Otro Japón

 

Autor: Jorge Arranz.

Norma Editorial. (2020).

Aquesta obra del dibuixant i il·lustrador madrileny Jorge Arranz ens narra una història real, la seva quan era jove. Dos estudiants d'art, ella japonesa, ell espanyol, es coneixen i decideixen fer un viatge al Japó, corren els anys setanta. Una trobada entre Orient i Occident, una història d'amor i coneixement que acaba sobtadament i que fa que els dos estudiants decideixen fer cadascú el seu camí. Quaranta anys després, ell amb la seva parella actual emprenen un altre viatge al Japó. La trobada amb l'antiga companya és un procés d'acceptació, de treball d'encaix d'una nova relació, i de veure les coses des d'una altra perspectiva. 

L'autor ha passat tota la seva vida dibuixant edificis, carrers, places, ciutats, des dels seus inicis dibuixants des dels terrats de Madrid fins al Japó i altres indrets on l'ha portat la passió per viatjar.

El seu dibuix descriu perfectament els espais, i també les persones que hi circulen per aquests. Va treballar amb publicacions  que van ser representatives de tota una època com van ser: El Cairo, i Madriz, i posteriorment dins d'El País.

El meu desig frustrat per la pandèmia d'anar a terres nipones l'any 2020, fa que la lectura d'aquest còmic o llibre il·lustrat encara sigui de més interès.

Un viatger que dibuixa tot el que veu, i que fa que tu facis el viatge amb ell. La seva capacitat de mostrar allà per on passa és molt gran i ha fet d'aquest autor, uns dels grans del dibuix a Espanya per les seves ciutats dibuixades. La seva necessitat instintiva de representar tot el que li envolta ens omple de curiositat, dibuixar és saber mirar i donar forma al que has vist. Ell ho fa de meravella.

 

Ulldevellut

 

Autors: Herminia Mas i Josep Francesc Delgado.

Editorial: Edicions del Roure de Can Roca. (2018). 

Aquest petit llibre en format i nombre de pàgines, conté una història molt bonica. Ens situa a començaments del segle XX, l'any 1920, on una nena de dotze anys, Hermínia, vol convertir-se en pastora. Els seus pares li volen treure la idea del cap, però ella s'encaparra de tal manera que és ella l'encarregada de fer el relleu al seu avi i el seu gos. L'aparició d'una óssa i les seves cries per les conrades, provocarà tot un seguit d'esdeveniments que farà veure a la nena que de vegades els homes són pitjors que les bèsties. El fet que la protagonista sigui una noieta li dóna a l'obra un valor afegit.

L'obra està explicada en primera persona, i és la mateixa nena qui l'explica quan ja han passat molts anys i ja és besàvia. Una crònica d'un temps passat.

Una narració molt àgil fa d'aquest llibre una bona lectura per a totes les edats i tipologia de lectors. També és una magnífica eina per la conscienciació de la gent de la importància de preservar la natura i defensar un tipus de ramaderia familiar i tasques del camp que s'estan perdent ofegades pel sistema de mercats i domini de les grans empreses.

Ja anticipo que el final no és tan il·lusionador com les pàgines del mig on sembles trobar-te amb el ramat d'ovelles enmig de les pastures, envoltat de muntanyes i rius. La vida no és un conte, té les seves parts menys lluminoses. Aquesta obra va guanyar el Premi Josep Maria Folch i Torres, l'any 1999, i ja van per l'11a edició.

Hermínia Mas és una escriptora de poesia que va guanyar el Premi Caterina Albert i que escriu també llibres per a públic infantil i juvenil. També ha guanyat el Premi Ciutat d'Olot, i publica en el diari Avui. Josep Francesc Delgado és un escriptor per a públic jove amb nombrosa obra i guanyador del Premi Ramon Muntaner. 

Un llibre per compartir i trobar-te amb la natura.  

Nosaltres, les persones

 

Autors: Dieter Böge i Bernd Mölck-Tassel.

Editorial: Libros del Zorro Rojo. (2022).

Aquests dos autors alemanys, Böge i Tassel, col·laboren des de fa més de vint anys creant aquestes petites meravelles, llibres per a tots els lectors, amables, que generen pensaments i poden obrir debats, però sempre amb un somriure. En aquesta obra podem veure que totes les persones aspirem a les mateixes coses, i tenim les mateixes pors malgrat que tots som diferents i únics.

A les seves pàgines apareix la resposta de qui som, i ens brinda l'oportunitat de generar converses al voltant de temes complexos i transcendentals com la identitat, la diversitat, i els drets humans. Veureu que el feminisme, l'ecologia, les diferents formes de família, i per extensió totes les maneres de lluita pel respecte entre les persones, tenyeix les boniques i elegants il·lustracions i els curts, però precisos textos que les acompanyen.

Tots dos autors són professors de dibuix i pintura a la Universitat de Ciències Aplicades d'Hamburg, i són creadors de l'obra "Abuelo Mamut", publicada en cinc idiomes, inclòs el castellà.

Un llibre de cent seixanta pàgines que es llegeix en pocs minuts i et deixa un somriure a la cara mentre reflexiones al voltant de les persones que ens envolten en el món, i en nosaltres mateixos.

Una delícia intel·ligent, i en català.

El pes d'un cos

 

Autora: Victoria Szpunberg.

Edita: Teatre Nacional de Catalunya. (2021).

La contraportada del llibre ens descriu en quatre línies el contingut d'aquest petit llibre: 

Una filla ha de cuidar del seu pare, qui, després de patir un ictus, viu un procés de deteriorament físic i mental que el converteix en un ésser totalment dependent. La manca de recursos econòmics propis i la precarietat que viuen les administracions públiques farà que la situació entri en una mena d'espiral de caiguda lliure. Quin sentit té mantenir en vida el cos d'algú que ha perdut totes les facultats que ens fan humans?

El llibre va ser editat una mica abans de l'estrena de l'obra al TNC que va protagonitzar la Laia Marull, i va ser dirigida per la mateixa autora. El text és molt potent, però la posada en escena va ser encara més explosiva, incloïa  text, música en directe i projeccions.

Un text que combina el realisme més cru i hospitalari amb pinzellades d'humor, sarcasme i imaginació.

L'argentina Victoria Szpunberg és autora, directora i docent d'arts escèniques, ha col·laborat amb diferents directors d'escena, coreògrafs, i centres com l'Institut del Teatre de Barcelona. Les seves obres han estat traduïdes a més de deu llengües, i va rebre el Premi Max com autora per l'obra "L'any que ve serà millor" escrita col·lectivament amb Carol López, Marta Buchaca i Mercè Sarrias.

Un llibre cru que ens parla d'una realitat que tenim tots al voltant: un pare, que era un pilar (emocional i ideològic) per a una filla, es converteix en el paradigma de la fragilitat. Tan senzill d'explicar, tan difícil de viure. 

Océano negro

 

Autor: Martin Quenehen. Dibuixos: Bastien Vivès.

Norma Editorial. (2021).

Podria semblar un disbarat tornar a crear històries del mariner creat per Hugo Prat l'any 1967, i intentar adaptar aquest personatge als temps actuals. I per a mi, després de llegir aquest còmic, haig de confessar que narració i personatge no suporten bé el pas del temps. Les accions i moviments del protagonista són poc versemblants, i ara aquest home resulta un xic intranscendent, i si bé no resulta masclista, el seu comportament és de vegades groller. Potser les noves aventures del Corto Maltés que van crear el guionista Juan Díaz Canales i el dibuixant Rubén Pellejero l'any 2015, més properes al referent clàssic, tenen més força i sentit. Narracions que fa mig segle semblaven lògiques i coherents, avui en dia són absurdes i sense sentit.

Preguntareu el perquè d'incloure aquesta obra dins d'un bloc que només analitza lectures que ens han agradat, la resposta és el dibuixant francès Bastien Vivès, una autèntica icona d'èxit dins del panorama internacional del còmic.

Hem comentat ja dins del bloc altres obres d'aquest il·lustrador: En mis ojos, Polina, El gusto del cloro, Catorce de julio, i ja he manifestat la meva passió pels seus dibuixos. Aquesta vegada s'atreveix amb un clàssic, respectant l'atmosfera de l'italià Prat, però deixant llibertat per a la seva pintura que amb quatre pinzellades és capaç de descriure qualsevol espai o personatge. 

Un còmic per gaudir del mestre Vivès.

Piel de hombre

 

Autor: Hubert. Dibuixos: Zanzim.

Norma Editorial. (2021). 

Amb l'aparença d'un conte medieval, aquest còmic és una reflexió important al voltant del pes dels rols de gènere, les convencions socials, i les estructures jeràrquiques que s'estableixen a les societats al llarg dels anys. I aquesta reivindicació d'igualtat, llibertat i empoderament de les dones va avançant amb una narració divertida, molt entretinguda i dinàmica.

El dibuix de Zanzim és ple de color, figures caricaturitzades i uns espais arquitectònics molt suggerents que ajuden a crear l'espai idoni per les entrades i sortides, i les anades i tornades dels personatges. Ja vam gaudir d'aquest dibuixant a La isla de las mujeres, on a més de dibuixar és responsable del guió.

L'argument descriu com Bianca rep un regal de la seva tia, un dia abans de la seva boda. Un regal màgic: una pell d'home que una vegada posada, ningú sospitarà que és un noi jove. D'aquesta manera comença un viatge al món dels homes que originarà molts canvis de perspectiva, i farà trontollar moltes coses que es donen per òbvies i lògiques quan en realitat no ho són.

Aquesta oda a la llibertat i al valor de la identitat pròpia de cadascú, va rebre nombrosos premis a França com el del Festival d'Angoulême, el dels Bibliotecaris, el Premi de la Crítica, i el dels Llibreters francesos. 

Una magnífica dosi feminista en un còmic divertit, poètic i esperançador. Tant de bo apareguin més lectures com aquesta que són importants per poder canviar algunes mentalitats i alguns prejudicis enquistats a les societats.

Klimt

Autor: Jean-Luc Cornette. Dibuixos: Marc-Renier.

Norma Editorial. (2021).

D'entrada haig de reconèixer que el protagonista no és precisament una persona amb qui tingui especial sintonia, al còmic apareix com una mena de Déu vanitós envoltat sempre amb noies nues i que pinta, però poc. La túnica que porta tampoc m'ajuda a estimar-lo. El salva una mica la bona atenció que té amb els gats, però deixem a banda el meu distanciament amb el personatge.

El còmic està ben dibuixat per l'alemany Renier que ja dibuixava a la llegendària revista Cimoc l'any 1992. L'apropament a la pintura de Klimt en moltes vinyetes resulta molt eficaç, i a més domina la figura humana i els espais arquitectònics amb solidesa. La sensualitat és molt present en tota l'obra com correspon en la vida d'aquest artista.

La narració del belga Cornette, que ja publicava a Spirou als anys vuitanta, em resulta un pèl confusa, la combinació de somnis, realitat, i pintura, de vegades li treu agilitat a la història, però reconec que l'excés del personatge deu costar d'encabir en una descripció més lineal.

Trobo molt encertada l'existència de les darreres pàgines on s'explica amb detall la importància del pintor dins del moviment Modernista de finals del segle XIX i principis del XX, la seva biografia, l'anàlisi d'alguna de les seves obres, i també l'origen d'aquest artista, fill d'un mestre daurador.

El còmic només descriu l'etapa de la seva vida en la qual ja era un pintor consagrat i en la que només es dedicava als retrats de dones de l'alta societat. No incideix en la figura de la seva dona ni en la relació amb les nombroses amants amb  qui va tenir més de 16 fills. Un altre exemple més d'artista egocèntric.

En resum, una obra que serveix per entendre una mica la figura d'un artista icònic del Modernisme.