Marcel Cerdan. El corazón y los guantes

 

Guió: Bertrand Galic. Dibuixos: Jandro.

Norma Editorial. (2026).

Desconeixia per complet l'existència d'aquest boxejador, nascut al Marroc quan estava sota el protectorat de França. De fet, la boxa no és un esport al qual li tingui gaire estima, però haig de dir que la història està molt ben explicada, amb detall i bon ritme de narració, i el dibuix de Jandro és resolutiu i eficaç descrivint una realitat d'un trist passat. 

Un boxejador molt humil que cada victòria seva era un bàlsam per una França derrotada pel Tercer Reich. Va fer caure a la lona molts dels púgils que representaven el totalitarisme feixista, i les seves victòries eren l'orgull i esperança de tot un país. A més del guany esportiu, Cerdan també col·laborava econòmicament ingressant part dels seus diners a la caixa clandestina de la resistència. Al llarg de la seva curta carrera, va morir als trenta-dos anys en un accident d'avió, va disputar cent deu combats, amb cent sis victòries. Les quatre derrotes mai van ser per KO: dues per desqualificació (impugnades), una per punts i una altra per abandonament davant del mític Jake LaMotta.

Va ser campió del món del pes mitjà, malgrat que a ell de petit no li agradava la boxa, preferia el futbol on destacava entre els seus companys, però la força d'un pare autoritari el va obligar a iniciar els primers combats als vuit anys. 

La seva relació amb la cantant Edith Piaf els va convertir als dos en les dues icones del primer "Star System" francès.

A les darreres pàgines, de les cent quatre que componen l'obra, trobem algunes fotos del boxejador, una breu entrevista al guionista i un resum en dades de la vida personal i esportiva de Cerdan.

Bertrand Galic és un professor i guionista  francès, amb passió per l'esport i la història, que combina la novel·la amb la novel·la gràfica. Norma Editorial ha publicat recentment dues de les seves darreres obres: "Los viajes de Gulliver - De Laputa al Japón", i La niña y el cartero, amb dibuix de Roger Vidal, que vam comentar l'any passat.

Jandro és un dibuixant valencià, professor a l'Escola Joso de Barcelona, i que treballa quasi exclusivament en el mercat francès. Va estar nominat com a autor revelació al Saló del Còmic de Barcelona. 

Marcel Cerdan va ser més que un brillant boxejador, va ser una arma antifeixista i l'esperança de tot un país submergit en la foscor. La traducció és de Gema Moraleda.

La filla lluminosa

 

Text: Eva Van Den Berg. Dibuixos: Albert Asensio.

Editorial Flamboyant (2025).

Un llibre per a lectores i lectors molt joves. Ahir vaig entrar en una llibreria que hi ha al poble d'Albi, a l'Occitània francesa. Té el nom de "La Librarie des Enfants". Possiblement tenim totes alguna llibreria semblant a prop. L'oferta de meravelles de dibuixos i històries apassionants és enorme avui dia, per a totes les edats i temàtiques, de totes les mides, amb música alguns, amb elements mòbils alguns altres. La dificultat d'escollir un llibre és molt gran, i suposa una bona i llarga estona gaudint d'infinites aventures.

Tornant al llibre que comentem, "La filla lluminosa", ens trobem amb una obra curta, cinquanta- sis pàgines, un format quasi quadrat, 24 x 30 cm, que tracta de respondre a les preguntes d'on va sorgir el nostre satèl·lit?, quina relació i efecte ens provoca a nosaltres?, com vam aconseguir portar l'home a la Lluna?, ho tornarem a fer, i quan?, quines són les característiques de la Lluna?, i moltes dades més d'aquest element que domina el cel a les nits des de fa molts i molts anys. 

Eva Van Den Berg és una periodista, divulgadora i escriptora espanyola, col·laboradora habitual de "National Geographic" i amant dels animals. Té publicats més de disset llibres i nombrosos articles i participacions en mitjans de premsa. També és una joiera artesanal que dedica hores a construir peces curioses amb materials que va trobant a la natura.

Albert Asensio va estudiar disseny gràfic a la EADT, un postgrau d'il·lustració a Eina Barcelona, i dos cursos de dibuix i pintura al Central Saint Martins College of Art and Design de Londres. Des de 2007 treballa com il·lustrador per moltes editorials i mitjans de premsa com "La Vanguardia". 

El 2017 va guanyar el "Premi Llibreter" amb l'àlbum il·lustrat "El banc blau", i el 2024 el "Premi Crítica Serra d'Or" amb "La lletra que tot ho canvia". 

"La Lluna sempre hi és, encara que no l'estiguis mirant" com va dir Albert Einstein en les seves converses amb Niels Bohr sobre física quàntica.

Rose en la isla

 

Autor: Michel Rabagliati.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2025). 

És un llibre molt il·lustrat o un còmic amb molt de text?, la resposta és les dues coses alhora i molt ben fetes. Rabagliati abandona el format clàssic del còmic després de deu episodis (nou en castellà) de la sèrie del simpàtic protagonista, Paul. I el canvi de l'autor coincideix amb la nova etapa vital del protagonista. 

Rose i el seu pare, Paul, lloguen una casa d'estiu a l'Illa Verda, a la regió canadenca del Baix Sant Llorenç. Per a Paul són les primeres vacances amb la seva filla, una jove de vint anys. Després d'un període de buit personal, cansament professional i la mort dels seus pares, troba la necessitat de fer balanç, de ressituar-se a la seva vida. L'escenari de pau, natura, i la companyia de la seva filla ajudaran per a la reflexió, i l'inici d'una nova etapa.

Michel Rabagliati va ser premiat al "Festival d'Angoulême" el 2021 per la seva sèrie Paul que tants bons moments ha fet passar a tota una generació de lectores i lectors. Nosaltres hem llegit la gran part, i al nostre blog ja vam comentar fa tres anys un dels volums de la sèrie, Paul en el norte, una petita meravella. També podem entre altres llegir: "Paul va a trabajar este verano", "Paul va de pesca", "Paul se muda", "Paul en los scouts", "Paul en Quebec", "Paul en casa", "Paul al campo"...

En aquesta nova aventura gràfica de Rabagliati apareix com un homenatge un curiós personatge de fons, el Pare Henri Nouvel, un pare i missioner Jesuïta, pintor de la natura que va viure uns anys al nord del Quebec a finals del 1600. 

L'autor no abandona el dibuix en blanc i negre característic, ni certa caricaturització dels personatges. Tampoc els detalls abundants de l'entorn natural i l'arquitectura que els envolta. Fins i tot hi ha al final un detall dels animals que apareixen en el paisatge de la història.  

L'autor quebequès va fent madurar a un personatge quasi autobiogràfic al llarg de la seva vida, obtenint premis nacionals i internacionals, i veient com la seva obra es va traduint a molts idiomes del món.

No us perdeu avui aquesta novel·la gràfica, i si podeu cerqueu qualsevol dels capítols del tendre personatge, el Paul.

Principiants

 

Autor: Raymond Carver.

Editorial Anagrama. Empúries. (2012).

L'obra que comentem avui és la versió original que l'autor va escriure i que va ser manipulada i retallada en més del 50% de la seva extensió pel seu editor Gordon Lish, que fins i tot va canviar el títol del conte que porta el nom del llibre pel més comercial: "De què parlem quan parlem de l'amor?".

L'escriptor que va morir amb cinquanta anys va confiar en el seu editor per aconseguir els diners i la fama que després el van ajudar per sortir una mica de les depressions, i l'alcohol.

L'estil cru, fred i concís de Carver incideix sempre en les petites tragèdies de les vides corrents, vulgars i comuns de la humanitat que l'envoltava. Un minimalisme radical situat al pol oposat de la retòrica.

Carver sempre es preocupa per reflectir l'essència de les coses. L'esgotament de l'amor, la por d'una felicitat insuportable, el perill dels inicis de la vida adulta, la fragilitat de la parella, la solitud són el seu camp de treball. Espais que revelen la presència latent o la intrusió de terrors extraordinaris dins d'una existència ordinària. Una sensació amenaçant que alguna cosa és imminent. Personatges de la classe treballadora, aturats, parelles a la deriva, desemparats, trepitjats per la vida, molts d'ell bevedors, tots ells testimonis d'una realitat implacable. 

Avui dia tenim l'oportunitat de poder comparar les dues versions, la retallada de Lish, i l'original de Carver. Totes dues fredes i plenes de dolor, però amb moltes més capes i matisos a l'original que permeten agafar una mica d'aire dins de la tragèdia.

Carver va prometre a la seva segona dona, Tess Gallagher, intentar publicar la seva versió original en els darrers anys de la seva vida. Una tasca que va durar trenta anys i que va necessitar recuperar els escrits originals en el fons documental d'una universitat.

Raymond Carver és el mestre indiscutible del minimalisme nord-americà o Realisme Brut, i el màxim representant del relat curt. A l'obra podem llegir setze meravellosos contes i unes reflexions del mateix autor on ens explica la seva negativa a escriure novel·les. 

Catedral, l'altra obra que vam comentar al blog fa ja deu anys, carai com passa el temps, també és un bon port per entrar dins de les aigües profundes d'aquest autor imprescindible. Agafeu una bona barca perquè sempre hi ha presències amenaçants. La traducció al català és de Ferran Ràfols Gesa.

Meseta

 

Autor: Luis Bustos.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2026).

Amb aquesta obra ens tornem a trobar amb Luis Bustos del que ja vam comentar fa uns anys una altra història negra: Puerta de Luz. Si en aquella fosca narració el teló de fons del thriller de ciència-ficció era la crisi immobiliària, els barris marginals plens de ciment, i les bandes criminals, en aquesta nova aventura apareix una situació semblant a la pandèmia que vam passar, la pujada del feixisme, i el món tronat i caspós dels clubs de carretera.

El que comença amb una història costumista amb tres personatges protagonistes, Viri, Pablo i Ramon, tots ben diferents, però units per un viatge kafkià, va passant a gran velocitat a un thriller fantàstic i de terror al·lucinant, propi de les pel·lícules de sèrie B.

La narració comença en un trajecte entre Barcelona i Madrid, marcat per un estat d'excepció de confinament que portarà de forma accidental als personatges a un club de carretera, el Divina Custòdia, perdut enmig de la Meseta castellana. No trobem cap heroi ni podem empatitzar gaire amb cap dels protagonistes, representen una mica tres perfils de la societat espanyola en la crua lluita de classes socials. Queda evident que els autèntics monstres sempre estan a l'ombra i són intocables.

Luis Bustos torna a fer el blanc i negre més cru, amb uns clarobscurs constants que van perfectes per descriure les parts més fosques de la societat, espais claustrofòbics, i la negror de la nit eterna on passa l'acció.

Un thriller terrorífic per la proximitat a la realitat.