ser Cap d'estudis de l'Escola Joso de Barcelona.

Sagar, amb el seu dibuix precís i expressiu descriu perfectament les escenes d'acció, però també els moments de silenci, de meditació, de reflexió dels protagonistes. La gamma de colors taronges, ocres i terres ens fan sentir la calor extenuant del desert, i també el silenci d'una foguera enmig de la nit plena d'estels. Sagar, (Sagar Forniés), nascut a Osca, però vivint des de fa vint anys a Barcelona, després d'estudiar Belles Arts va fer direcció artística i escenografia, i va treballar amb La Fura dels Baus. Des del 2004 ha fet diferents obres de novel·la gràfica amb diferents premis nacionals. 

L'obra pertany als westerns crepusculars que no glorifiquen la conquesta, ans al contrari, la contemplen des del desencant. Planteja també el dilema alhora de plasmar la realitat entre el dibuix i la pintura davant de les primeres victòries de la fotografia. Al final de l'obra trobem un epíleg amb molt material addicional, notes, i les meravelloses pintures d'aquest artista Frederic Remington. Una obra, que malgrat que en la realitat no va passar mai la trobada entre els dos protagonistes, descriu amb tot detall el que hauria passat.

Carcayú

 

Guió: Eldiablo. Dibuixos: Djilian Deroche.

Editorial: Yermo Ediciones. (2024).

Pot semblar una història més d'aventures dels temps de la recerca d'or, però és una narració de la maldat que dona el poder, i la corrupció que genera al seu voltant. L'acció passa a finals del mil vuit-cents, però malauradament, és extensible a qualsevol temps.

El protagonista, Gus Carcayú, és el propietari d'un turó d'on treu petites quantitats d'or que li serveixen per viure, i també per pagar-se la beguda que consumeix sense aturador. Viu en una petita cabana i no aspira a res més. Jay Foxton és el tirà i dèspota propietari de la gran part de terrenys i locals de la petita ciutat de Sinnergulch, a la província d'Alberta, Canadà. El turonet de Carcayú li queda molt a prop, i ara l'objectiu de Foxton serà un altre tipus d'or, l'or negre que està dins de la muntanya, i farà qualsevol cosa per apropiar-se d'aquesta fortuna. La guerra està servida. Tot està permès. La intervenció dels "indis" afegeix un nou ingredient.

Eldiablo és el pseudònim de Boris Dolivet, reconegut director d'animació, realitzador i guionista de còmics. A la seva terra, França, és especialment famós per ser un dels creadors de la mítica sèrie d'animació "Lascars".

Djilian Deroche és un il·lustrador i dibuixant de novel·les gràfiques, nascut a l'illa de La Reunion, que es va instal·lar a París per fer els seus estudis. Es va iniciar com a gravador i en llibres d'art, va participar en la creació del taller "París Print Club", i el seu primer còmic "Els Déus de l'Egipte" va sortir publicat l'any 2017, i posteriorment, "Pirates, de Barba-roja fins a Ching Shih", l'any 2019. Col·labora regularment en diferents mitjans de premsa.

Una obra que es llegeix a bon ritme, sense cap problema d'alts i baixos, un dibuix simpàtic i eficaç, i molt acolorit. Un cru western ambientat en el gèlid hivern del Canadà.

El desconegut

 

Autora: Anna Sommer.

Editorial: La Topera. (2025).

Reconec que aquesta obra li ha agradat més a Gingebre, l'estimat company de blog que darrerament publica una mica menys que abans, que a mi en la primera lectura. M'ha costat llegir l'obra sense percebre aquesta mena de tensió interior que té l'obra, i això és el que pretén l'obra, una faula moderna, tendra, però molt punyent. També s'ha de destacar la necessitat de l'existència d'aquestes obres en aquest món actual, reivindicatives, feministes, atrevides i originals. I en català!, bona feina de l'editorial Topera.

La protagonista, Hélène, és una atractiva dona de quaranta anys propietària d'una botiga de moda, que troba un nadó abandonat dins de l'emprovador. Per a sorpresa de totes i tots, ella decideix amagar-lo discretament a la rebotiga. No diu res a ningú, i molt menys al seu marit, Antoine, que manté una relació amb una jove estudiant. Amb aquest escenari veurem com Hélène s'anirà fent càrrec del petit aprofitant les hores de botiga i les visites de les passejades que fa amb un gos que li ha regalat Antoine per tractar de compensar els instints maternals d'ella. 

Com diu l'editorial: "Anna Sommer ens porta un còmic amb una mirada que acaricia i punxa alhora. La innocència, com el diable, s'amaga en els detalls del seu dibuix indescriptiblement pertorbador. Dolç i àcid, el seu univers femení rima lleugeresa amb crueltat, i no deixa de sorprendre amb tota mena de troballes".

Anna Sommer, autora suïssa que treballa a Zurich, ha publicat obres importants dins del panorama europeu, com: "Remue-ménage", "Amourettes", "Tout per arriver", "Les Grands Filles", entre altres. Va guanyar el Premi Max & Moritz a la millor autora de còmic de parla alemanya. Col·labora amb molts mitjans de premsa com il·lustradora, i dissenya publicacions per a hospitals infantils.

Una autora que parla de les relacions, l'amor, el conflicte, els malentesos, les mentides, el desig, la sexualitat. "El desconegut" és la primera història llarga i la primera amb diàlegs, que tenint en compte els temes que tracta no deixa de ser tot un repte majúscul. El seu dibuix en blanc i negre amb un traç de tinta inestable ja forma part de la descripció de la mateixa inestabilitat del sistema.

Una obra incòmoda per moments, però que diu coses importants i retracta una societat un xic malalta com la nostra. La traducció és de Marta Armengol.

Arnes

 

Autor: Pau Sif.

Editorial: Adia Edicions. Col·lecció Ossos de Sol. (2016).

L'autor, Pau Sanchis i Ferrer, nascut a La Pobla de Farnals (País Valencià), es presenta ell mateix a la contraportada d'aquest petit llibre com a: "Ensenyant, traductor, rapsode, editor i manifasser. De Dante he après el valor de l'exactitud; de Rilke, la delicadesa; de Pessoa, la seriositat del joc".

Amb curiositat vaig mirar què vol dir amb manifasser, i el diccionari em diu: persona xafardera, entremetuda o que es fixa i intervé en allò que no li pertoca."

El llibre va caure a les nostres mans per una presentació del llibre de poemes que va fer al nostre poble de Vallromanes. El Pau, a més d'escriure bé, llegeix encara millor. Es nota que és professor de secundària.

També ha publicat "Ferralla", "Tríptic d'un carrer" que va obtenir el Premi Senyoriu d'Ausiàs March, "Viatger que s'extravia", "Veles", i "Breakfast at Saint Anthony's Market". Ha viscut a Venècia, Sant Cugat del Vallès, i Zadar, on va ser professor a la seva Universitat de Literatura Catalana.

Darrerament, s'ha llançat a l'escenari amb l'espectacle "Oh, Foll Amor", i al món de l'edició amb "Edicions del Buc".

No tenen res a veure l'un amb l'altre, un és en castellà barceloní de la perifèria, aquest és en valencià, però hi ha alguna cosa a la seva poesia que em recorda els versos orgànics de l'amic Francesc Reina, que vam comentar fa molts anys: La soledad de las promesas .

Tanco l'entrada amb un poema escollit de la trentena llarga que compon l'obra:

L'edifici s'assenta després d'uns anys, 

quan s'ha exhaurit la garantia,

però encara queden dos terços d'hipoteca.

Aleshores, amb els fonaments ben arrelats,

comença la maduresa

i afloren les primeres esquerdes

que no cobreix l'assegurança

ni tapa la pintura plàstica.

Nòmades de l'estructura, 

s'obrin camí entre la carn i el gres,

cap al plomall d'una bugada. 

El otro mundo

 

Guió i dibuixos: Enrique Bonet i Joaquín López.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2025).

L'obra ens explica amb tendresa la voluntariosa missió que feien les "Misiones pedagógicas", en temps de la Segona República, d'apropar la cultura a aquells que per mitjans econòmics i també per viure molt lluny de les grans ciutats no hi podien accedir. Una tasca de vegades molt complicada pel dur  enfrontament que suposaven les noves idees davant dels alcaldes, cacics locals, guàrdia civil i l'església. A les pàgines del còmic podem veure el què va passar a l'arribada de les "Misiones" a alguns pobles de l'Alpujarra granadina l'agost del 33. Figures conegudes com el director de cinema José Val del Omar i l'escriptor i poeta Antonio Sánchez Barbudo van portar la cultura a través de llibres, pel·lícules, teatre, pintures, música, avanços tecnològics, a més d'obrir debats i fer xerrades al voltant de l'educació i els drets i deures dels ciutadans. Davant de l'immobilisme, prejudicis i pors, arribaven el progrés i la democràcia.

La lluita estava servida. Al totalitarisme i el poder no li agrada la cultura. Són els nens i nenes els principals aliats dels nouvinguts, tot és nou i màgic per ells, i les seves ments són més netes i encara estan lliures de prejudicis.

El protagonisme és molt coral, però són tres dones les que constitueixen l'eix de la narració: Maria, una de les mestres de la Missió, Tiznà, una nena marginada que viu al poble en situació de pobresa absoluta, i el fantasma d'una dona gran que acaba de morir. Són una mica la representació d'un present ideal, el futur possible, i el passat. Gràficament, a l'obra tenen algun element vermell que les fa destacar sobre els tons apagats que apropa les imatges al sípia de les fotografies antigues i el blanc i negre dels documentals d'aquells anys.

Tota aquella meravellosa aventura pedagògica i educativa quedaria frustrada i tapada quan pocs anys després arribaria la Guerra Civil i la victòria del feixisme. Una dictadura que suposaria tot el contrari del que defensava la Segona República.

Una obra feta a quatre mans, amb un dibuix net i polit propi de la Línia Clara dels inicis de la revista "El Cairo", que narrativament funciona sense alts i baixos, i que mostra com eren els pobles i els seus habitants de l'Espanya profunda.

Un còmic necessari, i més en aquests temps en què es veuen núvols foscos a l'horitzó per tot arreu. Tancarem l'entrada amb la frase de Miguel de Unamuno: "La llibertat no és un estat, sinó un procés: només el que sap és lliure, i el més lliure és el que més sap.  Només la cultura dona llibertat".

Marcel Cerdan. El corazón y los guantes

 

Guió: Bertrand Galic. Dibuixos: Jandro.

Norma Editorial. (2026).

Desconeixia per complet l'existència d'aquest boxejador, nascut al Marroc quan estava sota el protectorat de França. De fet, la boxa no és un esport al qual li tingui gaire estima, però haig de dir que la història està molt ben explicada, amb detall i bon ritme de narració, i el dibuix de Jandro és resolutiu i eficaç descrivint una realitat d'un trist passat. 

Un boxejador molt humil que cada victòria seva era un bàlsam per una França derrotada pel Tercer Reich. Va fer caure a la lona molts dels púgils que representaven el totalitarisme feixista, i les seves victòries eren l'orgull i esperança de tot un país. A més del guany esportiu, Cerdan també col·laborava econòmicament ingressant part dels seus diners a la caixa clandestina de la resistència. Al llarg de la seva curta carrera, va morir als trenta-dos anys en un accident d'avió, va disputar cent deu combats, amb cent sis victòries. Les quatre derrotes mai van ser per KO: dues per desqualificació (impugnades), una per punts i una altra per abandonament davant del mític Jake LaMotta.

Va ser campió del món del pes mitjà, malgrat que a ell de petit no li agradava la boxa, preferia el futbol on destacava entre els seus companys, però la força d'un pare autoritari el va obligar a iniciar els primers combats als vuit anys. 

La seva relació amb la cantant Edith Piaf els va convertir als dos en les dues icones del primer "Star System" francès.

A les darreres pàgines, de les cent quatre que componen l'obra, trobem algunes fotos del boxejador, una breu entrevista al guionista i un resum en dades de la vida personal i esportiva de Cerdan.

Bertrand Galic és un professor i guionista  francès, amb passió per l'esport i la història, que combina la novel·la amb la novel·la gràfica. Norma Editorial ha publicat recentment dues de les seves darreres obres: "Los viajes de Gulliver - De Laputa al Japón", i La niña y el cartero, amb dibuix de Roger Vidal, que vam comentar l'any passat.

Jandro és un dibuixant valencià, professor a l'Escola Joso de Barcelona, i que treballa quasi exclusivament en el mercat francès. Va estar nominat com a autor revelació al Saló del Còmic de Barcelona. 

Marcel Cerdan va ser més que un brillant boxejador, va ser una arma antifeixista i l'esperança de tot un país submergit en la foscor. La traducció és de Gema Moraleda.

La filla lluminosa

 

Text: Eva Van Den Berg. Dibuixos: Albert Asensio.

Editorial Flamboyant (2025).

Un llibre per a lectores i lectors molt joves. Ahir vaig entrar en una llibreria que hi ha al poble d'Albi, a l'Occitània francesa. Té el nom de "La Librarie des Enfants". Possiblement tenim totes alguna llibreria semblant a prop. L'oferta de meravelles de dibuixos i històries apassionants és enorme avui dia, per a totes les edats i temàtiques, de totes les mides, amb música alguns, amb elements mòbils alguns altres. La dificultat d'escollir un llibre és molt gran, i suposa una bona i llarga estona gaudint d'infinites aventures.

Tornant al llibre que comentem, "La filla lluminosa", ens trobem amb una obra curta, cinquanta- sis pàgines, un format quasi quadrat, 24 x 30 cm, que tracta de respondre a les preguntes d'on va sorgir el nostre satèl·lit?, quina relació i efecte ens provoca a nosaltres?, com vam aconseguir portar l'home a la Lluna?, ho tornarem a fer, i quan?, quines són les característiques de la Lluna?, i moltes dades més d'aquest element que domina el cel a les nits des de fa molts i molts anys. 

Eva Van Den Berg és una periodista, divulgadora i escriptora espanyola, col·laboradora habitual de "National Geographic" i amant dels animals. Té publicats més de disset llibres i nombrosos articles i participacions en mitjans de premsa. També és una joiera artesanal que dedica hores a construir peces curioses amb materials que va trobant a la natura.

Albert Asensio va estudiar disseny gràfic a la EADT, un postgrau d'il·lustració a Eina Barcelona, i dos cursos de dibuix i pintura al Central Saint Martins College of Art and Design de Londres. Des de 2007 treballa com il·lustrador per moltes editorials i mitjans de premsa com "La Vanguardia". 

El 2017 va guanyar el "Premi Llibreter" amb l'àlbum il·lustrat "El banc blau", i el 2024 el "Premi Crítica Serra d'Or" amb "La lletra que tot ho canvia". 

"La Lluna sempre hi és, encara que no l'estiguis mirant" com va dir Albert Einstein en les seves converses amb Niels Bohr sobre física quàntica.

Rose en la isla

 

Autor: Michel Rabagliati.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2025). 

És un llibre molt il·lustrat o un còmic amb molt de text?, la resposta és les dues coses alhora i molt ben fetes. Rabagliati abandona el format clàssic del còmic després de deu episodis (nou en castellà) de la sèrie del simpàtic protagonista, Paul. I el canvi de l'autor coincideix amb la nova etapa vital del protagonista. 

Rose i el seu pare, Paul, lloguen una casa d'estiu a l'Illa Verda, a la regió canadenca del Baix Sant Llorenç. Per a Paul són les primeres vacances amb la seva filla, una jove de vint anys. Després d'un període de buit personal, cansament professional i la mort dels seus pares, troba la necessitat de fer balanç, de ressituar-se a la seva vida. L'escenari de pau, natura, i la companyia de la seva filla ajudaran per a la reflexió, i l'inici d'una nova etapa.

Michel Rabagliati va ser premiat al "Festival d'Angoulême" el 2021 per la seva sèrie Paul que tants bons moments ha fet passar a tota una generació de lectores i lectors. Nosaltres hem llegit la gran part, i al nostre blog ja vam comentar fa tres anys un dels volums de la sèrie, Paul en el norte, una petita meravella. També podem entre altres llegir: "Paul va a trabajar este verano", "Paul va de pesca", "Paul se muda", "Paul en los scouts", "Paul en Quebec", "Paul en casa", "Paul al campo"...

En aquesta nova aventura gràfica de Rabagliati apareix com un homenatge un curiós personatge de fons, el Pare Henri Nouvel, un pare i missioner Jesuïta, pintor de la natura que va viure uns anys al nord del Quebec a finals del 1600. 

L'autor no abandona el dibuix en blanc i negre característic, ni certa caricaturització dels personatges. Tampoc els detalls abundants de l'entorn natural i l'arquitectura que els envolta. Fins i tot hi ha al final un detall dels animals que apareixen en el paisatge de la història.  

L'autor quebequès va fent madurar a un personatge quasi autobiogràfic al llarg de la seva vida, obtenint premis nacionals i internacionals, i veient com la seva obra es va traduint a molts idiomes del món.

No us perdeu avui aquesta novel·la gràfica, i si podeu cerqueu qualsevol dels capítols del tendre personatge, el Paul.