La saga de Grimr

Autor: Jérémie Moreau.

Norma Editorial. (2020).

El jove protagonista de l'obra perd els seus pares a l'inici del relat. S'inicia aleshores un pelegrinatge per cercar algú que el pugui ajudar a créixer. Quan el troba, la desgràcia el torna a colpejar. Tota l'acció transcorre a la Islàndia del segle XVIII, un període fosc on a les desgràcies naturals, epidèmies, fam,  terratrèmols i erupcions volcàniques, se li suma el domini ferotge de Dinamarca que governa a mà de ferro el seu territori. Una narració brillant que fa llegir el còmic, pàgina darrere pàgina fins al final. 

El dibuix i tractament de les vinyetes amb aquarel·la és preciós, i li dóna una força enorme a la història, a més de fer-nos una visió quasi poètica d'un territori tan salvatge com és l'illa d'Islàndia. Les imatges de l'erupció volcànica són una meravella. Els grocs, taronges i vermells contrasten de forma impactant sobre el negre de la nit. La figura del gos que acompanya al protagonista és tota una mostra de tendresa i coratge.

L'home que recull al nen perdut li diu la frase que mourà tota l'acció: "Les riqueses moren, els parents moren, i tu també moriràs, però sé d'una cosa que no mor mai: la fama de cada home mort". 

Jérémie Moreau és un molt jove autor francès que ja compta amb un bon nombre d'obres i ha rebut premis internacionals. 

Una obra que ja descriu la injustícia dels senyors que manen i la seva cort de jutges corruptes. Una temàtica molt actual, vaja. L'obra té un final èpic, a la vegada que sorprenent. 

Aneu a voltar per aquelles terres i gaudiu de la natura més salvatge i espectacular. Una obra plena de poesia, força i color.

Lo que más me gusta son los monstruos

Autora: Emil Ferris. 

Editorial: Penguin Random House. Reservoir Books. (2018).

Curiosament, aquest còmic me'l va deixar un bon amic, i dies més tard, un altre bon amic me'l va recomanar de forma convençuda. L'extensió de l'obra em suposava un obstacle d'inici. En té més de quatre-centes pàgines, i algunes d'elles carregades de text, però davant de les recomanacions dels amics vaig decidir-me per la seva lectura. 

L'obra ens conta les aventures d'una nena de deu anys, Karen Reyes, que està fermament decidida a investigar l'assassinat de la seva veïna del pis de dalt, Anka Silverberg, una supervivent de l'holocaust nazi. Karen es dibuixa a si mateixa com una nena lloba i una gavardina d'inspector, en una mena de diari on descriu el que va passant. És una nena que viu a la ciutat fosca i perillosa de Chicago, i està fascinada per les pel·lícules de terror de sèrie B, i les revistes "pulp" de monstres.

L'obra té algunes semblances als còmics underground's americans dels anys seixanta, o al treball d'Art Spiegelman, i és una potent barreja d'una narració ben traçada, però al·lucinant, i un dibuix espectacular per la seva realització. Tota l'obra està dibuixada en pàgines de llibretes, a quadres, a línies, blanques, amb perforacions per les anelles, marcant el fet que és la protagonista infantil la que descriu tota la narració. 

Emil Ferris treballava com a dissenyadora, però als seus quaranta anys va contreure la malaltia ocasionada pel virus West Nile. Això li va provocar una paràlisi de part del seu cos, i Emil va haver d'aprendre a dibuixar amb la seva mà dreta, quan ella era esquerrana. La realització del còmic va formar part del procés llarg de rehabilitació. Ara, està treballant en una altra obra, malgrat totes les dificultats.

Una obra de sèrie negra, plena de sentiments, dolor, morts, terror i al·lucinacions. Un llibre monstruosament atractiu.

Momo

Autor: Jonathan Garnier. Dibuixos: Rony Hotin.

Norma Editorial. (2019).

Algú pot pensar veient la coberta i fullejant el seu interior, que aquesta obra és purament un conte infantil. I sí, és un conte infantil, però estem davant d'una petita peça de joieria oberta a tots els lectors amb sensibilitat de qualsevol edat. L'obra té diferents nivells de lectura i així és interessant per a tothom que vulgui gaudir d'una bona narració plena de poesia i llum.

Mirai-Chan és una nena japonesa que es va convertir en el tema d'una sèrie de fotografies de Kotori Kawashima. Aquestes imatges són un dels punts de partida de Momo. L'altre és la necessitat de descriure personalitats solitàries, estranyes i danyades. Les referències al Japó són molt presents, un país on les persones que no encaixen són especialment marginades. A l'hora de realitzar el còmic, l'autor va preferir ambientar la història a la seva Normandia i al seu temps, però de fet la narració és comú a tots els temps i llocs, i tracta temes universals com la infantesa, l'amistat i la família. 

Al final de l'obra hi ha una pàgina de referències on apareixen pel·lícules japoneses com "El Sabor del Té" i "El verano de Kikujiro", però també altres com "Billy Eliot" o "Little Miss Sunshine".  De llibres l'autor ens indica el "Go Go Monster" de Taiyo Matsumoto i "Yotsubai" de Kiyohiko Azuma, però també apareix "El pequeño Nicolás" de Goscinny i el mestre Jean-Jacques Sempé.

Jonathan Garnier és un autor amb nombrosa obra a la seva esquena, i és director editorial i artístic de la col·lecció Étincelle. Rony Hotin prové del món del cinema i els films d'animació. Aquest és el seu primer còmic, i amb poques línies i gran resolució aconsegueix un magnífic resultat a l'hora de transmetre emocions. 

Una història deliciosa d'una nena petita, Momo, que viu amb la seva àvia i que trobarà una amiga més gran en la figura de Françoise. Totes dues valentes i decidides faran camí. Una obra plena de tendresa, vitalitat i coratge amb protagonistes femenines molt potents. Una meravella.