Principiants

 

Autor: Raymond Carver.

Editorial Anagrama. Empúries. (2012).

L'obra que comentem avui és la versió original que l'autor va escriure i que va ser manipulada i retallada en més del 50% de la seva extensió pel seu editor Gordon Lish, que fins i tot va canviar el títol del conte que porta el nom del llibre pel més comercial: "De què parlem quan parlem de l'amor?".

L'escriptor que va morir amb cinquanta anys va confiar en el seu editor per aconseguir els diners i la fama que després el van ajudar per sortir una mica de les depressions, i l'alcohol.

L'estil cru, fred i concís de Carver incideix sempre en les petites tragèdies de les vides corrents, vulgars i comuns de la humanitat que l'envoltava. Un minimalisme radical situat al pol oposat de la retòrica.

Carver sempre es preocupa per reflectir l'essència de les coses. L'esgotament de l'amor, la por d'una felicitat insuportable, el perill dels inicis de la vida adulta, la fragilitat de la parella, la solitud són el seu camp de treball. Espais que revelen la presència latent o la intrusió de terrors extraordinaris dins d'una existència ordinària. Una sensació amenaçant que alguna cosa és imminent. Personatges de la classe treballadora, aturats, parelles a la deriva, desemparats, trepitjats per la vida, molts d'ell bevedors, tots ells testimonis d'una realitat implacable. 

Avui dia tenim l'oportunitat de poder comparar les dues versions, la retallada de Lish, i l'original de Carver. Totes dues fredes i plenes de dolor, però amb moltes més capes i matisos a l'original que permeten agafar una mica d'aire dins de la tragèdia.

Carver va prometre a la seva segona dona, Tess Gallagher, intentar publicar la seva versió original en els darrers anys de la seva vida. Una tasca que va durar trenta anys i que va necessitar recuperar els escrits originals en el fons documental d'una universitat.

Raymond Carver és el mestre indiscutible del minimalisme nord-americà o Realisme Brut, i el màxim representant del relat curt. A l'obra podem llegir setze meravellosos contes i unes reflexions del mateix autor on ens explica la seva negativa a escriure novel·les. 

Catedral, l'altra obra que vam comentar al blog fa ja deu anys, carai com passa el temps, també és un bon port per entrar dins de les aigües profundes d'aquest autor imprescindible. Agafeu una bona barca perquè sempre hi ha presències amenaçants. La traducció al català és de Ferran Ràfols Gesa.