dissabte, 16 de maig del 2020

Contarlo para no olvidar



Autores: Mónica G. Prieto i Maruja Torres.
Editorial: 5W. Colección voces. (2017).

Aquest petit llibre el vaig trobar a la taula que hi ha en algunes biblioteques i que es nodreix de llibres que la gent diposita perquè altres lectors puguin gaudir d'ells. Porten l'etiqueta de "roda llibres". El vaig agafar i em va semblar interessant el diàleg que podia sortir entre dues periodistes que han estat a molts fronts de guerra, però amb edats molt diferents, Mónica va néixer l'any 1974 a Badajoz, i Maruja a Barcelona l'any 1943.
El llibre està dividit en cinc capítols: "Who", on les dues autores presenten a l'altra. "What", on les dues expliquen el perquè de les seves carreres, la passió per l'escriptura i el contracte emocional amb el lector. "When", aquí les dues autores expliquen el canvi que hi ha hagut a la premsa, la manca de compromís social, la responsabilitat dels mitjans, la banalitat de molta premsa. " Where", en aquest capítol les dues periodistes conversen del destí del món àrab, la seva experiència a Beirut i analitzen el desencant després de la primera il·lusió de les Primaveres Àrabs. "Why", fan una anàlisi  del masclisme a les redaccions i al carrer i la seva lluita feminista per poder contar la realitat al lector des de la seva realitat com a dones, periodistes i escriptores. 
Aquest és el segon volum de la col·lecció que ja compta amb quatre llibres. El primer va ser el diàleg entre Mikel Ayestaran i Ramón Lobo al voltant de les guerres al món. El tercer és el de Xavier Aldekoa i Alfonso Armada que parlen d'Àfrica. I el darrer entre Anna Bosch i Pablo R. Suanzes que ens fan una visió de l'Europa actual.
Un llibre que m'ha obert la porta a una col·lecció apassionant dirigida per periodistes reporters i escriptors que presenten una visió de primera mà del que ha passat al món i el nostre futur immediat en aquest planeta tan cruel i terrible per  a una gran part de la població. 
Una autèntica troballa que caldrà seguir amb atenció. La pàgina web de 5W et mostra la gran quantitat de llibres que convé llegir si volem saber molt més del que passa al nostre voltant. 


dijous, 14 de maig del 2020

Biografia del silenci



Autor: Pablo d'Ors.
Angle Editorial. Ediciones Siruela. (2012).

"La meditació esquerda l'estructura de la nostra personalitat fins que, de tant meditar, l'esquerda s'eixampla i la vella personalitat es trenca i, com una flor, en comença a néixer una de nova. Meditar és assistir a aquest procés fascinant de mort i renaixement".
Aquest text és el que figura a l'interior de la contraportada d'aquest llibre que no és un llibre d'autoajuda, però dóna moltes pautes per viure d'una altra manera, de forma més harmoniosa i propera a la realitat. La meditació es mostra com una eina per trencar els encadenaments que provoquen les pors i els dubtes. L'autor ens descriu el seu camí en la meditació en silenci que ens porta a viure amb total atenció a tot el que ens envolta, gaudint del moment present i apropant-nos al nostre interior més profund.
Pablo d'Ors és sacerdot i escriptor, nét d'Eugeni d'Ors. Viatger incansable i ampli coneixedor del desert del Sàhara i de l'Índia, és ara un seguidor del budisme. Ha escrit contes, novel·les i assajos, i la seva literatura l'emparenta a Kafka i Kundera, però també a Hesse i Zweig. Va quedar finalista al Premi Herralde amb la seva novel·la "Las ideas puras"
Un llibre sobre el silenci i la contemplació. Aquesta obra l'he tornada a rellegir més d'un cop i la tinc sempre a mà. La seva lectura em relaxa.  

diumenge, 10 de maig del 2020

Lo mejor de ir es volver



Autor: Albert Espinosa.
Editorial: Grijalbo. (2019).

Aquesta obra d'Espinosa ens torna a mostrar la seva escriptura característica, llenguatge planer, molt directe i amb enorme agilitat per descriure accions i personatges. No sembla difícil passar aquesta història al llenguatge cinematogràfic per la seva constitució dinàmica.
Un futur encara llunyà, 2075, on els humans tenen la possibilitat quan arriben als cent anys d'aplicar una forma de karma personal artificial i condemnar a mort a tres persones que l'hi hagin fet mal al llarg de la seva vida. L'encarregat d'aplicar el càstig és un robot, Troy, amb l'aspecte que la protagonista escull, la d'un noi de tretze anys que és la imatge del seu fill Henry en aquesta edat. La narració està escrita en primera persona per la protagonista. Tota l'acció transcorre a Barcelona i les illes de Menorca i Ischia. Resulta curiós veure la creació d'un futur on la tele-transportació és real, els robots són els nostres companys, i on tot està dominat per la tecnologia, fins i tot la forma de morir. 
L'obra treballa molt en l'anàlisi de com conformem el nostre passat i de la importància del perdó i de la relativitat de les coses. L'autor fa una descripció del canvi d'estat emocional de la protagonista i també de certa humanització del robot que al començament considera als humans com una mena de producció amb molts defectes.
Un llibre magníficament enquadernat i editat que em va arribar a les mans en forma de bonic regal. 
Una obra de fàcil lectura que es llegeix de forma quasi precipitada per conèixer el desenllaç d'una història plena de tendresa.

diumenge, 3 de maig del 2020

La variable humana



Autor: Rodrigo Martín Noriega.
Editorial: Gadir. (2012). 


Aquesta obra va guanyar el Premio de Novela Corta de la Fundación MonteLeón 2012. L'altre dia vaig anar a buscar llibres per a llegir en aquests dies de confinament i em vaig trobar aquest petit volum de cent vint-i-tres pàgines dins de la llibreria de casa. No en tinc ni idea de com ha anat a parar allà, ni com va arribar a casa. El vaig tenir a les mans un moment i va haver-hi alguna cosa que em va enganxar. I ves per on, l'he llegit en un no res i amb moltíssim interès. I m'ha semblat una troballa.
És difícil dir on podríem encabir aquesta obra. És un llibre de sèrie negra, però també és un llibre de filosofia i matemàtiques. 
L'argument planteja la investigació d'un jove matemàtic, Jhon Farrell,  amb un domini de les matemàtiques que frega l'absoluta perfecció de forma natural, com si fos un arquer zen que sap que la sageta arribarà a la diana perquè és el seu destí. Aquest prodigi ha arribat al mateix punt en una investigació matemàtica que una antiga eminència, Alfred Keitel, que va deixar els seus darrers estudis sobtadament. En aquesta equació també hi és el professor de càtedra de Jhon, Samuel Bates. 
És possible compondre una peça de música per ordinador com si l'hagués escrit Chopin?, és possible calcular totes les variables d'un sistema tancat?, i aquest sistema pot ser la vida de les persones que tenim al voltant? L'obra va agafant velocitat des del principi i no es deté fins a un final rodó.
Rodrigo Martín Noriega és llicenciat en Història de l'Art, i especialista en Teoria i Estètica de la Cinematografia. Ha guanyat diferents premis literaris com el que va guanyar amb aquesta obra, i també el Premio Miguel Delibes amb l'obra "Relatos sobre las demás cosas". L'any passat va publicar "Wisconsin" amb molt bona acollida pels lectors i crítica.
Com diu Bertrand Russell: "Les matemàtiques  posseeixen no només la veritat, sinó la suprema bellesa, una bellesa freda i austera, com una tomba".
Un bon llibre que es llegeix de tirada.