dimarts, 14 de desembre del 2021

Negra. La vida desconocida de Claudette Colvin

 



Autora: Émilie Plateau.
Editorial: Duomo Ediciones. (2021).

"Si ets de raça negra, ets poca cosa. Si ets una dona negra, no ets res". Així de clares estaven les coses per als segregacionistes blancs no fa pas gaires anys als estats del sud de Nord-amèrica.
Malgrat que la revolució del poble negre sempre porta el nom de Martin Luther King, van ser les dones qui van fer el primer acte de desobediència, van patir els càstigs i van promoure les primeres manifestacions. Fins i tot en les revolucions s'intenta posar en segon terme a les dones.
Claudette Colvin va negar-se a cedir el seu seient a un blanc que exigia el seu dret prioritari en un trajecte d'autobús. Seguia les passes d'una altra dona, Jo Ann Gibson Robinson  que pocs mesos abans havia comès l'extraordinari dret de demanar igualtat. Mesos més tard, tres dones més es negarien a cedir el seu seient, Rosa Parks, Mary Louise Smith i Jeanette Reese. Tot això passava en la ciutat de Montgomery, a l'estat cotoner d'Alabama, on el seu alcalde William A. Gayle intentava mantenir l'estat segregacionista amb mà de ferro, i liderava el WCC (Consell de Ciutadans Blancs). Aquests actes de revolta pacífica van ser la llavor per al naixement de la WCP (Consell polític de les Dones) que lideraria Jo Ann Gibson, però també d'una falsament pacificadora NAACP ( Associació Nacional per al Progrés de les Persones de Color) que era una associació de gent blanca i negra que intentava lluitar contra el segregacionisme, però sense destorbar als patrons.
El còmic ens planteja tota aquesta situació i ens fa una detallada narració del pas dels esdeveniments que va suposar un empoderament important de la raça negra i de les dones. No cal dir que el temps i les veus dels homes van anar modelant un relat de la història que van fer quasi desaparèixer  a la protagonista d'aquesta obra. 
La jove autora francesa fa una molt bona exposició dels fets amb un dibuix molt original i descriptiu que proporciona a l'obra una lectura agradable i formativa. Una manera molt interessant d' intentar entendre el que és inexplicable, el segregacionisme i per extensió el racisme supremacista. Tanquem l'entrada amb dues pàgines del còmic i una foto de la desconeguda Claudette.

dilluns, 6 de desembre del 2021

Bestiari


Autor: Pere Quart.
Editorial: Edicions 62. Col·lecció la butxaca. (2014).

La natura / diligent ens procura / una bèstia / per a cada molèstia. / Si a les fosques / ja no piquen les mosques / hi ha els mosquits, / que treballen de nits.
Aquest petit poema els vaig aprendre i memoritzar quan tenia dotze anys a l'escola. Era d'un poeta català que es deia Pere Quart. Avui, passats uns anys, he tornat a rellegir aquest bestiari considerat  un dels més destacats de les lletres catalanes, escrit l'any 1937. L'autor fa servir aquest gènere literari propi de la tradició medieval per fer una sàtira del món i de les persones que hi vivim en ell. Les il·lustracions de Xavier Nogués són molt originals i pertanyen a una línia humorística que va desenvolupar molt a la llegendària revista Papitu. Aquest dibuixant també va ser caricaturista, pintor, gravador, ceramista i també va fer figurins per a l'òpera. Un artista propi del renaixement modernista. 
Pere Quart, que en realitat es deia Joan Oliver, va ser poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Ciutat de Barcelona, el Josep Maria de Sagarra de Traducció, i el de la Generalitat de Catalunya de poesia. Fidel a la seva actitud crítica i inconformisme va rebutjar la Creu de Sant Jordi.
Una lectura agradable plena d'ironia, sarcasme i sàtira que com quasi sempre l'autor llença contra la seva pròpia classe social, la burgesia catalana. 
Us deixem per tancar l'entrada el divertit poema de la Girafa: 
Tens el cap petit / perquè la distància / te l'ha empetitit.