dimarts, 30 d’agost del 2022

Jekyll & Hyde

 



Autor: Tyto Alba.
Editorial: Bang Ediciones. (2022).

Són ja tres, les obres d'aquest autor badaloní que hem comentat al blog: WhitmanLa vida, i Dos espíritus. Totes tres plenes de les aquarel·les que han fet d'aquest autor un dels més prolífics i buscats.
En aquesta nova obra, Alba torna a fer una adaptació literària, la popular i arxiconeguda història de la doble cara del Bé i del Mal escrita per Robert Louis Stevenson.
Malgrat que tots coneixem l'argument de l'obra per la lectura de l'excelent llibre, i l'hem vista en el cinema algunes vegades per diferents directors, la narració sintetitzada que fa l'autor té molt de ritme, està plena de detalls, i respira aquesta màgia de la dualitat de pensaments i comportaments tan radicalment oposats. L'honorable doctor Henry Jekyll, responsable, metòdic i endreçat amaga l'ombra fosca, cruel i perversa d'Edward Hyde.
Tyto Alba (que és el nom de l'òliba comuna, desconec perquè l'autor es va posar com a sobrenom el nom d'un ocell) ens torna a fer enamorar de les seves aquarel·les i síntesi de detalls que agilitza la narració.
Torneu a sentir esgarrifances amb aquesta nova versió d'un clàssic que mai decep. I eviteu les ombres i els carrers buits a la nit.


dilluns, 29 d’agost del 2022

Celestia



Autor: Manuele Fior.
Penguin Random House Grupo Editorial. (2021).

Fa quasi tres anys vam publicar una entrada d'una obra d'aquest autor: Cinco mil kilómetros por segundo. En aquell còmic, Fior ens parlava del sentiment de l'amor, i del pas del temps, prenent com a base una obra del japonès Makoto Shinkai. I la cosa funcionava molt bé, les magnífiques il·lustracions de Fior, amb una narració ben estructurada. Ara no passa exactament el mateix.
Celestia, que en la publicació original italiana eren dos volums, l'autor ha anat treballant sense un guió tancat, la història sembla que avança de vegades a sotragades, però malgrat això l'autor no perd mai el sentit de la narració. Un treball anomenant improvisació automàtica que ja feia servir l'il·lustre Moebius.
Celestia és una faula distòpica que reflexiona sobre el futur que l'espera a la humanitat, i la manera  que continuarà evolucionant l'espècie. Com a les bones obres de ciència-ficció, encara que la narració passi en el futur, els problemes que ha de resoldre la població que ha sobreviscut són molt similars als que tenim ara. 
Celestia és una illa plena d'edificis monumentals, una ciutat tancada en si mateixa semblant a una Venècia distòpica on viuen els governants, una part de la població que són joves amb poders telepàtics, que són l'esperança de futur, i una sèrie de marginats i perillosos delinqüents vestits amb màscares i robes de la Comèdia de l'Art. Dos dels joves, Dora i Pierrot, emprendran un viatge fora de l'illa per buscar la llibertat i nous horitzons. Al continent tot ha canviat.
He trobat la història molt poètica, suggerent i evocadora, però la narració de vegades és poc fluida. Només un autor com aquest és capaç de mantenir l'interés per la seva potència de crear espais atractius, llums extraordinàries i destins sorprenents. Les imatges de Fior són molt potents.
Dues són les principals coordenades del còmic: si no actuem amb extrema urgència, el nostre planeta ens portarà a situacions dramàtiques, i tinguem present que les societats milloren molt més quan més obertes són a les diferents cultures, ètnies, procedències i pensaments. Les societats tancades es tornen endogàmiques i perverses.
Un còmic que agradarà especialment als amants dels paisatges i mons d'aquest premiat autor italià nascut a Venècia i amb formació d'arquitecte. Poesia visual.
Com a curiositat, un dels edificis que apareix a la narració és l'edifici "La muralla vermella" de l'arquitecte català Bofill que està situat a la localitat alacantina de Calp. Un homenatge entre arquitectes.



dissabte, 27 d’agost del 2022

¡Prepárate!

 



Autora: Vera Brosgol.
Ediciones La Cúpula. Brúfalo Lector. (2021).

La protagonista, Vera com l'autora, és una nena russa que va anar a viure de molt petita als Estats Units, i als nou anys es troba absolutament desplaçada amb les seves companyes de classe i barri. Unes colònies amb nenes del seu país sembla una bona oportunitat per fer amigues i establir noves relacions.
El que podria semblar un destí prometedor acabarà sent un veritable camp de mines. L'estada amb el seu germà petit posarà a prova la resistència i la força que cal per ser feliç quan t'ho posen complicat.
En clau d'humor i en to quasi autobiogràfic, l'autora ens posa sobre la taula temes tan importants per l'adolescència i la infància com: l'assetjament, la necessitat d'encaixar i pertànyer a un grup, i el ser fidel a un mateix.
La lectura és molt divertida i té moments d'autèntic riure, però el missatge va penetrant a poc a poc, i posa molts aspectes de la convivència en tela de judici. El dibuix bicolor caricaturesc en negre sobre blanc i una altra tinta, té prou força i dinamisme per mantenir la narració ben intensa. L'aparent senzillesa amaga una claredat narrativa i una capacitat expressiva enormes. Les expressions facials de les nenes són magnífiques, de vegades una mirada i un gest a la boca expressen tots els sentiments.
Vera Brosgol, nascuda a Rússia, viu des dels cinc anys a Nord-Amèrica i actualment viu a Portland (Oregon). Caricaturista i creadora d'animació i guions gràfics, va guanyar abans de ¡Prepárate!, els premis Eisner i Harvey per la seva obra "El fantasma de Anya", obra que també tracta el problema de l'adaptació infantil al col·lectiu.
Una obra que et fa passar per moments delirants de riure al drama més colpidor, i que et fa reflexionar no tan sols en la víctima, sinó en el paper que hem exercit tots en algun moment de la nostra infantesa.
Una reflexió divertida i compromesa alhora, amb un final ben obert perquè puguis pensar com continua la història.


divendres, 26 d’agost del 2022

Jamás

 



Autor: Duhamel.
Editorial: Harriet Ediciones. (2018).

Una història protagonitzada per una nonagenària invident  i el seu gat omplen les pàgines d'aquest còmic deliciós ple d'humor, tendresa, i també esperit de lluita i rebel·lia.
El penya-segat de Troumesnil a Normandia es va desfent progressivament amb el pas del temps, el vent i la força de les onades. L'alcalde del poble ha aconseguit treure de les seves cases a tots els afectats, tots menys una vídua, Madeleine, que viu amb el seu gat i els records dels anys amb el seu marit. Defensarà casa seva de forma contundent i negant-se a veure el perill, i amb raó: Madeleine és cega de naixement.
Bruno Duhamel ha construït aquesta bonica història dibuixant sobre els escenaris reals del penya-segat i del poble de la costa francesa. El seu dibuix clar i acolorit, acompanya a una narració ben trenada que manté l'interès de principi a fi del còmic. Llegint-lo, tot fa pensar que l'autor té molt bones i properes relacions amb els gats. Tota una troballa la figura del gat.
L'autor francès, que també viu a Normandia, ha publicat una trentena d'obres i és un artista molt reconegut del panorama actual europeu.
Madeleine, una força de la natura enfrontada a un desastre natural i a les forces municipals. Una obra tendra i poètica, i amb una bona dosi d'humor.


dilluns, 22 d’agost del 2022

Fourmies la Roja

 



Autor: Alex W. Inker.
Editorial: Ponent Mon. (2021).

El dia u de maig de 1891, els treballadors en vaga van decidir marxar en manifestació pacífica per la ciutat tèxtil de Fourmies per exigir la jornada laboral de vuit hores. L'alcalde de la ciutat, Auguste Bernier, i també empresari d'alguna de les fàbriques, decideix demanar al prefecte l'enviament de les tropes per reduir als manifestants.
Davant d'una multitud cada vegada més gran de manifestants, els dos regiments d'infanteria es veuen impotents de dispersar-los i disparen contra els treballadors. Van morir nou persones que es van convertir en màrtirs d'aquest petit poble que va passar a dir-se Fourmies la Roja. La població és molt a prop de la frontera amb Bèlgica.
L'autor Alex W. Inker, va néixer en aquesta petita població de dotze mil habitants i va passar moltes vegades per davant del monument que recorda aquella matança estúpida de treballadors que demanaven justícia.
El dibuix enèrgic del negre i el vermell sobre el blanc, i la forma com s'omplen les pàgines crea una tensió que descriu molt bé l'ambient de crispació, crits, angoixa i violència de la situació a la plaça del poble francès.
Un relat potent d'una barbaritat feta per l'exèrcit, i generada pels empresaris que volien mantenir un sistema proper a l'esclavisme. No fa pas tant d'això, i malauradament aquestes coses continuen passant a molts indrets d'aquest desequilibrat món.


diumenge, 21 d’agost del 2022

El bosc dels germans




Autora: Yukiko Noritake.
Editorial: Coco Books. (2021).

Aquesta autora japonesa nascuda en un poble al costat de Nagoya l'any 1989, viu actualment a París, on va cursar els estudis universitaris d'Il·lustració i on ha desenvolupat la seva carrera professional. Ha realitzat quatre llibres per a públic infantil i col·labora habitualment a revistes com Elle, Madame Figaro i Mint Magazine.
Aquesta obra ens compara amb dotze imatges dobles el que fan dos germans que hereten un bosc. Cadascun dels dos interpreta de manera diferent, quasi oposada, de relacionar-se amb la natura. El primer d'ells s'hi instal·la i gaudeix de l'espai sense gaires alteracions. El segon vol crear el seu somni i modifica totalment l'espai que ocupava la natura per posar civilització. Els arbres i la fauna són substituïts per carrers, cases i semàfors.
Una metàfora contundent de com les nostres accions donen forma al món que ens envolta. Una reflexió pausada i sense judici sobre els nostres actes. No oblidem que serà la naturalesa qui ens permetrà viure o no en aquest planeta. Si no som capaços de preservar-la i conviure amb ella de forma harmònica, tota la humanitat començarà a tenir els problemes que ja són presents ara com la Crisi Climàtica.
Un llibre bonic i ple d'imatges plenes de llum, vida i color. L'autora ens diu que la vida és un regal, i que per saber apreciar-la, tan sols hem de mirar amb els ulls de qui és capaç de trobar la màgia a qualsevol lloc. Cal respirar la pau que transmet aquesta il·lustradora. 
Magníficament editat i enquadernat, i amb un gran format de 36 per 28,5 cm. I en català. Al final de l'entrada he posat un autoretrat de l'autora, malgrat que no apareix en aquest llibre. "El bosc dels germans" és un llibre pensat per a públic infantil, però recomanadíssim per a tots els lectors. Va guanyar el Premi Libr'a Nous 2021, i nominat als Premis Sorcières 2021.


dimecres, 17 d’agost del 2022

Astrofísica para jóvenes con prisas

 



Autors: Neil deGrasse Tyson i Gregory Mone.
Editorial Planeta. Paidós. (2022).

Neil deGrasse és un dels més grans divulgadors científics en l'actualitat. Doctor en Astrofísica per la Universitat de Columbia l'any 1991, va substituir al llegendari presentador Carl Sagan a la versió del segle XXI de la gran sèrie documental Cosmos, que es va estrenar a escala mundial al National Geographic Channel, amb el títol Orígenes.
Gregory Mone, graduat a Harvard, periodista especialitzat en ciència i amb molts treballs de ficció i no-ficció, destinats a lectors infantils i joves. És col·laborador de la revista Popular Science, publicació digital nord-americana de continguts científics amb cent cinquanta anys d'història.
Aquest llibre tracta de posar llum sobre els aspectes bàsics del nostre Univers de forma amena, entenedora, amb una presentació gràfica molt dinàmica, textos de diferents colors, dibuixos i fotografies. I certament, l'adaptació que fa Mone dels textos de deGrasse explica molt bé temes tan complexos com les quatre forces fonamentals que componen l'Univers, la matèria fosca i l'energia fosca, el Big Bang, els quàsars, els forats negres, i alguns altres que donen una visió general del que és l'astrofísica i els reptes gegantins que tenim els humans dins del cosmos.
Per poc que miris les estrelles, aquesta obra et resultarà interessant i divertida. I a mi particularment m'ha tornat a recordar conceptes que malgrat que ja els tens assolits, convé recordar i enfortir. L'Univers és ple de sorpreses meravelloses. La composició del nostre món està formada per un 5% de matèria normal, un 27% de matèria fosca, i un 68% d'energia fosca. I coneixem aquest 95% especial per la seva presència i comportament, però encara sense saber que n'és exactament. Fascinant.   

divendres, 12 d’agost del 2022

La última rosa del verano

 



Autor: Lucas Harari.
Editorial Dolmen. (2020).

Aquesta obra té un format molt gran, 33 cm d'alçada per 25 cm d'amplada, i quasi dues-centes pàgines que contenen una complexa història policíaca. La mida és un autèntic encert per poder gaudir de les vinyetes plenes de color i força.
La història és propera a la llum i ambients dels films d'Eric Rohmer, però amb una trama que es va enfosquint amb una sèrie d'assassinats que li dóna al conjunt un segell molt hitchcockià. Tota la narració té un estil molt visual, molt cinematogràfic, amb un ritme que no decau en cap moment, i posada sobre el paper amb una línia clara, característica del còmic francobelga. Tot un luxe la sèrie de vinyetes que diuen molt sense un mínim text, pura delícia de narrativa visual.
L'atracció inesperada que sorgeix entre un futur escriptor, que està cuidant la casa d'estiueig d'un amic, i la veïna adolescent, projecte decidit de femme fatale, rossa, ulleres de sol, i moviments sensuals, serveix com a punt de partida d'una trama plena de sorpreses, malentesos i alguns cadàvers. Tot vestit amb una llum solar espatarrant, el mar, les cases de luxe i la música de jazz.
Lucas Harari, un jove talent francès amb formació d'arquitecte i carrera al cinema com a actor, ja va destacar amb el seu primer còmic llarg: "L'aimant", amb una temàtica futurista. Curiosament, els seus dos germans són directors de cinema, alguna cosa té la família que els hi dóna aquesta capacitat visual i narrativa.
Ritme trepidant combinat amb moments de pausa li donen a aquesta obra una enorme dimensió que sorprèn en un autor tan jove que promet molt bones creacions en el futur.

dilluns, 8 d’agost del 2022

Mi lugar en el mundo eres tú

 



Autor: Màxim Huerta. Dibuixos: Javier Jubera.
Editorial: La Esfera de los Libros. (2016).

Aquest senyor que ha escrit el llibre, és el que va ser uns pocs dies el ministre de Cultura i Esports amb el govern de Pedro Sánchez, i també el presentador d'alguns programes a TVE, i ara porta un magazin a la televisió valenciana. Ara no és Máximo, ara és Màxim com ell mateix diu al llibre. Periodista, dissenyador gràfic, i editor i presentador d'espais culturals i oci a diferents televisions, va guanyar aquest any el Premi Fernando Lara de Novel·la, amb la seva obra. "Adios, pequeño" on retrata l'Espanya de la seva mare. 
El llibre l'ha anat construint al llarg dels anys i dels viatges que ha anat fent per algunes ciutats. No és una novel·la, de fet és un llibre de fotografies (també fetes per l'autor) acompanyades  de reflexions, pensaments, emocions que ha anat escrivint amb tovallons de paper de bars i restaurants, trossos de paper, diaris, fulletons i qualsevol superfície per escriure. Algunes vegades en una taula de bar, en un llit d'hotel, sobre una barana en una plaça, i en altres espais continguts en un viatge.
L'he trobat interessant per diferents motius: parla de llocs on he estat també de viatge, parla des d'una naturalitat i curiositat per les coses que sovint apareix quan viatges a altres terres, ell també volia ser astronauta, i conté uns dibuixos molt atractius de l'il·lustrador Javier Jubera.
París, Roma, Tànger, Brussel·les, Venècia, Nova York, Formentor, Berlín, Praga, Milos, Londres, Buenos Aires, L'Havana, Porto, el Cel, el Cor, aquests són els llocs visitats.
Una oda al viatge, plena de referències literàries i del cinema. Magníficament editat, en resulta un llibre ideal per regalar a un/una company/companya especial de viatge.
"Viatjar és quedar-te sense paraules i després convertir-te en narrador" 

dimarts, 2 d’agost del 2022

Los años de internet

 



Guió: Damian Bradfield i David Sánchez. Dibuixos: David Sánchez.
Editorial: Astiberri Ediciones. Col·lecció Sillón Orejero. (2021).

"Tu movil te recuerda que estuviste a punto de comprar esas zapatillas, sabe que cenaste en ese restaurante, que te gustó esa novela (por cierto, te recomienda esta otra), y es capaz de reconocer la cara de tus amigos. Los datos son el nuevo petróleo. ¿y si esto fuera más allá?"
Aquest és el text que trobem a la contraportada d'aquesta rara obra. Gingebre ja em va passar aquest còmic dient-me que possiblement m'agradaria més a mi que a ell, que és més de la meva galàxia que de la seva. Ja va passar el mateix amb l'anterior obra del DavidTu me has matado, una altra obra amb un ritme i pensament molt particular. Reconec certa atenció especial per la manera d'expressar-se d'aquest autor, i tinc moltes ganes de llegir En otro lugar, un poco más tarde, que va rebre tots els elogis de premsa i lectors  l'any 2019.
El còmic d'avui té cinc històries independents: Recordatorio (comprar-se unes sabatilles pot arribar a ser inquietant), Seguro (el cinisme de les assegurances amb final brillant), La compra (aterridora i una cada vegada més absurda realitat), El acumulador (Orwel·liana), i acaba amb Tour por las ciudades fantasmas (un malson trist i fred). De les cinc, només una en té una mínima dosi d'esperança, les altres quatre et deixen l'ànima preocupada.
La col·laboració amb el guió de Damian Bradfield, que va preguntar als Estats Units qui podia interpretar millor la seva història i va aparèixer el nom de David Sánchez, esperem que no sigui premonitòria i el futur no sigui tan negre, tan plàstic i metàl·lic. Bradfield és el fundador de WeTransfer, la plataforma més utilitzada per compartir arxius a internet. Els dibuixos del David són lluminosos, il·lustracions boniques que juntes creen mons infernals.
Atenció, aquesta obra és un producte especial que no a tots els lectors els hi acabarà satisfent. A mi, sí.